dimarts, 7 de febrer de 2017

La festa fallera... no és per a mi

(Este article va ser escrit el març del 2015. S'havia quedat en esborrany i he decidit publicar-lo hui.)

Després de passar les meues terceres falles com a faller, he pres la decisió de retirar-me de la festa i de l’ambient faller. No descarte tornar a formar part de la festa, però el que he vist fins ara no té un balanç positiu.

Com a aspectes positius de la festa, el que més em ve al cap és la seua pròpia condició de festa. És a dir, la gent hi va amb ganes de passar-ho bé. I si hi acudixes amb eixe esperit, és segur que ho passaràs bé.

D’altra banda, entre els monuments fallers, n’hi han de molt interessants. Més clàssics, més moderns, hi han falles experimentals. Crítiques millors i pitjors, alguns que ni tan sols fan crítica. Però hi ha molt d’art en els monuments fallers i molt de treball darrere, moltes hores d’esforç.

Tanmateix, els aspectes negatius guanyen i de molt. Sé que molts d’ells es deuen al fet que sóc una persona amb una pell massa fina i tot em molesta. Però per això deixe clar que açò que escric són només opinions meues i no intente que ningú hi estiga d’acord.

No sóc fan dels petards de cap tipus, em fan por, i sé que això no em passaria (o almenys no en el mateix grau) si m’haguera criat a València. Puc arribar a entendre que se’n tiren al carrer, com es fa, en un recinte acordonat i senyalitzat, i amb compte de no fer mal a ningú. El que no puc entendre és que siguen les dos, les tres, les quatre de la matinada i hages d’estar sentint petards dels grossos. I ja que parlem d’altes hores de la matinada, parlem també de la música i les actuacions. És necessari tindre orquestres sense cap limitació de so fins a les quatre (o més) de la matinada, just davall de la teua finestra, la vespra d’un dia laborable?

Això em recorda, a qui li agraden les despertaes? Només a qui les tira, no?

Fins ací les queixes degudes al meu figaflorisme. Però hi ha més.

En la festa fallera hi han certs dogmes que no es poden qüestionar. Són així, i seran així per sempre, i plantejar-hi qualsevol canvi és ser un extremista (com m’han dit estos dies). I em referisc al fet que existisca el càrrec de Fallera Major, el paper de la qual és només lluir bonica (hola, masclisme!). Pregunte per què no existix un Faller Major i sempre em responen que per això ja està el President. Personalment no veig la relació entre el càrrec de Fallera Major (atorgat per designació i amb durada d’un any) i el de President (triat per votació i amb durada més llarga). A més, hi pot haver una Presidenta. Ho sent, però això és incoherent – a part de masclista com, ja he indicat.

I si parlem de l’ultraconservadurisme, podem passar a parlar de l’organització de les seccions durant l’Ofrena floral. Per a desfilar, les comissions s’organitzen en diverses parts, o almenys la de la falla a què jo pertanyia ho feia així: xiquetes, xiquets, hòmens o dones amb carro, parelles, dones i per últim hòmens. Doncs vaig tindre la genial idea de preguntar si no podíem desfilar el meu xic i jo en la secció de parelles en comptes de fer-ho en la d’hòmens. Resposta de la falla: ni se vos ocórrega. Pel que es veu, la falla no volia defendre eixe tipus d’actuació per por que la Junta Central Fallera la sancionara.

Que molts direu que si és una festa religiosa (que no hauria de ser-ho, abans del franquisme no ho era), que és normal que no hi admeten parelles del mateix gènere. I entenc l’argument, però mentre seguisquen acceptant que hi desfilen divorciats...

Fins ací una mostra d’homofòbia institucional, però d’homofòbia n’anem ben servits. El primer any ja em vaig indignar quan, en els minuts abans d’entrar al carrer de la Pau, la banda musical (La Lira d’Alfarp) va començar a tocar la famosa cançó de «Maricón el que no bote» per a delícia de la comissió masculina, que s’hi va entregar a cantar en cos i ànima. Una ocasió genial per a sentir-se fora de lloc, que es repetix sempre que La Lira d'Alfarp toca, com ara a les cercaviles.

(No vull ni entrar en la qüestió lingüística. Els casals estan plens de «guardians de la valenciania», obsessionats que el valencià no és català, però que ni parlen la llengua ni la coneixen. I a més has de suportar que facen el llibret de falla amb normes del Puig, desobeint el reglament de JCF -pareix que en açò no els preocupa desobeir-.)

Per totes estes coses, no, no m’agrada com estan muntades les falles, no m’agrada com es fan, no m’agrada que els fallers (no tots, però sí una majoria, i sens dubte tots els que hi manen) siguen tan retrògrads, conservadors i homòfobs.

Llàstima perquè hi han coses precioses en esta festa, coses que paguen molt la pena. Però amb mi, que no hi compten més.

Cap comentari:

Publica un comentari