Ahir vaig anar al gimnàs i, després de començar els exercicis de la rutina que em tocaven, vaig notar que l'esquena estava a punt de lesionar-se'm, aixina que vaig preferir no forçar-la, i vaig deixar el primer exercici a la meitat. Me'n vaig anar a l'el·líptica a fer-hi mitja hora i, per sort, m'hi havia portat el llibre electrònic.
El meu primer lector electrònic me'l regalà Fede, el meu ex, per al dia que vaig fer 29 anys, el 2013. Era un Kindle de 4ª generació, no era tàctil, tenia uns botons davall i als costats que servien per a desplaçar-se per la pantalla.
(No sé per què parle en passat, si encara el tinc. De fet, el tinc damunt de la tauleta de nit, encara que ja no el faça servir.)
Feia temps que volia un lector electrònic, però no m'havia atrevit a comprar-lo. Em semblava una despesa innecessària i frívola, i no em permetia a mi mateix eixe tipus de despeses. Per això, vaig agrair molt que me'l regalara Fede, a més amb una funda de cuir negre molt xula.
La qüestió és que, des que vaig tindre eixe lector electrònic, em passà el que m'havien dit alguns companys i amics que els havia passat a ells: vaig començar a llegir molt més.
I és que m'agrada molt més llegir en electrònic. Té diversos avantatges que, per a mi, han sigut clau perquè llija en electrònic i ho faça més que en paper.
El factor més important és la comoditat. Agafar el lector electrònic és molt més senzill que agafar un llibre de paper, sobretot si és d'una certa extensió (un llibre gros). A més, en este tipus de llibres, per a llegir bé les pàgines centrals cal que els òbrigues bastant, la qual cosa acaba fent mal el llom. Açò és normal amb l'ús, però no deixa de fer-me pena. A més, no t'has de preocupar de marcar la pàgina amb un punt de llibre o altres mètodes.
Un altre aspecte còmode del llibre electrònic, però que per a mi no té molta importància, és que pots ajustar la lletra a la mida que necessites (jo, ara per ara, encara llig bé les mides xicotetes, però açò no durarà molt). També hi ha gent que valora que en el llibre electrònic, si lliges en públic, no es veja què estàs llegint, tot i que les opinions estan prou dividides en este aspecte (hi ha gent a qui li agrada que es veja el que lligen).
Un altre factor de comoditat és que en el mateix dispositiu pots portar més d'un llibre. Ja no has de triar quin llibre portar per a llegir en un viatge o un trajecte, pots portar-ne uns quants i canviar si te n'avorrixes o si vols alternar-los.
I no tindre una biblioteca gegant de llibres en paper que alguna volta llegires és una cosa que agraïxes quan has de fer una mudança.
A més, hi és el factor cost: els llibres electrònics nous són més barats que en paper, i els clàssics (els drets dels quals ja han prescrit) són debades.
 |
| Ahir, llegint a l'eixida del gimnàs. La tinta electrònica es veu perfectament en un dia assolellat, no cal que puges la brillantor com li passa al mòbil. |
Després hi són factors menors com el de poder fer una cerca al text. És molt útil quan un llibre té molts personatges i no eres capaç de recordar-los tots pel nom.
En fi, per tot açò, a penes llig en paper. Encara tinc i de tant en tant compre llibres en paper, però només quan són referències (diccionaris, gramàtiques) o llibres de text. Estos llibres que no es lligen d'una volta de principi a fi és més còmode tindre'ls en paper.
Hui en dia ja no gaste aquell primer lector electrònic, que encara tinc: la bateria li durava cada volta menys i els botons començaven a fallar-li. El que utilitze ara és un altre Kindle que em va regalar Pau per reis l'any 2024, tot i que estic mirant de canviar-me el lector per a no usar-ne un d'Amazon, que té moltes limitacions.
Entenc i no critique aquells que tenen com a argument per a rebutjar llegir en electrònic que els encanta l'olor o el tacte del paper. No ho compartisc, però no seré jo qui ho critique, cadascú tria quins factors li pesen més.
