Via Catalana

Ho he d'admetre, la Via Catalana, celebrada el passat dia 11, m'ha emocionat.

Al començament tenia els meus dubtes. No em semblava bé que es volguera emular la Via Bàltica, la cadena humana que va unir Tallinn, Riga i Vílnius el 23 d'agost del 1989. Les circumstàncies no eren similars, el règim sota el qual vivien els bàltics no era comparable al de l'Estat espanyol. O això em pensava quan es va començar a parlar de la Via Catalana, allà pel juny i juliol. Amb el temps, reflexionant sobre els motius, les actituds a la resta de l'Estat i altres condicionants, vaig canviar d'opinió. Si els catalans es volen expressar així, benvinguda siga la Via. Al capdavall, també són un poble oprimit.

I resulta que ha sigut tot un èxit. I millor encara, que ha sigut una demostració exemplar al món. Com diem a la meua terra, una "guantá sin manos". Al govern de l'Estat, per descomptat. Estem parlant d'una manifestació completament pacífica i civilitzada on van participar 1,6 milions de persones. Tenint en compte que a Catalunya hi viuen 7,5 milions, estem parlant de més d'un 20% d'assistència. Quan s'havia vist això en una manifestació? Ja siga a Catalunya o a qualsevol altre país.

Els catalans han demostrat a l'Estat i al món que són un poble amb voluntat d'autodeterminació i amb la consciència democràtica necessària per a obtindre la seua independència del millor mode possible. D'altra banda, els que no volen deixar-los expressar la seua voluntat sí que van fer un acte violent. A Madrid, és clar. Els feixistes que van atacar la seu de la Generalitat a Madrid van fer el millor favor als catalans. Han engrandit el gest català per la independència, fent veure a tothom la maduresa d'uns i la intolerància dels altres.

Em fa molta gràcia, per la ignorància, el que han dit els diaris i diversos comentaristes, que als polítics catalans "se'ls en va de les mans". Per favor, esta reivindicació ha sorgit de baix cap amunt. Si fins i tot als polítics els ha agarrat a destemps. Esta iniciativa ha sigut completament ciutadana. Encapçalada per gent que ha tingut la motivació per a eixir al carrer i lluitar per les seues idees. Als catalans no els han calgut uns polítics que els facen eixir al carrer, ja hi han eixit ells solets. I despús-ahir vam veure els resultats.

El govern de l'Estat encara ho seguirà negant tot, i és el pitjor que pot fer, perquè els catalans ja han descobert que ells poden fer el que vulguen fer i que un govern estranger que només els vol constrényer ja no té res a fer a Catalunya. I mentrestant, els espanyols passen l'estona passant per víctimes fent gala d'ignorància (fa poc en llegí un a Twitter preguntant què passaria amb l'atorgament de la nacionalitat, si es donaria només als nadius o als residents, dient que seria molt dramàtic, en fi...), o bé ridiculitzant accions com esta. És molt graciós, mentre els espanyols s'empenyen en intentar mostrar la cadena com a acció ridícula, arreu del món és vista com un acte exemplar.

Rajoy i la resta dels espanyolets haurien d'anar acceptant el que serà fet d'ací a un parell d'anys. Catalunya ja té mig peu fora d'Espanya. I jo que me n'alegre.