Manipulacions folklòriques

L'altre dia parlava de la folklorització de València i de tot allò que la representa. Estos dies, que he estat llegint diverses fonts sobre el valencianisme, he aprés el que vol dir el "blasquisme" i he de reconéixer que, malauradament, ha funcionat molt bé no només a València, sinó també fora del País Valencià.

Del País Valencià se n'ha fet una imatge per a projectar a l'exterior que només comprén el folklore del cap i casal (i podríem dir que de l'Horta), això sí, magnificat fins a extrems exagerats. Allò que s'ha exportat no inclou res que no tinga a veure amb la capital, i per tant la imatge que tenim els de fora està totalment deformada.

Jo almenys m'estic acostant a València, però tots aquells que es muden a Alacant o a Castelló, estic segur que es trobaran amb una cultura que no esperaven que hi existira. Fora del País Valencià, tots coneixem les falles. Tanmateix, atés que no coneixem ni les fogueres ni les festes de la Magdalena, tots ens pensem que les falles són comunes a tot el País... i estem molt equivocats sense tindre'n ni idea. Quanta gent de fora del País coneix les festes de Moros i Cristians, per exemple?

D'allò ens queixem molt els andalusos, i d'això ha tingut molta culpa l'estereotipació que es va produir en el segle XIX, per part d'escriptors romàntics i, després, del govern espanyol. Per això tota Espanya es pensa que els andalusos vivim tots en patis plens de flors, que anem vestits de cordovés o de flamenca, i que tots ens tornem bojos amb la setmana santa i la fèria (cosa que ens porta al successiu tòpic que no estem mai treballant i sempre de festa).

Doncs esta és una de les semblances que he trobat entre Andalusia i València. Penseu-ho bé... quins són els trets que Espanya porta a gala, o que exporta? A veure... el flamenc, la paella, les falles... llevat de les curses de San Fermín, els tòpics andalusos i valencians són massa freqüents.

Estes dos identificacions errònies, estes dos manipulacions obeïxen a dos propòsits diferents. D'una banda, és molt útil presentar els trets d'un xicotet indret com als de la nació sencera... així els que no s'hi senten identificats amb el costum en qüestió, deixaran de banda el seu sentiment nacional. D'altra banda, mentir a la gent respecte a l'espanyolitat d'estos costums provoca que els que s'estimen estos costums deixen de veure'ls com a trets de la seua nació i pensen que són espanyols.

Cal estar per sobre d'esta grollera manipulació i tindre molt clar el que som, el que hem sigut i el que volem ser. Donar la importància necessària als nostres trets folklòrics, però no tornar-los una caricatura... i seguir treballant pel nostre poble.