Entregar-se al sistema

Una pel·lícula que m'encanta és Good bye, Lenin. Probablement, no pels motius que hauria volgut el director, però m'agrada molt, i té parts que m'han fet plorar.

No tinc molt clar si la pel·lícula és anticomunista o no ho és. A mi em reafirma en el meu comunisme, però crec que la història de Christiane Kerner pretén ser una crítica al sistema socialista.

Vos en faré spoiler, però la pel·lícula té ja 23 anys i heu tingut temps de vore-la. Si la voleu vore, no continueu llegint.

La trama argumental de la pel·lícula consistix en la història de Christiane Kerner, una ciutadana compromesa de la República Democràtica Alemanya a la qual li pega un mal quan, una nit del 1989, veu el seu fill detingut per la policia per manifestar-se contra el govern. Passa mesos en coma i, quan desperta, el metge recomana que no li donen disgusts, aixina que el fill decidix muntar tot un teatret per a amagar que han desmantellat la RDA i estan en procés d'annexió per part de l'Alemanya capitalista.

Cap al final de la pel·lícula, es descobrix que Christiane no va ser sempre eixa compromesa ciutadana, sinó que en els anys 60 havia planejat fugir amb el seu marit, un metge, al costat capitalista. Açò era el pa de cada dia a la RDA: la guerra ecònomica a la qual la sotmetia el costat capitalista. Tot i que els obrers manuals tenien molt millors condicions i salaris a la RDA, els profesionals liberals (metges, advocats, enginyers) rebien molt millors salaris a l'oest, per la qual cosa es veien temptats a emigrar. En la pel·lícula, el senyor Kerner aprofita un permís per a assistir a una conferència a Berlín Oest per a demanar asil i romandre allà; la idea era que la seua dona es reunira amb ell, però en no tornar, l'agència de seguretat comença a seguir-la de prop, impedint aixina que ella se n'anara. És la frustració d'ella per no haver pogut marxar el que l'espenta a entregar-se al sistema socialista i col·laborar amb ell activament, per la qual cosa comença a rebre reconeixements i medalles.

Per què pense ara en esta història? Perquè jo visc en una frustració constant amb el sistema capitalista i amb el treball. Visc i treball cada dia amb l'esperança d'algun dia no haver de fer-ho més, però la frustració va en progressiu augment, entre altres coses perquè l'únic que em podria permetre fer això seria una loteria, les probabilitats de la qual són ínfimes. Seria més senzill vindre content a treballar i a que m'explotaren, però la meua història no és la de Christiane Kerner i jo, per desgràcia, no tinc l'opció de col·laborar amb un sistema que realment m'afavorix.

A estes alçades, a estes edats, u pot canviar el xip i entregar-se al treball assalariat, a l'extracció de plusvàlua com si fora una cosa natural i enriquidora?

M'encanta llegir en electrònic

Ahir vaig anar al gimnàs i, després de començar els exercicis de la rutina que em tocaven, vaig notar que l'esquena estava a punt de lesionar-se'm, aixina que vaig preferir no forçar-la, i vaig deixar el primer exercici a la meitat. Me'n vaig anar a l'el·líptica a fer-hi mitja hora i, per sort, m'hi havia portat el llibre electrònic.

El meu primer lector electrònic me'l regalà Fede, el meu ex, per al dia que vaig fer 29 anys, el 2013. Era un Kindle de 4ª generació, no era tàctil, tenia uns botons davall i als costats que servien per a desplaçar-se per la pantalla.

(No sé per què parle en passat, si encara el tinc. De fet, el tinc damunt de la tauleta de nit, encara que ja no el faça servir.)

Feia temps que volia un lector electrònic, però no m'havia atrevit a comprar-lo. Em semblava una despesa innecessària i frívola, i no em permetia a mi mateix eixe tipus de despeses. Per això, vaig agrair molt que me'l regalara Fede, a més amb una funda de cuir negre molt xula.

La qüestió és que, des que vaig tindre eixe lector electrònic, em passà el que m'havien dit alguns companys i amics que els havia passat a ells: vaig començar a llegir molt més.

I és que m'agrada molt més llegir en electrònic. Té diversos avantatges que, per a mi, han sigut clau perquè llija en electrònic i ho faça més que en paper.

El factor més important és la comoditat. Agafar el lector electrònic és molt més senzill que agafar un llibre de paper, sobretot si és d'una certa extensió (un llibre gros). A més, en este tipus de llibres, per a llegir bé les pàgines centrals cal que els òbrigues bastant, la qual cosa acaba fent mal el llom. Açò és normal amb l'ús, però no deixa de fer-me pena. A més, no t'has de preocupar de marcar la pàgina amb un punt de llibre o altres mètodes.

Un altre aspecte còmode del llibre electrònic, però que per a mi no té molta importància, és que pots ajustar la lletra a la mida que necessites (jo, ara per ara, encara llig bé les mides xicotetes, però açò no durarà molt). També hi ha gent que valora que en el llibre electrònic, si lliges en públic, no es veja què estàs llegint, tot i que les opinions estan prou dividides en este aspecte (hi ha gent a qui li agrada que es veja el que lligen).

Un altre factor de comoditat és que en el mateix dispositiu pots portar més d'un llibre. Ja no has de triar quin llibre portar per a llegir en un viatge o un trajecte, pots portar-ne uns quants i canviar si te n'avorrixes o si vols alternar-los.

I no tindre una biblioteca gegant de llibres en paper que alguna volta llegires és una cosa que agraïxes quan has de fer una mudança.

A més, hi és el factor cost: els llibres electrònics nous són més barats que en paper, i els clàssics (els drets dels quals ja han prescrit) són debades.

Ahir, llegint a l'eixida del gimnàs. La tinta electrònica es veu perfectament en un dia assolellat, no cal que puges la brillantor com li passa al mòbil.

Després hi són factors menors com el de poder fer una cerca al text. És molt útil quan un llibre té molts personatges i no eres capaç de recordar-los tots pel nom.

En fi, per tot açò, a penes llig en paper. Encara tinc i de tant en tant compre llibres en paper, però només quan són referències (diccionaris, gramàtiques) o llibres de text. Estos llibres que no es lligen d'una volta de principi a fi és més còmode tindre'ls en paper.

Hui en dia ja no gaste aquell primer lector electrònic, que encara tinc: la bateria li durava cada volta menys i els botons començaven a fallar-li. El que utilitze ara és un altre Kindle que em va regalar Pau per reis l'any 2024, tot i que estic mirant de canviar-me el lector per a no usar-ne un d'Amazon, que té moltes limitacions.

Entenc i no critique aquells que tenen com a argument per a rebutjar llegir en electrònic que els encanta l'olor o el tacte del paper. No ho compartisc, però no seré jo qui ho critique, cadascú tria quins factors li pesen més.