Recentment he pogut ser protagonista no volgut d’un incident que reflectix perfectament la situació sociolingüística de la llengua valenciana al País Valencià.
A vore, vos explique; amb la meua parella parle indistintament castellà o valencià, segons la situació, el moment del dia, el tema, o un miler de factors que ni tan sols m’he parat a analitzar. Total, si ens entenem de totes maneres, no parem atenció en quina llengua fem servir per parlar amb l’altre.
De manera que l’altre dia em dirigisc a ell per preguntar-li si el sendemà acceptàvem o rebutjàvem una invitació d’anar a Ràfol de Salem. De sobte em veig interromput per una tercera veu, en la qual ni tan sols havia pensat. Una persona del grup, que en eixe moment no estava parlant amb mi, sinó que estava immersa en una altra conversació, s’atura i m’atura per dir que no li sembla bé que parle en valencià amb la meua parella estant ella davant, perquè no ho entén i no se n’assabenta.
Jo, que ni tan sols havia pensat en ella perquè estava parlant amb la meua parella d’un tema absolutament banal i que només ens interessava a nosaltres dos, no hi vaig estar d’acord i li ho vaig fer saber.
Fins ací, tenim un simple cas d’imperialisme lingüístic. Una persona que només parla el castellà ha de queixar-se del fet que jo parle el valencià amb la meua parella, tot i que ella ni estava parlant amb nosaltres, ni era tema del seu interés.
El que ja em sorprén molt més és la reacció a esta situació per part de dos persones valencianes que hi eren davant. Totes dos hi estaven d’acord: parlar valencià davant de gent que no l’entén, és de mala educació. Sempre que hi haja almenys una persona que només parle castellà, cal parlar castellà. Per educació. Independentment que la informació que es vulga transmetre li tinga igual.
Em sorprén perquè la mateixa actitud la vaig trobar en companys valencians d’Erasmus, quan érem a Erlangen. Esta gent estava sempre d’acord que no era educat parlar valencià quan hi havia castellanoparlants monolingües davant. No obstant això, no tenien cap problema a parlar castellà entre ells quan hi havia altres Erasmus davant que no entenien el castellà.
Esta dualitat d’actituds segons es tracte del valencià o del castellà m’entristix. No dic que tota la gent tinga esta actitud ambivalent, però sí que és veritat que, en general, als valencians els inoculen este sentiment des de xicotets. Ja em vaig adonar fa molts anys que els andalusos patixen d’un complex d’inferioritat ensenyat; ara que estic coneixent la cultura valenciana, també he aprés una paraula que ací s’utilitza molt: l’autoodi. Eixa assumpció que el valencià cal amagar-lo, no siga que ofenga a qui no l’entén. El castellà, en canvi, no pot ofendre. Encara no sé per què.
Sentint-ho molt, jo no hi puc estar d’acord. He viscut en llocs on es parlaven moltes llengües, i treballe en una empresa multinacional on la meitat dels treballadors vénen de França. No tenim eixa mena de problemes. No parlem tots en anglés “perquè tots ens entenguem”. No ens ofenem perquè es parle una llengua que no és la nostra.
Però per a això cal que uns toleren i que altres valoren. Que uns toleren que existixen altres llengües igualment vàlides i respectables, i que els altres comencen a valorar la seua cultura pròpia. Pareix que Espanya ho ha fet molt bé ensenyant als valencians que la seua llengua no mereix respecte. Ara caldrà que s'adonen que això és mentira.
dilluns, 30 de desembre del 2013
dissabte, 21 de desembre del 2013
Jacobinisme lingüístic... en el català
Com bé vos he anat contant darrerament, he estat llegint els llibres d’Els jocs de la fam en català. Així puc millorar el meu nivell, aprendre nou lèxic, acostumar-me a certes expressions, etc.
Podem dir, però, que la traducció no és perfecta. No entre en si s’hi ha mantingut bé el significat d’allò que l’autora volia dir, perquè no he llegit els llibres en versió original. No obstant això, els traductors han comés errades gramaticals importants. La diferència entre “l’hi” i “li” no la tenen molt clara i s’hi lligen moltes frases on diu “l’hi” i hauria de dir “li” en el seu lloc.
Deixant de banda això, una cosa que no m’agrada gens és que moltes coses no s’han traduït normativament. No s’ha fet servir català normatiu... s’ha fet servir barceloní coŀloquial. Ja sabem que els coŀloquialismes formen part de la llengua, però posseïxen un defecte: en general, són massa locals. Quan una llengua només la parla una comunitat ben cohesionada, això no ha de ser un problema, però en una llengua com el català, parlada per sis comunitats diferents de parlants, amb diferents concepcions de la llengua, i amb diferents mitjans de comunicació que n’estenguen l’estàndard, l’ús dels coŀloquialismes ha de ser fet amb molta cura.
Un parlant de valencià que estiga llegint un llibre en català i de sobte es trobe amb esta frase,
el primer que pensa és que això està malament escrit. I si és algú amb nocions de la llengua, la seua reacció és de “WTF estava pensant el traductor”.
Això és una cosa que, freqüentment, els parlants de català central (i, moltes vegades, els catalans en general) obliden. Els parlants en general ho poden oblidar, però algú la feina del qual consistix a publicar material, a difondre la llengua, no s’ho poden permetre, o no haurien de fer-ho.
Fa dies vaig llegir una discussió a Facebook, precisament al fòrum de traduccions, on alguns traductors (usuaris voluntaris) es queixaven que algú havia traduït “Tell us...” com “Digue’ns...”. Això sona bé a oïdes catalanes, però en altres territoris no. Els catalans hi responien que el Facebook té un to coŀloquial. Però no és just ni equitatiu fer que el to coŀloquial només arribe proper a una part de la població, tot alienant-ne la resta; com bé hi argumentaven els valencians, digue’ns no és normatiu; només s’hi admet digues-nos i dis-nos.
D’açò, en deu tindre molta culpa l’aïllament mediàtic de Catalunya, no només buscat per ells, sinó propiciat des de fora. Els mitjans de comunicació en català fan servir quasi exclusivament el dialecte central, ignorant-ne la resta. I això dificulta la intercomprensió, senzillament per la mancança d’exposició.
Vaig llegir fa temps un acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola que deia que una telenoveŀla feia molt més per la unitat de la llengua (castellana) que qualsevol acadèmia. I té raó: la popularització de les telenoveŀles a la televisió, els anys 80 i 90, ha fet que molta gent deixara de percebre com a alienes paraules d’ús comú a l’altre costat de l’oceà, i ha facilitat que la gent les entenga, encara que no les faça servir.
Em pose a mi mateix d’exemple, i a la gent de la meua edat que, de xiquets, veien els dibuixos animats. Doblats majoritàriament a Amèrica, en una versió geogràficament deslocalitzada, però amb moltes paraules i expressions l’ús de les quals és majoritari en els països americans de parla castellana. També véiem sèries fetes a Mèxic, com ara El Chavo del Ocho. I vam assumir eixes maneres de parlar com a pertanyents al nostre sistema lingüístic; d’altra banda, això no va canviar la nostra manera de parlar ni el nostre accent.
Per això, seria una molt bona notícia que TV3 es decidira a emetre telesèries valencianes. No crec que ho facen, perquè a Catalunya se’n produïxen moltes i bones, però no estaria malament emetre’n almenys una valenciana. Una de l’estil de l’Alqueria Blanca, de la mateixa qualitat, però fent que tots els personatges parlaren en valencià.
(Per descomptat, això no lleva que les emissions de TV3 al País Valencià i a les Illes Balears s’haurien de reprendre al més prompte possible, i que la RTVV ha de tornar a emetre).
No res d’això s’ha fet, i mentrestant, molts, molts catalans encara no saben el que és un poal, un espill o una granera. Quan els ens de radiotelevisió públiques coŀlaboren en iniciatives d’este tipus, realment s’estaran dedicant a estendre i normalitzar l’ús de la llengua. Fins aleshores, només estaran estenent l’ús del dialecte (central, valencià, mallorquí, o el que es tracte).
PD: No vull acabar sense esmentar l’exemple de Ràdio Arrels, a Perpinyà, Rosselló. No sé si es deu més a mancança de recursos o a una veritable voluntat integradora, però en esta ràdio se sent, a banda del rossellonés, almenys el central i el valencià, pel que hi he pogut sentir quan l’he sintonitzada. Este és un bon exemple.
Podem dir, però, que la traducció no és perfecta. No entre en si s’hi ha mantingut bé el significat d’allò que l’autora volia dir, perquè no he llegit els llibres en versió original. No obstant això, els traductors han comés errades gramaticals importants. La diferència entre “l’hi” i “li” no la tenen molt clara i s’hi lligen moltes frases on diu “l’hi” i hauria de dir “li” en el seu lloc.
Deixant de banda això, una cosa que no m’agrada gens és que moltes coses no s’han traduït normativament. No s’ha fet servir català normatiu... s’ha fet servir barceloní coŀloquial. Ja sabem que els coŀloquialismes formen part de la llengua, però posseïxen un defecte: en general, són massa locals. Quan una llengua només la parla una comunitat ben cohesionada, això no ha de ser un problema, però en una llengua com el català, parlada per sis comunitats diferents de parlants, amb diferents concepcions de la llengua, i amb diferents mitjans de comunicació que n’estenguen l’estàndard, l’ús dels coŀloquialismes ha de ser fet amb molta cura.
Un parlant de valencià que estiga llegint un llibre en català i de sobte es trobe amb esta frase,
“La Cressida i en Gale insisteixen repetidament a convence’m.”
el primer que pensa és que això està malament escrit. I si és algú amb nocions de la llengua, la seua reacció és de “WTF estava pensant el traductor”.
Això és una cosa que, freqüentment, els parlants de català central (i, moltes vegades, els catalans en general) obliden. Els parlants en general ho poden oblidar, però algú la feina del qual consistix a publicar material, a difondre la llengua, no s’ho poden permetre, o no haurien de fer-ho.
Fa dies vaig llegir una discussió a Facebook, precisament al fòrum de traduccions, on alguns traductors (usuaris voluntaris) es queixaven que algú havia traduït “Tell us...” com “Digue’ns...”. Això sona bé a oïdes catalanes, però en altres territoris no. Els catalans hi responien que el Facebook té un to coŀloquial. Però no és just ni equitatiu fer que el to coŀloquial només arribe proper a una part de la població, tot alienant-ne la resta; com bé hi argumentaven els valencians, digue’ns no és normatiu; només s’hi admet digues-nos i dis-nos.
D’açò, en deu tindre molta culpa l’aïllament mediàtic de Catalunya, no només buscat per ells, sinó propiciat des de fora. Els mitjans de comunicació en català fan servir quasi exclusivament el dialecte central, ignorant-ne la resta. I això dificulta la intercomprensió, senzillament per la mancança d’exposició.
Vaig llegir fa temps un acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola que deia que una telenoveŀla feia molt més per la unitat de la llengua (castellana) que qualsevol acadèmia. I té raó: la popularització de les telenoveŀles a la televisió, els anys 80 i 90, ha fet que molta gent deixara de percebre com a alienes paraules d’ús comú a l’altre costat de l’oceà, i ha facilitat que la gent les entenga, encara que no les faça servir.
Em pose a mi mateix d’exemple, i a la gent de la meua edat que, de xiquets, veien els dibuixos animats. Doblats majoritàriament a Amèrica, en una versió geogràficament deslocalitzada, però amb moltes paraules i expressions l’ús de les quals és majoritari en els països americans de parla castellana. També véiem sèries fetes a Mèxic, com ara El Chavo del Ocho. I vam assumir eixes maneres de parlar com a pertanyents al nostre sistema lingüístic; d’altra banda, això no va canviar la nostra manera de parlar ni el nostre accent.
Per això, seria una molt bona notícia que TV3 es decidira a emetre telesèries valencianes. No crec que ho facen, perquè a Catalunya se’n produïxen moltes i bones, però no estaria malament emetre’n almenys una valenciana. Una de l’estil de l’Alqueria Blanca, de la mateixa qualitat, però fent que tots els personatges parlaren en valencià.
(Per descomptat, això no lleva que les emissions de TV3 al País Valencià i a les Illes Balears s’haurien de reprendre al més prompte possible, i que la RTVV ha de tornar a emetre).
No res d’això s’ha fet, i mentrestant, molts, molts catalans encara no saben el que és un poal, un espill o una granera. Quan els ens de radiotelevisió públiques coŀlaboren en iniciatives d’este tipus, realment s’estaran dedicant a estendre i normalitzar l’ús de la llengua. Fins aleshores, només estaran estenent l’ús del dialecte (central, valencià, mallorquí, o el que es tracte).
PD: No vull acabar sense esmentar l’exemple de Ràdio Arrels, a Perpinyà, Rosselló. No sé si es deu més a mancança de recursos o a una veritable voluntat integradora, però en esta ràdio se sent, a banda del rossellonés, almenys el central i el valencià, pel que hi he pogut sentir quan l’he sintonitzada. Este és un bon exemple.
divendres, 20 de desembre del 2013
Crítics de l'AVL
Moltes vegades em fan pena els catedràtics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sembla que ningú no valore el seu treball, ni d’una banda ni de l’altra.
I si a l’última entrada vaig atacar els blavers, hui ho faré amb l’altre grup, els panques.
No és per res, tot el món sap o pot entendre que els blavers ataquen l’AVL. Al capdavall, són una institució creada des del govern per a protegir i fomentar la llengua valenciana, tot garantint la convergència amb la resta dels dialectes dels països de parla catalana. A més, continuen la tradició marcada per les normes de Castelló. Tots estos motius expliquen que els blavers no se l’estimen molt.
El que no entenc són les queixes continuades dels pancatalanistes. Molts d’ells es limiten a dir que la raó d’ésser de l’AVL és absurda, que amb l’Institut d’Estudis Catalans ja n’hi ha prou.
Crec que esta visió centralista de la llengua no és gens positiva. El valencià és una varietat bastant important en nombre de parlants dins de la llengua catalana, i per eixe motiu, crec que no sobra un organisme que ordene i normativitze els usos i les paraules més comuns al País Valencià.
Pense que, a més, servix per a aconseguir una identificació com més propera millor entre el parlant i la normativa. Si el parlant sent que ha de canviar massa coses per a poder cenyir-se a la normativa, segurament passe d’ella. Açò té conseqüències que depenen de la situació sociolingüística. En un lloc amb bona autoestima com a poble, pot derivar en la creació de normes alternatives, com ha passat a l’antiga Iugoslàvia, on Croàcia, Sèrbia i Bòsnia seguixen normes diferents per al mateix idioma, i el consideren com a tres (o quatre, o cinc) llengües independents, tot i que la resta del món sàpia que són el mateix. Del mateix mode, va passar a Xile a finals del segle XIX, quan es va crear una normativa diferent per al castellà xilè.
Al País Valencià, tanmateix, la situació és molt diferent. Parlem d’una societat on els parlants monolingües de valencià són virtualment inexistents (n’hi ha, però són tot gent major; els joves tenen un molt bon comandament de castellà), els parlants de valencià són bilingües (més aïna diglòssics). Si a esta classe de parlants els allunyes el model de llengua que intentes normalitzar, mai no s’hi sentiran identificats i, per tant, s’alienen del valencià, tot plegat.
Per això mateix, la normativa que propugna l’AVL, que accepta molts usos coŀloquials valencians, em sembla molt encertada. Arreplega les formes més importants i usades del valencià, sobretot les que tenen testimoni en els autors clàssics; vetlant alhora per la unitat de la llengua i per la mútua intercomprensió entre els usuaris de tots els dialectes. S’esforça a trobar eixe equilibri que dóna com a resultat un model que és alhora proper, cohesionant i que fa accessible la literatura clàssica.
I, a banda d’això, les publicacions de l’AVL són molt bones i didàctiques. La gramàtica normativa de 2006 és increïblement instructiva. Espere ansiosament que publiquen el diccionari, que deu estar per arribar.
Un altre dia vos parle del jacobinisme.
dimarts, 10 de desembre del 2013
El desamor acadèmic dels blavers
Bé, hui parlaré d’un dels meus temes preferits, els blavers i el seu estrany comportament lingüístic.
I no em referisc a l’amor dels peperos per passar-se al castellà i defendre que el valencià no és català fent servir sempre la llengua de Cervantes, no. Em centraré en dos actituds concretes per part de persones secessionistes quant a la llengua de Ausiàs March.
Moltes vegades necessites algun tipus de programari per a fer alguna cosa, i arribes a alguna web que te l’oferix. En molts casos, si el programa té traducció a diferents llengües, tenim la sort de trobar-lo en català, quasi sempre traduït seguint la normativa del català oriental, tot i que de vegades trobem traduccions al valencià, marcades amb les sigles AVL o amb el glotònim “català-valencià”. Fins ací, tot normal. La cosa es posa divertida quan ens trobem que el programa també ha estat traduït al valencià per algun coŀlaborador desinteressat, amb una ortografia que ens crida una mica més l’atenció, per inusual.
Esta ortografia, generalment, es pot reconéixer fàcilment per alguns trets característics: absència quasi total d’accents, i els pocs accents que existixen són en el sentit contrari a les Normes de Castelló (s’hi veuen paraules com “Valéncia”); absència total dels grups -tg- i -tj-; verbs acabats en -isar; entre altres peculiaritats.
El més divertit és que molt d’ells estan identificats com a “valencià (RACV)”... però fa anys que la RACV ja no propugna eixes normes tan cridaneres, sobretot pel que fa als accents. Molts d’estos blavers i les seues pàgines i traduccions s’han quedat en els llimbs ortogràfics, però en la major part dels casos, ni tan sols se n’han assabentat. Sembla que, tot i ser partidaris de la RACV i les seues normes, no la seguixen de molt a prop.
Reconeguem que estes persones, les que s’han parat a traduir el programari, han fet un veritable esforç de normativització, tot i que el suport acadèmic que tenien al darrere els haja abandonats; almenys han llegit i saben que en algun moment de la història, eixes normes tenien un cert suport. Fins a cert punt, són gent “llegida”. Tanmateix, hi ha un comportament blaver molt més curiós -i més ignorant- que passaré a descriure ara.
Per Twitter interactue amb molta gent. Principalment és gent d’esquerres, però moltes vegades en veig de dretes, ja siga perquè els han repiulats o perquè he arribat a alguna conversa on participen. I d’esta gent de dretes, n’hi ha un munt que no fan servir el valencià normalment, però quan ho fan no sembla valencià. No perquè no s’atenguen a cap normativa, que en registres coŀloquials ja sabem que no s’ha de ser estricte, sinó perquè rebutgen paraules i formes genuïnes en valencià per substituir-les per altres de castellanes.
Vos en posaré un exemple: l’altre dia vaig vore com un d’estos blavers responia a un altre usuari de Twitter que “avergonyixen” no era valencià sinó català, i que en valencià es deia “avergonyen”. Exactament així. Fins a on sé (corregiu-me si m’equivoque) només existixen dos ens acadèmics que hagen documentat el que és valencià i el que no, els de l’AVL/IEC que defenen la unitat de la llengua, i els secessionistes de la RACV. La normativa de l’AVL/IEC la conec molt bé a este respecte, així que com a estudiant curiós i interessat per saber més del valencià, vaig anar corrents a la pàgina web de la RACV (els anys de generoses subvencions del govern del PP a esta institució han aprofitat perquè establisquen una pàgina web molt còmoda per a buscar-hi paraules i conjugacions). Resultat de la recerca: tant els secessionistes com la normativa oficial hi coincidixen. “Avergonyen” no és cap forma vàlida en valencià, segons cap de les normatives. I a mi, la veritat, és que em fa pudor de barbarisme.
(Vos posaria la piulada, però l'usuari la va esborrar després que li mostràrem que no tenia raó)
I hi afig un detall del diputat del PP José Císcar. Una vegada, el vaig sentir dient “no hi ha ninguna fetxa prevista”. Després de comprovar-ho, confirme que “fetxa” no apareix al diccionari secessionista. És, directament, castellà.
Arribe a la conclusió que molts d’estos defensors de la llengua valenciana-i-no-catalana com aquell de Twitter (o Pepe Císcar) no en tenen ni idea i només repetixen un argumentari ideològic sense cap interés per la situació real de la llengua. És a dir: parle el valencià molt malament perquè ni tan sols el conec, així que quan alguna cosa em sona estranya, ha de ser català-i-no-valencià, tot i que es tracte d’una forma genuïna reconeguda per tots els experts, fins i tot els secessionistes.
Estos dos comportaments ens porten a una reflexió sociolingüística molt més fonda. Si, com veiem en el cas del castellà, la gent tergiversa i desnaturalitza el paper lingüístic de l’acadèmia i la pren com un ens prescriptiu i estricte (concloent en una situació de “més papistes que el Papa”, pontificant sobre el que és correcte i el que no), en el cas del valencià la situació és més greu, per culpa de la politització que ha patit. I és que esta politització i el consegüent ús ideològic de la llengua han portat a molts blavers a desentendre’s del que recomana l’Acadèmia que suposadament seguixen. És una llàstima, perquè tot i que les seues normatives siguen massa particularitzants i divergents amb la resta dels dialectes, part del treball de la RACV és molt útil com a descripció de la llengua oral i coŀloquial que hui es parla al País Valencià (fent servir terminologia del segle XIX, el valencià com ara es parla).
En fi, que estos defensors tan agressius de causes perdudes... ni tan sols es documenten per defendre allò que creuen. Teniu una mica de dignitat, per favor.
I no em referisc a l’amor dels peperos per passar-se al castellà i defendre que el valencià no és català fent servir sempre la llengua de Cervantes, no. Em centraré en dos actituds concretes per part de persones secessionistes quant a la llengua de Ausiàs March.
Moltes vegades necessites algun tipus de programari per a fer alguna cosa, i arribes a alguna web que te l’oferix. En molts casos, si el programa té traducció a diferents llengües, tenim la sort de trobar-lo en català, quasi sempre traduït seguint la normativa del català oriental, tot i que de vegades trobem traduccions al valencià, marcades amb les sigles AVL o amb el glotònim “català-valencià”. Fins ací, tot normal. La cosa es posa divertida quan ens trobem que el programa també ha estat traduït al valencià per algun coŀlaborador desinteressat, amb una ortografia que ens crida una mica més l’atenció, per inusual.
Esta ortografia, generalment, es pot reconéixer fàcilment per alguns trets característics: absència quasi total d’accents, i els pocs accents que existixen són en el sentit contrari a les Normes de Castelló (s’hi veuen paraules com “Valéncia”); absència total dels grups -tg- i -tj-; verbs acabats en -isar; entre altres peculiaritats.
El més divertit és que molt d’ells estan identificats com a “valencià (RACV)”... però fa anys que la RACV ja no propugna eixes normes tan cridaneres, sobretot pel que fa als accents. Molts d’estos blavers i les seues pàgines i traduccions s’han quedat en els llimbs ortogràfics, però en la major part dels casos, ni tan sols se n’han assabentat. Sembla que, tot i ser partidaris de la RACV i les seues normes, no la seguixen de molt a prop.
Reconeguem que estes persones, les que s’han parat a traduir el programari, han fet un veritable esforç de normativització, tot i que el suport acadèmic que tenien al darrere els haja abandonats; almenys han llegit i saben que en algun moment de la història, eixes normes tenien un cert suport. Fins a cert punt, són gent “llegida”. Tanmateix, hi ha un comportament blaver molt més curiós -i més ignorant- que passaré a descriure ara.
Per Twitter interactue amb molta gent. Principalment és gent d’esquerres, però moltes vegades en veig de dretes, ja siga perquè els han repiulats o perquè he arribat a alguna conversa on participen. I d’esta gent de dretes, n’hi ha un munt que no fan servir el valencià normalment, però quan ho fan no sembla valencià. No perquè no s’atenguen a cap normativa, que en registres coŀloquials ja sabem que no s’ha de ser estricte, sinó perquè rebutgen paraules i formes genuïnes en valencià per substituir-les per altres de castellanes.
Vos en posaré un exemple: l’altre dia vaig vore com un d’estos blavers responia a un altre usuari de Twitter que “avergonyixen” no era valencià sinó català, i que en valencià es deia “avergonyen”. Exactament així. Fins a on sé (corregiu-me si m’equivoque) només existixen dos ens acadèmics que hagen documentat el que és valencià i el que no, els de l’AVL/IEC que defenen la unitat de la llengua, i els secessionistes de la RACV. La normativa de l’AVL/IEC la conec molt bé a este respecte, així que com a estudiant curiós i interessat per saber més del valencià, vaig anar corrents a la pàgina web de la RACV (els anys de generoses subvencions del govern del PP a esta institució han aprofitat perquè establisquen una pàgina web molt còmoda per a buscar-hi paraules i conjugacions). Resultat de la recerca: tant els secessionistes com la normativa oficial hi coincidixen. “Avergonyen” no és cap forma vàlida en valencià, segons cap de les normatives. I a mi, la veritat, és que em fa pudor de barbarisme.
(Vos posaria la piulada, però l'usuari la va esborrar després que li mostràrem que no tenia raó)
I hi afig un detall del diputat del PP José Císcar. Una vegada, el vaig sentir dient “no hi ha ninguna fetxa prevista”. Després de comprovar-ho, confirme que “fetxa” no apareix al diccionari secessionista. És, directament, castellà.
Arribe a la conclusió que molts d’estos defensors de la llengua valenciana-i-no-catalana com aquell de Twitter (o Pepe Císcar) no en tenen ni idea i només repetixen un argumentari ideològic sense cap interés per la situació real de la llengua. És a dir: parle el valencià molt malament perquè ni tan sols el conec, així que quan alguna cosa em sona estranya, ha de ser català-i-no-valencià, tot i que es tracte d’una forma genuïna reconeguda per tots els experts, fins i tot els secessionistes.
Estos dos comportaments ens porten a una reflexió sociolingüística molt més fonda. Si, com veiem en el cas del castellà, la gent tergiversa i desnaturalitza el paper lingüístic de l’acadèmia i la pren com un ens prescriptiu i estricte (concloent en una situació de “més papistes que el Papa”, pontificant sobre el que és correcte i el que no), en el cas del valencià la situació és més greu, per culpa de la politització que ha patit. I és que esta politització i el consegüent ús ideològic de la llengua han portat a molts blavers a desentendre’s del que recomana l’Acadèmia que suposadament seguixen. És una llàstima, perquè tot i que les seues normatives siguen massa particularitzants i divergents amb la resta dels dialectes, part del treball de la RACV és molt útil com a descripció de la llengua oral i coŀloquial que hui es parla al País Valencià (fent servir terminologia del segle XIX, el valencià com ara es parla).
En fi, que estos defensors tan agressius de causes perdudes... ni tan sols es documenten per defendre allò que creuen. Teniu una mica de dignitat, per favor.
diumenge, 1 de desembre del 2013
RTVV maltractada, saquejada, torturada i finalment... assassinada
Doncs la història no ha tingut un bon final. Creen la RTVV, la van convertint a poc a poc en el seu instrument de propaganda. Creen la llista de paraules prohibides. Seguixen amb la revisió dels textos de notícies. Continuen amb la coŀlocació d’afins al partit en llocs de treball a dins. I acaben amb un ens de radiotelevisió que no veu ningú amb un mínim d’exigència i d’esperit crític (o que no li agraden les peŀlícules de vaquers).
Què passa després? Que, com que tens forats a les mans i no saps més que malbaratar tots els diners que tens a l’abast (i els que no, d'ací ve el deute), acabes amb una economia al límit de la fallida. Intentes retallar despeses i despatxes mil treballadors d’RTVV per aconseguir gastar-hi menys, però com que eres un poc inútil i, com diem al meu país, “no aprofites ni per a estar amagat”, fas un ERO irregular i el jutjat te’l rebutja.
Ja, és cert. Això t’ha fet mal en l’orgull. Llavors, què fas? L’estratègia del “m’emprenye i no respire”. És a dir, tanques l’RTVV. Com que no et deixen fer-hi el que vols, la tanques. Et té igual que els sindicats tinguen una proposta per a fer un ens radiotelevisiu més barat. Tant et fa que tancar-la siga molt més car que mantindre-la oberta. I, sobretot, ja ni t’importa que la gent, els votants, els que t’han permés arribar on eres, no vulguen que la tanques. T’emprenyes i la tanques.
Òbviament als treballadors, a qui has estat censurant i amenaçant durant anys, no els fa gens de gràcia que ara vulgues despatxar-los. Molestos que són. I desagraïts, fixa’t que se’ls acut criticar les teues polítiques i directament a tu, per la televisió. Això no ho pots permetre, és clar, i no saps com traure’t del damunt este problema que t’ha caigut, per la teua mateixa incompetència. Tu saps que és per això, però no ho reconeixeràs, Déu et guard. Així que ho portes a les Corts, on saps que tirarà endavant perquè hi tens majoria absolutíssima i pots fer i desfer tot el que vols al País Valencià a la Comunidad Valenciana, que l’altre nom et fa patir convulsions. Crees un decret màgic per a dissoldre l’RTVV i el sotmets a votació. Per descomptat, ix aprovat. Se n’assabentaran, eixos treballadors desagraïts! Què s’han cregut!
Però tenim un xicotet problema, i és que no pots esperar el curs normal de les coses... poden tardar mesos i estan fent molt de mal a la teua imatge pública. El tancament ha de ser ja. Així que fas que els teus ministres es reunisquen i publiquen un número especial del DOCV. A mitjanit talles el senyal de ràdio perquè el tens externalitzat, però la televisió et costarà una mica més. Encara sort que ho faràs de mitjanit i ningú no se n’assabentarà, estan tots dormint, ja quan s’alcen voran que no hi ha Canal 9. Si és que eres un crac!
Ai, però no t’has adonat que a l’hora que has tallat la ràdio, estan fent el programa de més audiència, un d’esports. Com se t’ha passat? Potser perquè mai no t’ha importat la ràdio ni la televisió valencianes, perquè sempre has governat d’esquena al poble. Ara molta gent se n’haurà assabentat que estàs tancant RTVV. Ràpid, envia-hi la policia, i un tècnic que talle les emissions.
Però en el temps que tarden a arribar-hi, has perdut posicions. Els presentadors dels canals de televisió ja n’estan parlant. La policia hi arriba, però ràpidament es veuen envoltats per un grapat de treballadors, de membres d’associacions civils (a qui no convidares al teu acte del mes passat), de polítics de l’oposició i de gent del carrer. Ara el mateix Canal 9 mostra el que està passant a Burjassot, i no és bonic.
Que s’encarregue la policia. Però de nou t’equivoques... perquè els treballadors no ho posen fàcil. La policia no pot accedir al centre de control. Envies un e-mail dient als treballadors que no han d’anar a treballar, però és massa tard perquè ja hi són. El tècnic arriba a Burjassot escortat per la policia. Com que no pots accedir al centre de control, demanes una orde de desallotjament, però te la rebutgen. El tècnic es nega a tallar el senyal. Res no t’està eixint com esperaves... sembla que no ho tenies tan ben pensat com creies, la veritat.
Quant a l’opinió pública, no importa, penses. Deuen estar tots dormint. És clar, no t’imagines que durant tota la matinada, Canal 9 està sent el canal més vist ininterrompudament al País Valencià. I no només això, sinó que el senyal de Canal 9 està sent retransmés per 3/24 (maleïts catalans!) i per diverses pàgines d’Internet. Tot el món pot vore les imatges de la policia prenent les instaŀlacions d’RTVV. Les imatges de com la policia autonòmica, eixos que obeïxen tot el que dius sense orde judicial (ni la necessiten) mantenen segrestats els que estan a dins i no deixen entrar ningú més. Segurament algú del partit et renye dilluns, o dissabte mateix, depén de com d’emprenyats estiguen per la teua bestiesa.
Ja només queda esperar que les coses ocórreguen, la destrossa ja està feta, ja s’ha fet de dia i molta gent ha posat el televisor. S’han trobat amb les mateixes imatges a NOU i a NOU24, unes imatges que criden l’atenció. Després t’assabentaràs que a eixes hores van arribar al 49% de l’audiència.
Té igual, demanes una orde de desallotjament a algú que saps que te la donarà, i l’aconseguixes. Una jutgessa amiga teua, Núria Martínez, te l’ha concedida. Ja només queda que la policia vaja amb ella al centre de Burjassot i el desallotge, ja eixos desagraïts a qui has fet el favor de donar-los treball a la teua tele, no tenen res a fer.
Veus pel televisor com la policia entra a riuades en l’edifici mentre tots els presents criden que “açò és un colp d’estat”. Tot això gràcies a tu. Per sort, de sobte se’n va la imatge i es queda tot en negre. Ho has aconseguit.
Ara només et queda arreglar el que queda de la desfeta. Els diners que hauràs de pagar per tancar una televisió per una encabotada teua, incloent-hi contractes de drets d’emissions fins a l’any 2020. Els diners amb què hauràs d’indemnitzar les cadenes que has tallat alhora que RTVV, és a dir, Mediterráneo TV i Metropolitan TV. També has tallat el servici d’emergències 112, esperem que no es muira ningú, que també seria culpa teua...
Alberto Fabra, eres un màquina. Tot el que fas, ho fas malament. Has entrat en la història del País Valencià, segurament com el pitjor president que ha tingut. Penjaran la teua foto per recordar-te, ho saps. Però al revés, com et mereixes. Com Felip V.
Què passa després? Que, com que tens forats a les mans i no saps més que malbaratar tots els diners que tens a l’abast (i els que no, d'ací ve el deute), acabes amb una economia al límit de la fallida. Intentes retallar despeses i despatxes mil treballadors d’RTVV per aconseguir gastar-hi menys, però com que eres un poc inútil i, com diem al meu país, “no aprofites ni per a estar amagat”, fas un ERO irregular i el jutjat te’l rebutja.
Ja, és cert. Això t’ha fet mal en l’orgull. Llavors, què fas? L’estratègia del “m’emprenye i no respire”. És a dir, tanques l’RTVV. Com que no et deixen fer-hi el que vols, la tanques. Et té igual que els sindicats tinguen una proposta per a fer un ens radiotelevisiu més barat. Tant et fa que tancar-la siga molt més car que mantindre-la oberta. I, sobretot, ja ni t’importa que la gent, els votants, els que t’han permés arribar on eres, no vulguen que la tanques. T’emprenyes i la tanques.
Òbviament als treballadors, a qui has estat censurant i amenaçant durant anys, no els fa gens de gràcia que ara vulgues despatxar-los. Molestos que són. I desagraïts, fixa’t que se’ls acut criticar les teues polítiques i directament a tu, per la televisió. Això no ho pots permetre, és clar, i no saps com traure’t del damunt este problema que t’ha caigut, per la teua mateixa incompetència. Tu saps que és per això, però no ho reconeixeràs, Déu et guard. Així que ho portes a les Corts, on saps que tirarà endavant perquè hi tens majoria absolutíssima i pots fer i desfer tot el que vols al País Valencià a la Comunidad Valenciana, que l’altre nom et fa patir convulsions. Crees un decret màgic per a dissoldre l’RTVV i el sotmets a votació. Per descomptat, ix aprovat. Se n’assabentaran, eixos treballadors desagraïts! Què s’han cregut!
Però tenim un xicotet problema, i és que no pots esperar el curs normal de les coses... poden tardar mesos i estan fent molt de mal a la teua imatge pública. El tancament ha de ser ja. Així que fas que els teus ministres es reunisquen i publiquen un número especial del DOCV. A mitjanit talles el senyal de ràdio perquè el tens externalitzat, però la televisió et costarà una mica més. Encara sort que ho faràs de mitjanit i ningú no se n’assabentarà, estan tots dormint, ja quan s’alcen voran que no hi ha Canal 9. Si és que eres un crac!
Ai, però no t’has adonat que a l’hora que has tallat la ràdio, estan fent el programa de més audiència, un d’esports. Com se t’ha passat? Potser perquè mai no t’ha importat la ràdio ni la televisió valencianes, perquè sempre has governat d’esquena al poble. Ara molta gent se n’haurà assabentat que estàs tancant RTVV. Ràpid, envia-hi la policia, i un tècnic que talle les emissions.
Però en el temps que tarden a arribar-hi, has perdut posicions. Els presentadors dels canals de televisió ja n’estan parlant. La policia hi arriba, però ràpidament es veuen envoltats per un grapat de treballadors, de membres d’associacions civils (a qui no convidares al teu acte del mes passat), de polítics de l’oposició i de gent del carrer. Ara el mateix Canal 9 mostra el que està passant a Burjassot, i no és bonic.
Que s’encarregue la policia. Però de nou t’equivoques... perquè els treballadors no ho posen fàcil. La policia no pot accedir al centre de control. Envies un e-mail dient als treballadors que no han d’anar a treballar, però és massa tard perquè ja hi són. El tècnic arriba a Burjassot escortat per la policia. Com que no pots accedir al centre de control, demanes una orde de desallotjament, però te la rebutgen. El tècnic es nega a tallar el senyal. Res no t’està eixint com esperaves... sembla que no ho tenies tan ben pensat com creies, la veritat.
Quant a l’opinió pública, no importa, penses. Deuen estar tots dormint. És clar, no t’imagines que durant tota la matinada, Canal 9 està sent el canal més vist ininterrompudament al País Valencià. I no només això, sinó que el senyal de Canal 9 està sent retransmés per 3/24 (maleïts catalans!) i per diverses pàgines d’Internet. Tot el món pot vore les imatges de la policia prenent les instaŀlacions d’RTVV. Les imatges de com la policia autonòmica, eixos que obeïxen tot el que dius sense orde judicial (ni la necessiten) mantenen segrestats els que estan a dins i no deixen entrar ningú més. Segurament algú del partit et renye dilluns, o dissabte mateix, depén de com d’emprenyats estiguen per la teua bestiesa.
Ja només queda esperar que les coses ocórreguen, la destrossa ja està feta, ja s’ha fet de dia i molta gent ha posat el televisor. S’han trobat amb les mateixes imatges a NOU i a NOU24, unes imatges que criden l’atenció. Després t’assabentaràs que a eixes hores van arribar al 49% de l’audiència.
Té igual, demanes una orde de desallotjament a algú que saps que te la donarà, i l’aconseguixes. Una jutgessa amiga teua, Núria Martínez, te l’ha concedida. Ja només queda que la policia vaja amb ella al centre de Burjassot i el desallotge, ja eixos desagraïts a qui has fet el favor de donar-los treball a la teua tele, no tenen res a fer.
Veus pel televisor com la policia entra a riuades en l’edifici mentre tots els presents criden que “açò és un colp d’estat”. Tot això gràcies a tu. Per sort, de sobte se’n va la imatge i es queda tot en negre. Ho has aconseguit.
Ara només et queda arreglar el que queda de la desfeta. Els diners que hauràs de pagar per tancar una televisió per una encabotada teua, incloent-hi contractes de drets d’emissions fins a l’any 2020. Els diners amb què hauràs d’indemnitzar les cadenes que has tallat alhora que RTVV, és a dir, Mediterráneo TV i Metropolitan TV. També has tallat el servici d’emergències 112, esperem que no es muira ningú, que també seria culpa teua...
Alberto Fabra, eres un màquina. Tot el que fas, ho fas malament. Has entrat en la història del País Valencià, segurament com el pitjor president que ha tingut. Penjaran la teua foto per recordar-te, ho saps. Però al revés, com et mereixes. Com Felip V.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)