Una pel·lícula que m'encanta és Good bye, Lenin. Probablement, no pels motius que hauria volgut el director, però m'agrada molt, i té parts que m'han fet plorar.
No tinc molt clar si la pel·lícula és anticomunista o no ho és. A mi em reafirma en el meu comunisme, però crec que la història de Christiane Kerner pretén ser una crítica al sistema socialista.
Vos en faré spoiler, però la pel·lícula té ja 23 anys i heu tingut temps de vore-la. Si la voleu vore, no continueu llegint.
La trama argumental de la pel·lícula consistix en la història de Christiane Kerner, una ciutadana compromesa de la República Democràtica Alemanya a la qual li pega un mal quan, una nit del 1989, veu el seu fill detingut per la policia per manifestar-se contra el govern. Passa mesos en coma i, quan desperta, el metge recomana que no li donen disgusts, aixina que el fill decidix muntar tot un teatret per a amagar que han desmantellat la RDA i estan en procés d'annexió per part de l'Alemanya capitalista.
Cap al final de la pel·lícula, es descobrix que Christiane no va ser sempre eixa compromesa ciutadana, sinó que en els anys 60 havia planejat fugir amb el seu marit, un metge, al costat capitalista. Açò era el pa de cada dia a la RDA: la guerra ecònomica a la qual la sotmetia el costat capitalista. Tot i que els obrers manuals tenien molt millors condicions i salaris a la RDA, els profesionals liberals (metges, advocats, enginyers) rebien molt millors salaris a l'oest, per la qual cosa es veien temptats a emigrar. En la pel·lícula, el senyor Kerner aprofita un permís per a assistir a una conferència a Berlín Oest per a demanar asil i romandre allà; la idea era que la seua dona es reunira amb ell, però en no tornar, l'agència de seguretat comença a seguir-la de prop, impedint aixina que ella se n'anara. És la frustració d'ella per no haver pogut marxar el que l'espenta a entregar-se al sistema socialista i col·laborar amb ell activament, per la qual cosa comença a rebre reconeixements i medalles.
Per què pense ara en esta història? Perquè jo visc en una frustració constant amb el sistema capitalista i amb el treball. Visc i treball cada dia amb l'esperança d'algun dia no haver de fer-ho més, però la frustració va en progressiu augment, entre altres coses perquè l'únic que em podria permetre fer això seria una loteria, les probabilitats de la qual són ínfimes. Seria més senzill vindre content a treballar i a que m'explotaren, però la meua història no és la de Christiane Kerner i jo, per desgràcia, no tinc l'opció de col·laborar amb un sistema que realment m'afavorix.
A estes alçades, a estes edats, u pot canviar el xip i entregar-se al treball assalariat, a l'extracció de plusvàlua com si fora una cosa natural i enriquidora?
