dissabte, 16 d’agost del 2014

Es diu català, i només català, perquè ho dic jo.

(Avise: és un post llarg i recarregat).

Hi ha dies que ni em passe per Twitter, i d’altres que m’hi estic tot el dia. Últimament m’he ficat en més d’una discussió que realment no tenia res a veure amb mi, però què hi farem. Ja n’he parlat al meu bloc en castellà, ací parlaré d’una altra polèmica, en la qual no he sigut protagonista però sí que hi he intervingut i m’ha semblat poc menys que lamentable.

Fa temps que seguisc un compte que es diu @Valencianistasc, supose que abreviació de “Valencianistes en castellà”. Només fan piulades en castellà, però totes o gairebé totes de contingut valencianista, del que hui se sol dir valencianisme de construcció. I és clar, fa servir un llenguatge al qual molta gent no està acostumada. Per exemple, sempre defén la llengua valenciana enfront dels atacs del govern del PP, però defenent alhora la unitat de la llengua compartida. Si això sobta a molts, més polèmic encara és el fet que quan es referix a la llengua, li diu “valencianocatalán”.



Bé, esta vegada els comentaris no s’han fet esperar. Però no per part d’espanyolistes, no. Per part, d’una banda, de valencians pancatalanistes, que han volgut interpretar en esta piulada algun tipus de secessionisme lingüístic, i d’altra banda, de catalans, que no accepten que la seua llengua tinga cap altre nom fora de Catalunya. Vegem algunes de les joies que amollaren ahir.

Per un lloc, tenim els que aprofiten qualsevol ocasió per a imposar el seu dogmatisme.




Per un altre lloc, tenim gent que desconeix la situació del català a València, i que realment creu que dir-li valencià és un invent del PP:





(Dada: el nom de la llengua més usat al País Valencià ha sigut «llengua valenciana» des de 1395. Només hi ha testimonis d'anomenar-la «català» en l'Edat Mitjana entre 1341 i 1479, i després de la Renaixença des de 1877. Per tant, la majoria de la gent del País Valencià té costum de dir-li «valencià», i des de molt abans que hi existira el Partit Popular).

Gent que necessita argumentar la unitat de la llengua, tot i que ningú l’havia negada (d’una manera una mica pobra, tot siga dit, perquè recorda al ¿qué pone en tu DNI?):

(Entenc que esta piulada pretenia afirmar la unitat de la llengua, que no estava en qüestió. D'altra banda, en este tuit es reflectix que l'IEC mateix reconeix el fet que la llengua al País Valencià rep el nom de valencià. Ni tan sols cal anar al diccionari de l'AVL, que deixa encara més clar que és un nom que designa la llengua en la seua totalitat).

Gent que critica el compte del qual parlava, tant fa que defenga la unitat de la llengua, només perquè s’expressa en castellà:

(Entenc que es vullga fomentar el valencià, però el compte concret, el de @Valencianistasc, està fet en castellà amb una finalitat divulgativa clara. I si defén l'ús de la llengua i els punts de vista científics sobre la seua filiació lingüística, no entenc este atac, la veritat).

No falten les contínues referències al LAPAO:

(Em remet al que he contat abans: el català ha rebut el nom de valencià des de fa més de sis-cents anys, des de molt abans que existira el nacionalisme com a ideologia, i des de molt abans que es poguera fer servir amb finalitat secessionista. No és comparable amb el terme LAPAO, que abans de 2013 no existia, i que va sorgir amb la llei de llengües d'Aragó amb la qual el PP vol afeblir el català).

Ni la gent que aprofita per a criticar com la llengua es parla a València, fent servir generalitzacions i tòpics:

(Explique: açò va ser una resposta a una piulada seua on deia que a València el que es parla és «catalanyol» (sic). Clarament esta xica no ha sigut mai a Barcelona capital o rodalia, on l'ús de castellanismes també és escandalós; tampoc no sembla que haja conegut massa valencianoparlants a València mateix, atés que no tot el món fa servir eixos barbarismes.)

Gent que, afortunadament, intenta posar-hi una mica de trellat:




En fi, en general ha sigut tot una mica vergonyós. Si voleu veure el fil complet, seguiu este enllaç.

La qüestió és que des de Catalunya, la situació a València es veu molt fàcil, i se simplifica massa, quan els matisos de tot el que envolta la llengua són més complexos al País Valencià del que són enlloc. No deu ser tan difícil entendre que, si el que vols és que la llengua es recupere, el que no pots fer és posar-hi entrebancs, no? Si la gent fa segles que li diu el mateix nom a la llengua, i se sent còmoda dient-li'l, no és més fàcil acceptar una multiplicitat onomàstica, que imposar un nom nou a una llengua que té problemes seriosos de substitució?

El nacionalisme del segle XIX, el dels estats-nació, el de “una llengua, un poble”, va fer molt de mal al segle XX (recordem quines conseqüències tingué?) i encara en fa. Nacionalisme sí, però amb trellat. Tampoc no costa entendre que una llengua tinga més d’un nom, no? Ja passa amb el flamenc i l’holandés; els flamencs parlen flamenc, i no per això deixen de reconéixer la unitat de la llengua neerlandesa.

No deu ser tan difícil aconseguir que s’entenga el mateix a Catalunya.

4 comentaris:

  1. A mi no em sorprén gens. No m'agrada desijar-li el mal a ningú, pero algú podria dir que ya era hora de que tastaren la mateixa medicina que nos apliquen a uns atres.

    Un poc deslocalisat sí que estàs, sí. Ya et localisaràs.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Jo crec que molts dels que han contestat a @Valencianistasc ho fan a la defensiva. A molts catalans ens grinyola que algú defensi el valencià només en castellà i ens fa sonar una alarma que ens indica que pot haver-hi un secessionista a prop, encara que no ho sigui com és el cas. A més, a Catalunya estem passant per un procés que ens està radicalitzant una mica i que treu el pitjor dels d'un costat i de l'altre. S'hi ha d'afegir la ignorància de moltes de les piulades en relació a la realitat de la llengua fora de Catalunya que només fa palès la poca normalitat que gaudeix la llengua.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb tu, Eddy. Supose que el que podem aprendre d'este episodi és que cal aturar-se i assabentar-se bé del que es parla abans de reaccionar. Gràcies per la teua opinió.

    ResponElimina
  4. Has fet una proposta veritablement interessant: el valencianisme en castellà també és valencianisme. Això és de veres. Si hi ha gent que defén el català arreu d'Europa en la llengua que siga i ací ho veiem lloable, per què no en el país que creiem que ens vol "fagocitar"?
    Personalment, estic feliç de veure que hi ha gent que estima la llengua tot i que no la parla. És el primer pas perquè l'aprenga amb cor i fetge.

    Pel que fa al nom... és una batalla guanyada a l'estranger i a casa (bé, a mitges). Si ningú fica impediments per a dir argentí, andalús o castellà el seu espanyol, bé estaria que no es veiera estrany parlar de valencià dins de l'àmbit lingüístic i de català arreu del món. És més, no passaria res si fora diguérem valencià i si ens diuen "què?" responguérem amb tranquil·litat "català".

    ResponElimina