Quants cops no has fet alguna cosa per por a allò que diran, o simplement no por, sinó mandra, perquè no t'agrada sentir certs comentaris o crítiques?
Sembla que tots hem de seguir el camí i fer el que s'espera de nosaltres. I aquest camí normalment el marquem en part nosaltres, i en part el marquen els altres.
Només te'n surts una mica, i sempre hi haurà gent que comenci a qüestionar, criticar o mirar malament allò que fas. Encara que no estigui malament, però simplement ho fan perquè no et pega fer-ho o perquè no s'espera de tu.
Un grup important que fa això sovint és la família. Compte, que no es malinterpreti el meu comentari, no sóc cap "desenganxat" i valoro la meva família (la propera, és clar), però també per la proximitat i el contacte que tenen amb tu, també són els primers a jutjar tot allò que fas que no s'ajusti al que hom espera.
Jo, fa un parell d'anys, em vaig proposar passar del que es digués, de les crítiques gratuïtes que es poguessin fer, i considerar primer el meu judici sobre els meus actes. És clar que no sempre ho puc fer i que per a algunes coses, l'opinió dels altres segueix important molt, però és important relativitzar i destriar en quins aspectes ho ha de ser i en quins no.
I nogensmenys, segueix amoïnant-me sentir de ma mare un "doncs que lleig això" o un "Déu n'hi do, que X t'has tornat d'ençà que Y". Però amb allò cal saber viure.
Per la meva part, us animo a tots a ser com vulgueu ser i que feu allò que vulgueu fer si no fa mal a ningú.
PD: Per descomptat, aquest post ve motivat per esdeveniments recents xDDD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada