Represa de contacte

Bé, el meu benvolgut Aitor m'ha recordat que fa temps que no escric en el blog i li he de donar la raó. I de fet, fa tant de temps, que he entrat a Blogger i fins i tot n'havien canviat la interfície. Ara sí que pareix un altre servici de Google.

També m'ha dit que no he de limitar-me a bolcar frustracions perquè acabe molt viciat. Però en este moment és l'únic que em ve a la ment.

Fa quant? Quaranta dies? Que estic tancat a casa i els efectes no estan sent devastadors, però els sent com a passes arrere.

Per fer una vertadera represa de contacte vos he d'actualitzar. Per a cap d'any vaig tornar d'Hamburg i ho vaig fer decidit a deixar enrere els hàbits destructius que havia adquirit en l'últim any. Vaig decidir visitar una terapeuta amb qui vaig fer alguns progressos. Entre d'altres, em va ajudar a passar pàgina del que va passar amb Juanjo, identificant el que havia estat malament en eixa relació, i em va dir que a la meua vida em mancaven greument les recompenses, i per això les acabava buscant on no tocava.

Estava començant a eixir més, a quedar més amb gent amb qui normalment no m'atrevia, quan ens va sobrevindre la pandèmia esta, i ara estic tancat a casa sense fer res excepte anar a fer la compra. Exactament com era la meua vida l'any 2005, un any per a oblidar. Quaranta dies després el que sent és que no em veig capaç de fer res, de tirar cap avant. D'una banda, vull que les coses siguen com abans; tanmateix, de l'altra, no vull vore'm en la situació d'haver d'enfrontar-me a la vida.

Tinc un treball on no vull tornar perquè l'ambient s'ha posat impossible, i en algun moment l'ERTO s'acabarà.

Tinc una carrera que estic deixant abandonada perquè no soc capaç de posar-me a estudiar i el temps se me'n va: estem acabant abril, han passat tres mesos de quadrimestre i no he estudiat gens. M'he fet un calendari d'estudi que ni tan sols estic complint. Voràs quin riure el mes de juny.

La vida afectiva no existix, però ara mateix tinc excusa perquè no existisca. Quan lleven el confinament no en tindré i no em podré queixar de que ningú m'estima perquè no hi estaré posant cap remei. Parlar per Whatsapp o per Twitter és molt còmode, però quan calga quedar in person tornaran les inseguretats. Per Internet som tots fantàstics, i si algú no ho pensa, ens té igual perquè podem passar-ne.

Ja m'he viciat una altra vegada! Però promet que el proper text no serà tan frustrant.

Sempre teua

Fa poc vaig rebre este regalet de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana:

Construiré mil ponts mil vegades, sols per estar amb tu.

M’agrada esta campanya, m’agrada la samarreta, m’agrada que me l’hagen regalada debades i m’agrada el poema que comença amb eixe vers i que continua aixina:

Sé que visc en els teus pensaments quan rius, quan mires, quan abraces...

Hi ha moments en que em parles poc, o em calles.

En ocasions les paraules són escasses, o penses que no em necessites.

No sé qui l’ha escrit, no n’he trobat l’autor, però m’agrada molt com descriu una llengua. Sabeu que soc amant dels idiomes i em pareix que este poema descriu a la perfecció el que una llengua pot ser per a tu. El que una llengua sentiria si poguera sentir alguna cosa.

Quan aprens una llengua, quan et familiaritzes amb una llengua i la fas servir per a comunicar-te amb altres persones, per a apropar-te a altres persones, eixa llengua acaba sent part de tu, de la teua experiència, de la teua vida. Siga la llengua que siga.

Això és el valencià per a mi. És una llengua en la qual vaig viure grans experiències, en la qual vaig expressar emocions fortes i profundes. Era la llengua materna de gent molt important per a mi i que mai no oblidaré. I és la llengua que utilitze cada dia per a parlar amb alguns dels meus millors amics i per a relacionar-me amb gent que estime un munt.

Vaig començar a tindre contacte amb el valencià quan vaig entrar en internet, amb 15 anys. Però el vaig començar a aprendre amb 17, quan tinguí un intent de relació amb un xic de Terrassa que era parlant nadiu. Des d’aleshores la llengua m’ha acompanyat. I des del 2012, quan coneguí Fede, qui em va introduir a la cultura valenciana, s’ha tornat una part molt important de la meua vida.

El valencià ha construït mil ponts mil vegades: mil ponts que m’han portat a conéixer gent meravellosa.

Encara que no m’escoltes, o que fins i tot arribes a oblidar-me, no m’importa.

Perquè el que realment importa, el més poderós es que,

Des de la primera paraula fins a l’última,

Sempre estaré al teu costat.

Sempre teua. La teua llengua.

No soc parlant nadiu del valencià. Però això no importa. El valencià també és la meua llengua, perquè la llengua és de qui la fa seua. I ho serà per sempre.

El millor moment del cap de setmana

- És que berenar pot ser qualsevol menjar no? A dinar també li podeu dir berenar?
- Basta!

(Silenci)

- I si faig una merienda-cena?

La festa fallera... no és per a mi

(Este article va ser escrit el març del 2015. S'havia quedat en esborrany i he decidit publicar-lo hui.)

Després de passar les meues terceres falles com a faller, he pres la decisió de retirar-me de la festa i de l’ambient faller. No descarte tornar a formar part de la festa, però el que he vist fins ara no té un balanç positiu.

Com a aspectes positius de la festa, el que més em ve al cap és la seua pròpia condició de festa. És a dir, la gent hi va amb ganes de passar-ho bé. I si hi acudixes amb eixe esperit, és segur que ho passaràs bé.

D’altra banda, entre els monuments fallers, n’hi han de molt interessants. Més clàssics, més moderns, hi han falles experimentals. Crítiques millors i pitjors, alguns que ni tan sols fan crítica. Però hi ha molt d’art en els monuments fallers i molt de treball darrere, moltes hores d’esforç.

Tanmateix, els aspectes negatius guanyen i de molt. Sé que molts d’ells es deuen al fet que sóc una persona amb una pell massa fina i tot em molesta. Però per això deixe clar que açò que escric són només opinions meues i no intente que ningú hi estiga d’acord.

No sóc fan dels petards de cap tipus, em fan por, i sé que això no em passaria (o almenys no en el mateix grau) si m’haguera criat a València. Puc arribar a entendre que se’n tiren al carrer, com es fa, en un recinte acordonat i senyalitzat, i amb compte de no fer mal a ningú. El que no puc entendre és que siguen les dos, les tres, les quatre de la matinada i hages d’estar sentint petards dels grossos. I ja que parlem d’altes hores de la matinada, parlem també de la música i les actuacions. És necessari tindre orquestres sense cap limitació de so fins a les quatre (o més) de la matinada, just davall de la teua finestra, la vespra d’un dia laborable?

Això em recorda, a qui li agraden les despertaes? Només a qui les tira, no?

Fins ací les queixes degudes al meu figaflorisme. Però hi ha més.

En la festa fallera hi han certs dogmes que no es poden qüestionar. Són així, i seran així per sempre, i plantejar-hi qualsevol canvi és ser un extremista (com m’han dit estos dies). I em referisc al fet que existisca el càrrec de Fallera Major, el paper de la qual és només lluir bonica (hola, masclisme!). Pregunte per què no existix un Faller Major i sempre em responen que per això ja està el President. Personalment no veig la relació entre el càrrec de Fallera Major (atorgat per designació i amb durada d’un any) i el de President (triat per votació i amb durada més llarga). A més, hi pot haver una Presidenta. Ho sent, però això és incoherent – a part de masclista com, ja he indicat.

I si parlem de l’ultraconservadurisme, podem passar a parlar de l’organització de les seccions durant l’Ofrena floral. Per a desfilar, les comissions s’organitzen en diverses parts, o almenys la de la falla a què jo pertanyia ho feia així: xiquetes, xiquets, hòmens o dones amb carro, parelles, dones i per últim hòmens. Doncs vaig tindre la genial idea de preguntar si no podíem desfilar el meu xic i jo en la secció de parelles en comptes de fer-ho en la d’hòmens. Resposta de la falla: ni se vos ocórrega. Pel que es veu, la falla no volia defendre eixe tipus d’actuació per por que la Junta Central Fallera la sancionara.

Que molts direu que si és una festa religiosa (que no hauria de ser-ho, abans del franquisme no ho era), que és normal que no hi admeten parelles del mateix gènere. I entenc l’argument, però mentre seguisquen acceptant que hi desfilen divorciats...

Fins ací una mostra d’homofòbia institucional, però d’homofòbia n’anem ben servits. El primer any ja em vaig indignar quan, en els minuts abans d’entrar al carrer de la Pau, la banda musical (La Lira d’Alfarp) va començar a tocar la famosa cançó de «Maricón el que no bote» per a delícia de la comissió masculina, que s’hi va entregar a cantar en cos i ànima. Una ocasió genial per a sentir-se fora de lloc, que es repetix sempre que La Lira d'Alfarp toca, com ara a les cercaviles.

(No vull ni entrar en la qüestió lingüística. Els casals estan plens de «guardians de la valenciania», obsessionats que el valencià no és català, però que ni parlen la llengua ni la coneixen. I a més has de suportar que facen el llibret de falla amb normes del Puig, desobeint el reglament de JCF -pareix que en açò no els preocupa desobeir-.)

Per totes estes coses, no, no m’agrada com estan muntades les falles, no m’agrada com es fan, no m’agrada que els fallers (no tots, però sí una majoria, i sens dubte tots els que hi manen) siguen tan retrògrads, conservadors i homòfobs.

Llàstima perquè hi han coses precioses en esta festa, coses que paguen molt la pena. Però amb mi, que no hi compten més.

Saben el que implicaria mantindre l'horari d'estiu?

Em desdejune hui amb la notícia que les Corts Valencianes preparen una declaració institucional amb l'objectiu que no es torne a l'horari d'hivern.

Esta declaració va en línia amb la que ha aprovat el parlament balear esta setmana, amb una argumentació que faria plorar qualsevol amb una mica d'enteniment.

Asseguren que «la societat moderna necessita que les hores de sol s'adapten al seu temps d'oci» i es queden tan amples. Però és que, a més, hi afigen que «suposa un estalvi energètic, afavorix la desestacionalització turística i dinamitza l'activitat comercial, així com facilita la conciliació de la vida laboral i familiar».

Pero qué me estás contando.

Primer, analitzem el que significa este canvi. Deixem l'horari d'estiu per a tot l'hivern, és a dir, el País Valencià i Balears (i les que s'hi vullguen afegir, total, segur que alguna més ho fa) es queden amb l'horari UTC +2. Què vol dir UTC +2? Que va dos hores per davant del temps universal, el de Greenwich (Londres). Si tenim en compte que el meridià de Greenwich passa per ciutats com Castelló de la Plana, Dénia i Altea, podem concloure que el País Valencià acabaria tenint un desfase sobre l'hora solar de dos hores en hivern (com ja el té en estiu). El migdia serà, llavors, vora les 14:00, a les dos de la vesprada.

Això, que no és massa problemàtic en estiu, en hivern ho pot ser una miqueta més. Perquè no hem de perdre de vista que en hivern els dies són prou més curts, així que totes les hores de llum que tingues de vesprada no les tindràs de matí, i al revés.

Molts defensors de mantindre l'horari d'estiu asseguren que és millor tindre les hores de llum per la vesprada, per poder eixir al carrer i fer-se una cerveseta a la fresca. Obliden un xicotet detall, que sembla estúpid i evident però no ho és tant: mantindre l'horari d'estiu no vol dir mantindre l'oratge d'estiu. I amb la pluja i el fred no veig jo que et vinguen moltes ganes d'estar 'a la fresca'.

I com he comentat, les hores de llum que tingues de vesprada no les tindràs de matí. Mantindre l'UTC+2 vol dir que a finals de desembre, a les nou del matí s'estarà fent de dia (l'eixida del sol serà a les 9:22 el dia del solstici). Això implica que la majoria de gent que treballa en oficines haurà d'anar a treballar de nit. La manca de llum provoca accidents de trànsit. D'altra banda, començar l'horari d'oficina quan encara és de nit comporta una major despesa energètica. Paga la pena tindre més llum de vesprada a canvi d'açò?

Afirmen a la declaració del parlament balear que l'horari d'hivern i tindre llum de matí obeïx a decisions polítiques de caràcter industrial. És cert que d'indústria no n'hi ha massa a les Balears, perquè si n'hi haguera, sabrien que els treballadors industrials (en sóc un) treballem a torns i cobrim tot el dia. Tindre llum de matí és convenient per la quantitat de gent que treballa al sector servicis, que llevat d'excepcions com l'hostaleria, treballen la majoria en horari d'oficina.

Diuen que s'ha d'adaptar la llum al temps d'oci i que això potencia el turisme. Veig una lleugera contradicció entre els dos arguments. Deixem de banda la destrucció ambiental que suposa el turisme que s'està fomentant al País Valencià (a les Balears és encara pitjor), i pensem que volem potenciar el turisme; mantenim l'horari d'estiu. Això farà que més gent s'ocupe al sector del turisme, i per tant... que més gent treballe atenent el turisme, és a dir, de vesprada. Com se suposa que este nou horari s'adapta a l'oci? O és que volen dir a l'oci dels turistes, que ja tenen tot el dia lliure?

I, per últim, parlen de conciliar la vida familiar i laboral. Es pot conciliar la vida familiar i laboral, si els treballadors del turisme acabaran de treballar una hora més tard gràcies a esta hora més de llum que se'ls afig de vesprada? Estem tenint en compte altres circumstàncies com que, si es manté l'horari d'estiu, el prime time televisiu acabarà a l'1:30 de la matinada? Qui portarà els xiquets a escola a les huit del matí? Sabent que els xiquets ixen d'escola a les dos o les tres de la vesprada, que és quan molts treballadors del turisme comencen torn, com poden conciliar "la vida familiar i laboral" si no veuen els seus fills quasi mai?

En definitiva: estan tornant a pensar per nosaltres i, el pitjor, és que fins i tot els partits d'esquerres s'ho han empassat per complet. Com poden Compromís o Més per Menorca donar suport a açò? Esta mesura perjudica greument la classe treballadora, per quant en precaritza les condicions laborals. Beneficia els turistes? Doncs si fa bon oratge (que ja és suposar massa) sí, però com tot, fer turisme no és gratis, així que ja sabem qui són els que més fan turisme.

Ens convé mantindre l'horari d'estiu? Rotundament no. El que hauríem de fer és tornar a l'horari que ens correspon segons el sol: el de Greenwich. No se suposa que el migdia ha de ser a les 12?

No vull acabar sense destacar una cosa: a les declaracions institucionals balear i valenciana, hi parlen de l'errada de Franco de alinear l'Estat amb l'horari de Berlín, en comptes de fer-ho amb el de Londres. El que proposen per a arreglar-ho, és establir l'hora d'Atenes. Vos felicite, fills.