dimarts, 10 de setembre de 2013

Les absurdes amenaces espanyoles davant la imminent independència catalana

Si hi ha alguna cosa ridícula en este món, això són els espanyolistes. I no dubte que hi haurà també espanyolistes que pensen i raonen els seus arguments i en puguen discutir, però la gran majoria només parla per passió nacionalista i això els fa quedar en el ridícul més espantós.

Podem fer un xicotet recull d’arguments estúpids dels espanyols:

  • “La Constitució no ho permet”. D’acord... coneixent com tots coneixem el tarannà espanyol, ja seria una sorpresa que a la Constitució s’hi haguera contemplat la secessió d’un dels territoris de l’Estat. Quan es fa una consulta popular neta i pacífica, amb un resultat clar, ja els simples principis democràtics obliguen a acceptar el que el pobre ha triat. Negar-lo perquè la Constitució no ho permet és com dir-li al teu veí que no es pot mudar a un altre edifici perquè quan va comprar el pis no en deia res al contracte de compra. A més, abans la Constitució tampoc no marcava com a prioritat el pagament del deute públic, i la van modificar d’amagat per incloure eixa clàusula, perjudicial per a tots nosaltres, els del poble. I ara ens posem delicats? A prendre pel cul la Constitució: no només està caduca, sinó que servix perquè els polítics en facen el que vulguen. Total, la gran majoria de nosaltres ni l'hem votada ni la volem.
  • “Haurà de votar-ho Espanya sencera”. És clar, ara sí que volem votar, oi que sí? Ja, Espanya ha de votar un referèndum per a la independència catalana... igual que el govern marroquí vol que tot el Marroc vote en el referèndum del Sàhara Occidental. Perquè és part integrant del Marroc, diuen. Ficar-hi estos territoris sencers és desvirtuar el propòsit de la consulta. Volem saber què decidixen els catalans; no volem saber el que opineu a Espanya perquè és irrellevant. És xafarderia, nua i crua.
  • “Que se’n vagen, moriran de fam”. ¿De veres? Estem parlant d’una de les autonomies més productives de l’Estat, una de les autonomies que més cru ho té per a sobreviure a dins de l’Estat, atés el seu dèficit fiscal, que amb la independència desapareixeria. Realment creus que moriran de fam? Jo ho dubte molt.
  • “Ja voldran tornar”. Molt malament els deurà anar si volen tornar a un país tan mal fet i amb tan poc respecte pel qui és diferent. I em referisc a l’argument anterior: dubte molt que la independència de Catalunya tinga un impacte negatiu en la seua economia.
  • “Hauríem de tancar-los les fronteres”. Apart de la pudor de prepotència que fa esta frase, molt bé, ara per una qüestió d’orgull nacionalista, deixem a famílies sense veure’s. Apart d’això, crec que no seran gaires les empreses i mercaders que anteposen l’orgull nacionalista a la riquesa que ve del comerç. I de comerç, amb els catalans, se’n pot fer un munt. A més... Catalunya té fronteres amb més països, no tan sols amb Espanya (recordem Andorra i França), i millor encara, és banyada per la Mediterrània. Tindre costa vol dir comerç internacional, des de fa més de trenta segles. D’altra banda, la frontera entre Catalunya i França a La Jonquera és un dels passos per on actualment passen més mercaderies espanyoles. Espanya necessita tindre les fronteres amb Catalunya en bon estat; en cas contrari haurien de passar-ho tot per Irun (mentre el País Basc seguira pertanyent a l’Estat espanyol).
  • “Els farem boicot”. Qui, exactament, els farà boicot? (O, com diem a la meua terra, “¿tú y cuántos más?”). Els consumidors faran boicot als productes catalans? Només el 20% de les exportacions catalanes són de béns de consum, la resta són productes intermedis. Que la indústria també els ho farà? Això sembla força més difícil, en molts casos els productes catalans es venen perquè són els més avantatjosos, i canviar de proveïdor significaria una pujada de costos, que no totes les empreses estan dispostes a acceptar.
  • “Catalunya mai no serà independent, amb qui jugaria aleshores el Barça?”. Això és tan trist i lamentable que no mereixeria resposta, però ací va: sentint-ho molt, crec que hi ha motius molt més importants per a defensar la independència que no el futbol. I de totes maneres, la Lliga Espanyola és una entitat privada, no pública, i ningú diu que no hi puga jugar el Barça per ser d’un altre Estat sobirà. A la LFP els interessen els beneficis que el Barça implica, creieu que hi renunciaran per motius d’orgull nacionalista?
  • “No compensa que vos independitzeu perquè eixireu/vos farem fora de la Unió Europea”. Primer, qui diu que Catalunya eixirà de la Unió Europea? No és clar encara el que passaria, atés que este cas no ha ocorregut mai. De totes maneres, suposant que es decidisca que Catalunya no pot continuar com a tal a dins de la UE i ha de tornar a soŀlicitar-ne l’accés, amb la força econòmica que té Catalunya, i sabent que porta anys fent complir les lleis europees, l’entrada està assegurada, sempre que cap país membre no s’hi opose. I a Espanya no li convé oposar-s’hi, li convé que el país veí també tinga un marc legal europeu, facilita l’harmonització en molts temes. Sempre s’hi pot oposar, però Catalunya en eixe cas es podria beneficiar dels avantatges comercials unint-se a l’Associació Europea de Lliure Comerç.
  • “Traurem els tancs”. D’acord, molt bé. Esta tindria conseqüències clares i immediates. L’ús de la força per mantindre Espanya unida (perquè cap altra cosa no pot fer-ho). El que passeu per alt és que cap dels països d’Europa Occidental no acceptarà una intervenció armada a Catalunya. I menys encara, si hi ha hagut un referèndum on el poble català s’haja pronunciat clarament a favor de la independència. Vol Espanya rebre el retret de la comunitat internacional i d’Europa per no respectar la voluntat d’un poble? Vol Espanya aparéixer davant el món com a estat totalitari i militarista? I el que seria més greu... vol Espanya provocar una nova guerra civil?

Senyors espanyolistes: estos arguments cauen pel seu propi pes, i és una mica vergonyós que no vos n’adoneu. Avanceu i accepteu la pròxima independència de Catalunya. Brindeu per ella i feu lloc als vostres telèfons mòbils per a afegir-hi el prefix internacional de Catalunya en els números dels seus amics catalans. Aprofiteu ara, que com que Catalunya serà un altre Estat, el bitllet d’Interraíl hi serà vàlid. Agarreu el telèfon la nit d’Eurovisió i voteu la cançó catalana, que ja els catalans faran el que toca per donar dotze punts a l’espanyola.

I compte, comenceu a cuidar la resta de les nacions de l’Estat o agarraran (agarrarem) el mateix camí... els bascos hi aniran darrere, i després poden anar els canaris, els valencians, nosaltres els andalusos o els gallecs, o tots alhora. Si no voleu que Espanya esclate en mil trossets, ja podeu aprendre i fer-la d’una altra manera. Catalunya vos oferix la millor lliçó de política que mai rebreu... aprofiteu-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada