Hipocresia laboral. Tots contra Canal 9?

Anava a escriure un text lingüístic, d’eixos temes que a mi tant m’agraden, però l’actualitat reclama l’atenció.

Han passat dos dies del comunicat del govern valencià al voltant del tancament de Radiotelevisió Valenciana. I en eixe temps hi ha hagut ocasió que ocórreguen tots tipus de coses. La dimissió de la directora, la retirada del PP del Consell d’Administració, i la subsegüent presa de control dels treballadors de l’empresa, provocant un gir complet en la manera de fer els programes i ocasionant que l’audiència se’n triplique.

Este gir complet ha inclòs denúncies clares de temes que el PP havia obligat a amagar quan tenien el control. Denúncies d’implicacions de polítics en trames de corrupció, denúncies de malbaratament de diners, o notícies on la incapacitat i mediocritat del govern no s’amaguen i es diuen així de clar.

Açò ha causat que molts periodistes i opinadors ara vinguen a criticar els treballadors de Canal 9. Ara els ha de caure la tempesta de crítiques per no haver denunciat eixes coses abans, segons diuen els llestos. I per açò vinc a queixar-me ací.

Sí, tenen raó, estes coses cal denunciar-les, perquè han sigut fets molt greus. Les amenaces, la corrupció, la manipulació i la censura (i no només per part del PP; gràcies al periòdic La Veu podem recordar censura lingüística imposada pel PSOE l’any 1990... que bones són les hemeroteques). I s’han denunciat, però la gent que ho ha fet ha rebut represàlies laborals. I ara estan a l’atur, o romanen a RTVV, però amb les seues expectatives laborals limitades, o fent faenes que ningú altre vol. Així ha sigut.

¿Què en fa la resta? Doncs callar. No dir res. ¿És raonable? ¿És defensable? ¿És moral?

Tots els opinadors de qui parlava al començament estan dient que no, que estes coses havien d’haver-les denunciat molt abans i no haver callat durant tant de temps. I hi puc estar d’acord que callar i empassar-se tot el que t’imposen té dubtes morals. Però si hi ha una cosa que manca a estos columnistes, eixa és l’empatia.

Tots vivim en societat, i llevat d’algunes persones de classe molt alta que només es relacionen entre ells, tots sabem a quin món estem vivint, l’estat actual de la nostra societat, de la nostra economia. I tots sabem que trobar faena ara mateix és una tasca prou complicada. I en uns sectors més que en altres. El periodisme, concretament, és un dels sectors més castigats al País Valencià. ¿I estos llestos no coneixen ningú que haja tingut por de perdre la seua faena si s’assenyala a dins de l’empresa? ¿De veres?

És qüestió de tindre els ulls oberts i entendre el que passa al voltant nostre. Jo, personalment, en el temps que porte treballant sempre he sigut dels qui més s’han queixat per totes les coses que estaven malament. Però he conviscut amb la por dels meus companys. Cadascú té una manera de ser diferent, i veient el que hi ha, el que no és just és retraure’ls que tinguen por. En un món ideal, tot el món denunciaria les injustícies i no acceptaria moltes condicions que els empresaris imposen, de manera que no tindrien més remei que deixar de ser uns tirans. El que passa és que el món no és ideal, i tots sabem que, en una gran part dels casos, si tu no acceptes el que l’empresari t’imposa, al carrer hi ha molts que ho farien de bon grau.

I per això em sembla un exercici d’hipocresia descomunal el que estan fent estos periodistes i columnistes que tant critiquen els treballadors de Canal 9. Estic segur que, de tots ells, solament una minoria denunciaria eixa censura i eixa manipulació si estigueren en el lloc on es troben ara mateix els treballadors de Canal 9. Però és molt fàcil vore i jutjar els esdeveniments no sols des de fora, sinó des d’eixa posició tan segura que dóna la fama. A molts d’ells, que tant parlen ara, no els faltarà la faena perquè ja tenen un renom. No tothom té eixa sort, però.

Jo celebre que els periodistes, tècnics i altres treballadors de RTVV estiguen fent ara estes reivindicacions, que es dediquen a fer periodisme digne. També podrien no haver-ho fet, i ahí els tens. Estan donant una lliçó a tota eixa gent que deia que RTVV no servia per a res, a tota eixa gent que pensava que tindre una televisió amb qualitat al País Valencià era una idea utòpica i fantàstica. Estan demostrant que són uns professionals. I amb el programa especial d’ahir, on van donar veu a tanta gent que havia estat vetada anteriorment a la televisió pública per culpa del govern, van fer el que podien per restablir la normalitat. El passat és una batalla perduda, però el present no ho és. ¿Què tal si ens centrem en el fet que ara estan fent bé les coses? Aprofitem ara que els estan deixant treballar amb professionalitat, i donem-los suport, pel bé de tots els valencians.

Espere que tot acabe eixint bé.