Conversa (va ser en castellà, la traduïsc) amb un amic meu.
Jo: - M’agradaria estudiar Filologia Catalana, he preguntat a la UOC per apuntar-m’hi, però és massa car.
Ell: - Filologia Catalana, de veres? Això existix?
Jo: - És clar. Què estudia el que vol estudiar la llengua i literatura catalanes?
Ell: - Em pensava que la filologia només existia per a llengües amb molts milions de parlants, com ara el castellà o l’anglés.
Jo: - Home, el català en té deu milions. Però això no té res a veure, si també hi ha Filologia Basca.
Ell: - Doncs quina estupidesa.
Jo: - Em pots dir per què et sembla una estupidesa?
Ell: - Perquè no crec que siga rendible, útil ni beneficiós estudiar el basc.
Jo: - I ho és, estudiar Filologia Hispànica?
No en posaré la resta perquè redundava en els mateixos temes. En una societat monolingüe i fortament nacionalista és difícil fer entendre a la gent que una llengua és una porta al món, és cultura, i no només qüestió d’utilitat. I a més, qui decidix la utilitat d’una llengua? Només depén del nombre de parlants? Si me’n vull anar a viure al País Basc, em serà molt més útil el basc que no l’anglés o el xinés, no creieu?
Esta manera de pensar és difícil de fer entendre en una societat que té com a única llengua el castellà. Estem acostumats a parlar una llengua amb cinc-cents milions de parlants, i al fet que ens bombardegen amb notícies com ara que l’espanyol és la segona o la tercera llengua amb més parlants del món, o que cada vegada s’estudia més com a llengua estrangera. La gent d’ací, sobretot la que no ha estat en contacte amb l’estudi de les llengües (l’anglés no hi compta), només té en el cap la idea que el castellà és una llengua “de primera divisió”, de centenars de milions de parlants, i aprendre llengües de “divisions inferiors”, tot i que les puguen parlar deu milions de persones, és inútil. És una barreja de prepotència (molt espanyola) i ganduleria.
Si hi afegim eixe sentiment nacionalista que el castellà és la llengua d’Espanya i no-sé-quants-països, i el català no té Estat propi (bé, té Andorra, però molta gent ni hi cau, o d’altra banda la menyspreen per la seua mida), ja tenim la conclusió, el valencià/català és inútil. No importa que realment el teu interés siga conéixer i aprendre més sobre la història i la cultura valenciana, catalana o balear. No és rendible, útil ni beneficiós estudiar això.
En estes situacions t’adones de com n’és, de pobre, l’educació en temes lingüístics en estos indrets del món.
PD: m’he centrat en els adjectius “rendible” i “útil”, perquè no vaig voler ni pensar en allò que no és “beneficiós”... m’ofén fins i tot pensar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada