Gràcies a Josep Lacreu i al seu Manual d’ús de l’estàndard oral, descobrisc que la paraula civada és un fals amic amb el castellà. Si m’haguera trobat esta paraula en qualsevol text, hauria pensat que és l’equivalent valencià del cereal que en castellà es diu “cebada”. Tanmateix, no és així.
El Diccionari Valencià, de l'Editorial Bromera i la Generalitat Valenciana (1996), definix la civada com “planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Avena sativa), amb fulles de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o unilateral”.
D’altra banda, la traducció del castellà “cebada” és ordi, definit pel mateix diccionari com “planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Hordeum hexasticum i Hordeum vulgare), d’arrel fibrosa, tiges robustes, fulles allargades i espigues amb llargues arestes, espícules fèrtils, cereal important, utilitzat en la preparació de la malta i la cervesa”.
Per això, el que desdejune de matí són flocs de civada, mentre que la cervesa es fa amb ordi germinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada