Andalusia, flamenc i bous

Tan emocionat com estic pel procés sobiranista català i per informar-me de tot el que té a veure amb el País Valencià i el valencianisme, havia deixat de banda la terra que em va veure nàixer i que em va fer l’home que sóc hui.

I he retornat a posar peus a terra de la manera més sobtada i traumàtica quan estava llegint un bloc en valencià, de tants que estic trobant últimament.

Tan immers estava jo al meu petit món, llegint un valencià de tants comentar les coses de la seua terra, quan vaig veure al costat un enllaç a un article seu una mica més antic, dient que havia viatjat a Andalusia. En mala hora el vaig prémer; tot el que vaig començar a llegir era una successió de tòpics desafortunats, que segons l’autor els va trobar per tot arreu a Sevilla.

És cert i hem d’admetre que Sevilla és una ciutat que es presta a confirmar els teus tòpics si no indagues. Entenc que el turista va al centre de Sevilla, no n’ix i es pot pensar que està en un parc temàtic. I més encara si hi va buscant que la ciutat done la raó als seus prejuís. A més, la gent no ajuda, perquè ja sabem que la fauna del centre és molt sevillana. En el sentit roí.

Si vas al centre de Sevilla buscant folklore, l’hi trobaràs en tots els seus vessants, és clar. El flamenc, en les varietats més actuals (fusionat amb pop), no cal ni buscar-lo, perquè et salta a la cara. La “religiositat” tampoc; no és debades que Sevilla és la segona ciutat amb més esglésies del món, després de Roma. I pose religiositat entre cometes perquè el folklore andalús té una imatge catòlica, quan la majoria dels andalusos no podrien ignorar més el que diu l’església.

Tanmateix, a Sevilla la gent no viu de festes, religió i flamenc. La gent estudia i treballa, fa una vida normal. L’ull roí que ve a Andalusia buscant gent subsidiada en trobarà... però en veurà molta més de la que n’hi ha.

Em fa gràcia que siga un valencià qui critique això de Sevilla, més que res perquè com he dit alguna volta anteriorment, València i Sevilla compartixen això, totes dos són paròdies de si mateixes. Com Sevilla, València s’ha estereotipat fins a límits increïbles. I quan hi vas només veus tòpics. Si no fas esforços per conéixer la ciutat, et tornes a casa pensant que a València hi ha una insana obsessió amb les Falles i l’orxata, i que només hi viu gent del PP i d’Espanya 2000 (bé, i gais si vas al Carme).

Ja depén de cadascú quedar-se amb això o endinsar-se més en la ciutat i en la seua gent per saber com són de veres. El que no és just és vindre esperant trobar tòpics, trobar-los (tots els tòpics tenen una base real que es caricaturitza i exagera posteriorment), i tornar a casa teua dient a tothom que a Sevilla només hi ha ganduls.

Coses com esta, gent així de curta de mires, és la que m’emprenya. Perquè la situació actual siga la que és, hem d’aguantar incultes parlant així de la nostra terra. Per haver patit mancança d’inversions i ser víctimes del problema del latifundisme, que cap govern ha volgut resoldre (i quan es va intentar, ens van donar un colp d’estat), i les conseqüències del qual s’han volgut paŀliar (inadequadament) amb subvencions, ara resulta que som tots uns ganduls.

Uns ganduls que han hagut d’emigrar per milions perquè les circumstàncies no els permetien eixir de la misèria de la terra, misèria imposada perquè a la classe dirigent no li importaven gens les condicions dels obrers i dels pagesos. Estos andalusos emigrants han ajudat als miracles econòmics d’altres llocs d’Europa.

I opinions tan vergonyoses em fan voler que siguem independents. Que ningú ens puga tirar en cara que ens estan pagant açò o allò. Andalusia és molt rica en recursos, molt. I si no estigueren segrestats i en mans de l’oligarquia terratinent castellana (espanyola, bàsicament), seríem un dels països més pròspers, si no d’Europa, almenys de la Península Ibèrica.

En fi, eixe tipus d’opinió només es pot expressar des de la ignorància més supina. Andalusia, una terra que ho ha sigut tot i la resta l’envejava, ara resulta que és pobra perquè els seus habitants no volem treballar.

Aquell que coneix Andalusia sap que Andalusia és molt més que un decorat amb esglésies i bous. Andalusia també és tota eixa gent que ha de treballar els festius per servir als turistes desagraïts i desagradables com els que després tornen a València dient que som uns ganduls. Andalusia també és el Parc Tecnològic de Màlaga i les seues empreses, que destaquen en innovació. Andalusia és Abengoa, empresa puntera en energia solar coneguda als Estats Units com a referent. Andalusia és tota una xarxa d’investigació universitària. Andalusia és voluntariat i acollida amb els immigrants (no són pocs els habitants de la costa que han ajudat els nouvinguts perquè la policia no els detinguera).

Andalusia és molt més que folklore... i qui no vulga veure això, pot no vindre i gastar-se els seus tres duros a casa seua, perquè ací farà més mal que bé.