Actituds davant la llengua

Últimament parle molt amb valencians de diversos tipus. I, friki de les llengües com sóc, és divertit fixar-me no sols en la manera en què parlen, sinó també en la seua reacció davant com parlen els altres.

Encara que últimament em relacione més amb valencians, és cert que la llengua la vaig aprendre fa onze anys ja, al Vallès Occidental, al Principat de Catalunya. I encara que la meua pronúncia ja és més aïna valenciana, encara hi ha alguna paraula que m’ix en català central, també perquè consumisc molts mitjans en català central, ja siguen programes televisius, programes de ràdio (normalment per internet) o textos (revistes, periòdics, llibres, tots tres en paper o en format electrònic).

El que sí que veig, i encara em sobta, és la reacció de molta gent davant paraules o expressions que no són les més usuals, no ja en el valencià, sinó moltes vegades en la seua zona. I el que es fa comunament és rebutjar-les per poc genuïnes o per estranyes, tot i que, en molts casos, siguen les normatives.

Açò m’ha fet pensar i relacionar fets. El castellà és la meua llengua materna, tinc eixe defecte (com diria María José Català), i per això, quan em trobe en situacions com estes, pense en si en el castellà se’n poden donar de paregudes.

L’experiència de ser d’una zona on el dialecte no és el de prestigi m’ho fa més fàcil, perquè els fenòmens sociolingüístics que observem en el valencià sovint ocorren en l’andalús.

En este cas s’evidencia que la unitat de la llengua es troba en un estat fràgil. En el castellà, i sobretot darrerament, els mitjans de comunicació han fet possible que la gent del carrer s’acostume a sentir altres dialectes, especialment americans. Fa uns anys vaig llegir que algú de la RAE va dir “les telenoveŀles fan més per la unitat de la llengua que qualsevol treball acadèmic”. I ara entenc per què ho deia. La gent entén altres dialectes en la mesura que hi està exposada. L’habitant d’un poble de les comarques del sud que no haja sentit mai un català, al començament li costarà entendre’l. Del mateix mode, un andalús rural que no haja sentit mai un habitant del nord de l’Estat, tampoc no l’entendrà de seguida (i pose este exemple perquè molts dialectes americans estan més propers a l’andalús oral que no molts dialectes de Castella).

Ací és on es veu la importància dels mitjans de comunicació. Si d’una banda els andalusos som bombardejats contínuament amb els accents de Castella als mitjans de comunicació, fins i tot als de titularitat autonòmica, al País Valencià passa exactament el contrari. No hi ha cap exposició a accents de fora del territori. No hi ha mitjans de comunicació en valencià tret de RTVV (que esperem que seguisca viva molt de temps). És cert que existixen emissores locals, però tenen poca audiència i normalment se centren en els seus àmbits de cobertura.

Pel que fa a RTVV, sembla que la llengua només existisca de Vinaròs a Guardamar. No hi sentiràs mai ningú parlant amb accents de més enllà de Vinaròs. No hi voràs peŀlícules doblades al català central, ni sèries (encara que el més roín és que tampoc no les doblen al valencià, i preferixen posar-les-hi en castellà abans que en català central).

Abans, almenys, es podia vore TV3 al País Valencià. El govern del PP, anticatalanista i antivalencianista, va decidir amb molta mala llet fer tot el possible perquè no s’hi vera... impedint així que els valencians s’acostumaren a sentir accents d’altres territoris amb la mateixa llengua. Sabien molt bé que això fa més fràgil la unitat de la llengua i afavorix que la gent no s’entenga.

Sempre ens queda el consol que per internet es poden trobar i llegir diversos mitjans que acosten tots els dialectes. No és el mateix, però, perquè quan s’escriu es fa servir la normativa, i les normatives oriental i occidental són properes. A més, els mitjans internàutics en valencià no tenen la mateixa penetració en el públic que pot tindre la televisió; per a trobar-los cal buscar-los i molta gent no s’hi entreté. Al capdavall, tot depén de la consciència dels valencians... i cal treballar molt en això.