He escrit açò com a fil per a BlueSky, però ho deixe per ací també perquè em sembla interessant.
Ahir el meu profe de serbi em va fer una reflexió que encara no sé com assumir i que, com a parlant de valencià, m'esmussa prou. Bàsicament, em va dir que serbi i croat són llengües diferents des del punt de vista sociolingüístic, tot i que en tots els altres àmbits siguen una sola llengua.
Si bé és de veres que s'entenen, que tenen la mateixa morfologia, sintaxi i quasi tot el lèxic, no es pot negar la dimensió social de la llengua, i en eixa qüestió són llengües diferents.
I ell no és sospitós de nacionalisme, ni de secessionisme, ni de voler separar les llengües; de fet, moltes voltes a classe parlem de varietats croates i bòsnies. Em tem que quan em diu això s'està limitant a reflectir una realitat social que a ell tampoc no li agrada (té un punt iugonostàlgic).
S'esdevé que, mentre a Sèrbia molta gent pensa que a Croàcia es parla serbi amb un altre nom, els croats en la seua gran majoria rebutgen esta afirmació, però és un tema que no trauen quan parlen amb altres iugoslaus. Quan han de posar un nom a la llengua, es limiten a dir naš jezik (literalment, "la nostra llengua").
I és que la delusió col·lectiva en la qual estan immersos els croats no deixa de ser una mena de blaverisme balcànic que els ve de fa unes dècades, però que no ha sigut sempre aixina. El moviment il·lirista, sorgit a l'actual Croàcia al segle XIX, promovia i buscava la unió dels pobles eslaus del sud i assegurava que parlaven la mateixa llengua. Si bé prompte s'adonaren que els eslovens parlaven una llengua diferent, l'aposta per la unitat del serbocroat era clara, i gràcies a eixe moviment es va normativitzar la llengua com la coneixem hui. Però tot això es va desfer durant l'època del Regne dels Croats, Serbis i Eslovens, entre les dos guerres mundials, i es va arribar a situacions tan absurdes com la que explicaré a continuació.
En el segle XIX es van començar a fundar institucions de promoció de la cultura dels pobles eslaus en els territoris austro-húngars. En eslau es diuen Matica, que es traduïx per “abella reina”. La primera va ser Matica srpska (fundada a Budapest i després traslladada a Novi Sad), i poc després Matica ilirska a Zagreb (ara es diu Matica hrvatska).
Malgrat ser organitzacions privades, han acabat assumint la promoció i normativització de la llengua al seu territori, aixina que publiquen molts llibres sobre llengua i filologia, a més d’obres literàries.
Als anys 1950, amb el govern de Tito, Matica srpska i Matica hrvatska van començar un projecte de diccionari serbo-croat, que incloïa totes les varietats de la llengua parlada a Croàcia, Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina i Montenegro.
Precisament per això, el projecte contemplava fer dos publicacions del diccionari: una en ciríl·lic, anomenada Diccionari de la llengua literària serbocroata (nom que rebia la llengua a Sèrbia), i una en escriptura llatina, anomenada Diccionari de la llengua literària croatosèrbia (a Croàcia, la llengua s'anomenava croatoserbi o simplement croat).
 |
| Rječnik hrvatosrpskoga književnog jezika, diccionari de la llengua literària croatosèrbia. En la foto, el primer volum (A-F). |
El contingut de les dos versions era el mateix, només canviaven l’escriptura, l’ordenació (l’orde alfabètic és diferent en ciríl·lic i en llatí) i les formes preferents: en la versió ciríl·lica les definicions estaven escrites en ekavski (pronúncia majoritaria a Sèrbia), en la llatina en ijekavski (pronúncia majoritària a Croàcia).
D’eixa manera enfocat, el projecte tenia molt bona pinta. La realitat és que la intel·lectualitat croata no estava per la labor de col·laborar-hi. I després de la publicació dels dos primers volums, l’allau de crítiques d’escriptors croats va fer que Matica hrvatska abandonara la publicació, tot i que va seguir treballant amb la institució sèrbia.
 |
| Rečnik srpskohrvatskoga književnog jezika, diccionari de la llengua literària serbocroata. Se’n van publicar els sis volums. |
Per sort, el diccionari en ciríl·lic es va acabar de publicar i per això tenim l’obra completa: sis volums amb 150.000 paraules. Hauria sigut una verdadera llàstima que per culpa d’un grupet d’exaltats ens haguérem perdut del tot eixe estupend treball.
