Tot el que estic vivint al País Valencià, últimament, m'està fent aprendre molt d'este nou país, de la seua societat i de les seues maneres de fer les coses. I, com ja he dit alguna vegada, em sorprén molt la quantitat de semblances que trobe entre el País Valencià i el meu país, Andalusia, a escala social.
El problema és que moltes d'estes semblances són en sentit negatiu. Compartim més defectes del que m'agradaria.
Un dels defectes que més em desagraden tant de la meua terra com del País Valencià, socialment, és l'autoodi, del que ja he parlat. Eixe complex d'inferioritat que tants andalusos i tants valencians tenen. Eixe sentiment que els porta a fer-se els més espanyols del món i amagar-se darrere d'un nacionalisme exacerbat i exclusiu i a tancar els ulls davant el pluralisme que en realitat existix a dins de l'Estat. Perquè el fet que existisca pluralisme els identifica com allò que no volen ser, com allò del qual s'avergonyixen. Millor que siguem tots la mateixa cosa.
Esta manera de ser, este complex d'inferioritat, fa destruir la cultura autòctona per dos motius. L'intern, perquè els de dins no faran res per conservar-la, com més prompte es diluïsca i desaparega, millor. I l'extern, perquè els de fora que hi arriben, ni tan sols valoraran una cosa que els de dins menyspreen i volen amagar.
Açò m'entristix d'una manera exagerada. I per això, passant ara al tema de la independència catalana, em va emocionar el vídeo de l'associació Súmate que tot seguit enllace.
Bé, no entraré a valorar els arguments que fan servir al vídeo. Poden tindre raó o poden no tindre-la. D'això, se'n podria debatre una estona. Ara, el fet que esta associació existisca i estiga fent tant de soroll, m'agrada i m'emociona. Súmate és una associació d'immigrants o fills d'immigrants, de catalans nous (ho sent per la terminologia racista, és perquè se m'entenga). Catalans nous que, malgrat no haver nascut o no tindre les arrels a Catalunya, estan a favor de la independència catalana. Gent que se sent identificada amb el projecte d'un nou país i hi vol coŀlaborar.
Estos immigrants van arribar a Catalunya amb necessitat i ganes de treballar per a tirar endavant amb la seua vida. I van trobar que allà van poder fer-ho i, per descomptat, s'hi van quedar, hi van tindre xiquets, s'hi van fer vells. Ara s'hi senten un més, part d'una comunitat que els inclou a tots. I per què? Perquè els catalans que hi van trobar, quan hi arribaren, defenien la seua terra, no se n'avergonyien. L'estimaven, en definitiva. I això se'ls va encomanar, perquè l'amor s'encomana. Així que ara els atacs a Catalunya són atacs a tots. Als que porten segles allà i als que hi porten anys o mesos.
Este fet, d'una banda, trau arguments a tots aquells que acusen els catalans de racistes i etnicistes; i, d'altra banda, dóna moltes més possibilitats d'èxit al projecte comú de nou Estat.
¿Creieu que una associació com Súmate seria possible al País Valencià o a Andalusia?
Jo, malauradament, crec que no, tot i que m'agradaria equivocar-me. Des de xicotets ens han ensenyat que tot allò nostre no servix per a res. Si de cas, per a passar-ho bé a casa quan estem de celebració. Ole, ole, qué bonita la Feria, qué bonita la Semana Santa. Valencians, tots a una veu, visca la mare de Déu. Però Déu et guard de traure la cultura fora de casa, o la llengua. Parlar andalús és parlar malament i és motiu d'escarni i ridiculització, així que millor intenta llevar-te l'accent i que no se't note. No parles valencià amb un desconegut, és una mancança d'educació, i no volem ofendre els de fora, que parlen una llengua millor i més útil. Ahir, a Twitter:
Les nostres coses no servixen per a res. Millor ens abracem a tota eixa imatgeria espanyola, que ens inclou a tots i que ens iguala... i que ens permet deixar de ser diferents, perquè tenim por de ser nosaltres mateixos.
Per estes raons, veig difícil que aplegue a existir una associació com Súmate, ni a Andalusia, ni al País Valencià. Pocs nouvinguts aconseguiran estimar una terra que tu mateix no estimes.
Per això, què tal si comencem a canviar les coses, a valorar la nostra cultura, i a encomanar-la als que ens envolten? I no em referisc als nouvinguts... cal començar pels d'ací. Vinga, que tenim faena.
Enllaç: Súmate
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada