dilluns, 29 de juliol del 2013

Visca València valenciana...

En el temps que ha passat des que he començat a conéixer València, he arribat a una conclusió que, encara que pot ofendre més d’un, vull explicar sense gens d’ànim d’ofendre i des de la meua major humilitat de foraster.

València, tot i ser la ciutat més poblada del País i la que més gala fa de valencianitat, és una de les menys valencianes. Entenga’s això com s’ha d’entendre, és a dir, València ha portat la valencianitat a l’esperpent, al ridícul. València només és valenciana quan s’ha d’exagerar. Pense que és aixina en molts aspectes, però l’exemple perfecte és l’ús de la llengua.

A València no es parla el valencià. Molta gent l’entén, i estic segur que molta gent el sap parlar, o no els costaria gaire. Però no gosen fer-ho. El valencià és una llengua que només es parla als pobles; els de la ciutat són molt moderns i cosmopolites per a fer servir esta llengua. Quan es fa servir el valencià a València? En falles. Només en falles. I aleshores en tota la ciutat es veuen rètols escrits en valencià, anuncis publicitaris, els llibrets dels casals fallers... milers de textos, la major part d’ells amb moltes errades gramaticals i ortogràfiques. Però no passa res, perquè es tracta d’una llengua folklòrica i no pas seriosa. Per als afers importants ja tenim el castellà... supose que això és el que pensen els de la capital, començant pel seu govern local.

A mida que t’allunyes de València capital, comences a sentir més sovint el valencià, i te n’adones que la llengua seguix viva. Això va ser un descobriment important per a mi; el primer cop que vaig visitar València, em vaig tornar a Andalusia pensant que el valencià era un gran mite exagerat sense reflex real a la vida diària, que ningú parlava realment el valencià i que es feia servir com a arma llancívola una llengua moribunda només per fer la punyeta als catalans – amb molt més valor simbòlic que real, perquè al cap i a la fi als catalans tant els fa que siguen la mateixa llengua o no... mentre que la llengua a València s’ofega en esta guerra d'identitats.

I encara sort que les següents voltes que hi he anat, he descobert tot un món nou, he trobat gent que parla el valencià a la seua vida diària, he conegut gent que fins i tot no canvia de llengua quan parla amb mi perquè, encara que jo siga foraster, com que l’entenc i el parle una mica, no necessiten parlar el castellà. Això és una alegria, què vols que et diga.

Vaig acabar adonant-me que esta gent que fa servir la llengua com a arma llancívola ni la parla ni la vol saber. I repetixen la singularitat de la llengua sense tindre ni idea d’allò que defensen.

I mentrestant, a València seguix fent-se servir la llengua com a objecte d’atrezzo, present als rètols sobre les façanes, però mai se sent... com l’occità a Tolosa. Crec que no m’han atés mai a València en valencià. Cap cambrer, cap venedor ha parlat amb mi en valencià; he hagut de sostindre conversacions bilingües amb algun empleat del metro, donant-se la curiosa circumstància que qui parlava el valencià era jo, el foraster, i ell em responia en castellà. Una llàstima.Havia llegit fa temps que això mateix havia passat fa temps a la ciutat d’Alacant, una ciutat on aparentment el valencià al carrer és testimonial, malgrat ser de predomini lingüístic valencià. Però hui he tingut una sorpresa agradable: he trobat de sorpresa un vídeo de temàtica valencianista gravat per uns xics d’Alacant, i no en són tres ni quatre sinó molts més. D’allà he començat a investigar i he vist que pertanyen a un casal que promociona la llengua a la ciutat. Potser no estiga tot perdut.

Tanque esta reflexió de hui recordant que això passa perquè deixem que passe. En les nostres mans està que el valencià no es deixe de parlar. Si simplement ens deixem portar, guanyaran ells. Però si fem servir el valencià... donem un motiu més al nostre interlocutor per a respondre en valencià, i arribarà un dia que ho faça... i que ho facen molts més.

A veure si entre tots fem que València siga un poc més valenciana, que no vindria malament, no creieu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada