Escric en valencià

Navegant per la web, cercant informació sobre diversos temes, arribe a multitud de blocs, els llig i m’informe.

M’ha cridat molt l’atenció la quantitat de gent valencianoparlant (del País Valencià, del Principat o de les Illes) que escriu al seu bloc en castellà tot i que toquen temes nacionalistes.

Supose que ho fan per tindre més audiència. És clar, en castellà et poden llegir cinc-cents milions de persones. El valencià només l’en parlen deu.

(És clar que no hi incloc la gent que, sense ser nadiua, estudia la llengua i a més està interessada a llegir textos en eixa llengua en Internet, que deuen ser alguns milers per a cadascuna).

Ja, però si tots ho férem, ens quedaríem sense tants textos en altres llengües. Ningú escriuria no només en valencià, tampoc en gallec, en quítxua o en guaraní (jo no parle cap d’estes llengües –encara que entenga el gallec-, així que no m’assabentaria de res, però reconec que seria una gran pèrdua cultural per a la xarxa).

Jo escric en valencià perquè vull millorar-lo i aprendre’n més, és una llengua que m’encanta, i per això l’he de practicar. Però també escric en valencià perquè sé que m’entendran els deu milions de persones que el parlen o l’entenen. ¿No són cinc-cents? Tampoc no els necessite. Al capdavall, ¿quanta gent d’eixos cinc-cents milions arribaran al meu bloc? ¿A quants els en pot interessar el que hi escric?

Tinc un altre bloc en castellà, però no perquè m’entenguen, sinó perquè és la meua llengua materna, i la primera en què m’expresse. La primera en què pense quan m’alce als matins. Vaig obrir eixe bloc l’any 2004, en una època en què necessitava escriure el que pensava i sentia, i no vaig pensar fer-ho en altre idioma. No parle dels mateixos temes en els dos blocs, escric com em ve de gust.

(També he tingut blocs en altres idiomes que aprenia, com ara l’alemany o el llatí, però ara mateix estan tancats i qui sap si els tornaré a obrir).

Amb tot, l’elecció de la llengua en què escric els meus articles no es pot veure influïda per la quantitat de possible audiència que tinga. El meu bloc és personal. No vull fer-me famós. Escric primer per a mi, perquè sé que no em llig ningú més; però el que em vulga llegir, que siga benvingut i prenga seient.