dijous, 5 de desembre de 2019

Sempre teua

Fa poc vaig rebre este regalet de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana:


Construiré mil ponts mil vegades, sols per estar amb tu.

M’agrada esta campanya, m’agrada la samarreta, m’agrada que me l’hagen regalada debades i m’agrada el poema que comença amb eixe vers i que continua aixina:

Sé que visc en els teus pensaments quan rius, quan mires, quan abraces...

Hi ha moments en que em parles poc, o em calles.

En ocasions les paraules són escasses, o penses que no em necessites.

No sé qui l’ha escrit, no n’he trobat l’autor, però m’agrada molt com descriu una llengua. Sabeu que soc amant dels idiomes i em pareix que este poema descriu a la perfecció el que una llengua pot ser per a tu. El que una llengua sentiria si poguera sentir alguna cosa.

Quan aprens una llengua, quan et familiaritzes amb una llengua i la fas servir per a comunicar-te amb altres persones, per a apropar-te a altres persones, eixa llengua acaba sent part de tu, de la teua experiència, de la teua vida. Siga la llengua que siga.

Això és el valencià per a mi. És una llengua en la qual vaig viure grans experiències, en la qual vaig expressar emocions fortes i profundes. Era la llengua materna de gent molt important per a mi i que mai no oblidaré. I és la llengua que utilitze cada dia per a parlar amb alguns dels meus millors amics i per a relacionar-me amb gent que estime un munt.

Vaig començar a tindre contacte amb el valencià quan vaig entrar en internet, amb 15 anys. Però el vaig començar a aprendre amb 17, quan tinguí un intent de relació amb un xic de Terrassa que era parlant nadiu. Des d’aleshores la llengua m’ha acompanyat. I des del 2012, quan coneguí Fede, qui em va introduir a la cultura valenciana, s’ha tornat una part molt important de la meua vida.

El valencià ha construït mil ponts mil vegades: mil ponts que m’han portat a conéixer gent meravellosa.

Encara que no m’escoltes, o que fins i tot arribes a oblidar-me, no m’importa.

Perquè el que realment importa, el més poderós es que,

Des de la primera paraula fins a l’última,

Sempre estaré al teu costat.

Sempre teua. La teua llengua.

No soc parlant nadiu del valencià. Però això no importa. El valencià també és la meua llengua, perquè la llengua és de qui la fa seua. I ho serà per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari