tag:blogger.com,1999:blog-16424415360798967642023-12-17T00:14:44.540+01:00Diari d'un andalús deslocalitzat......pero no desubicat. Benvingut al meu blog personal en valencià/català.
Ací es parla, sobretot, de llengües, però t'hi pots trobar qualsevol altre tema si m'abellix parlar-ne...Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.comBlogger57125tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-5106279255771636782023-12-14T15:16:00.000+01:002023-12-14T15:16:44.751+01:00El blaverisme croat<p style="text-align: justify;">He escrit açò com a fil per a BlueSky, però ho deixe per ací també perquè em sembla interessant.</p><p style="text-align: justify;">Ahir el meu profe de serbi em va fer una reflexió que encara no sé com assumir i que, com a parlant de valencià, m'esmussa prou. Bàsicament, em va dir que serbi i croat són llengües diferents des del punt de vista sociolingüístic, tot i que en tots els altres àmbits siguen una sola llengua.</p><p style="text-align: justify;">Si bé és de veres que s'entenen, que tenen la mateixa morfologia, sintaxi i quasi tot el lèxic, no es pot negar la dimensió social de la llengua, i en eixa qüestió són llengües diferents.</p><p style="text-align: justify;">I ell no és sospitós de nacionalisme, ni de secessionisme, ni de voler separar les llengües; de fet, moltes voltes a classe parlem de varietats croates i bòsnies. Em tem que quan em diu això s'està limitant a reflectir una realitat social que a ell tampoc no li agrada (té un punt iugonostàlgic).</p><p style="text-align: justify;">S'esdevé que, mentre a Sèrbia molta gent pensa que a Croàcia es parla serbi amb un altre nom, els croats en la seua gran majoria rebutgen esta afirmació, però és un tema que no trauen quan parlen amb altres iugoslaus. Quan han de posar un nom a la llengua, es limiten a dir <i>naš jezik</i> (literalment, "la nostra llengua").</p><p style="text-align: justify;">I és que la delusió col·lectiva en la qual estan immersos els croats no deixa de ser una mena de blaverisme balcànic que els ve de fa unes dècades, però que no ha sigut sempre aixina. El moviment il·lirista, sorgit a l'actual Croàcia al segle XIX, promovia i buscava la unió dels pobles eslaus del sud i assegurava que parlaven la mateixa llengua. Si bé prompte s'adonaren que els eslovens parlaven una llengua diferent, l'aposta per la unitat del serbocroat era clara, i gràcies a eixe moviment es va normativitzar la llengua com la coneixem hui. Però tot això es va desfer durant l'època del Regne dels Croats, Serbis i Eslovens, entre les dos guerres mundials, i es va arribar a situacions tan absurdes com la que explicaré a continuació.</p><p style="text-align: justify;">En el segle XIX es van començar a fundar institucions de promoció de la cultura dels pobles eslaus en els territoris austro-húngars. En eslau es diuen <i>Matica</i>, que es traduïx per “abella reina”. La primera va ser <i>Matica srpska</i> (fundada a Budapest i després traslladada a Novi Sad), i poc després <i>Matica ilirska</i> a Zagreb (ara es diu <i>Matica hrvatska</i>).</p><div style="text-align: justify;"><p>Malgrat ser organitzacions privades, han acabat assumint la promoció i normativització de la llengua al seu territori, aixina que publiquen molts llibres sobre llengua i filologia, a més d’obres literàries.</p><p>Als anys 1950, amb el govern de Tito, <i>Matica srpska</i> i <i>Matica hrvatska</i> van començar un projecte de diccionari serbo-croat, que incloïa totes les varietats de la llengua parlada a Croàcia, Sèrbia, Bòsnia-Herzegovina i Montenegro.</p><p>Precisament per això, el projecte contemplava fer dos publicacions del diccionari: una en ciríl·lic, anomenada <i>Diccionari de la llengua literària serbocroata</i> (nom que rebia la llengua a Sèrbia), i una en escriptura llatina, anomenada <i>Diccionari de la llengua literària croatosèrbia</i> (a Croàcia, la llengua s'anomenava croatoserbi o simplement croat).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI_H2KZQ-feJzX7_88bVQRvNPnU8p9Q7lkfp5zUhZD3zdG_vmgL1ydA2mee4q7yhCLugyavSbsiyMUlWrK3UVi_gwVbeIL-b_SV1uCz2BuZOmpcl04L8D-34zM_jpiZYxFh4EY0XSjlZmxkZU7ANtghbfdRPpwVil5YgtsjxgfuLBCLqlb7qUXe5MyDp2f/s1280/photo_2023-12-14_14-56-33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI_H2KZQ-feJzX7_88bVQRvNPnU8p9Q7lkfp5zUhZD3zdG_vmgL1ydA2mee4q7yhCLugyavSbsiyMUlWrK3UVi_gwVbeIL-b_SV1uCz2BuZOmpcl04L8D-34zM_jpiZYxFh4EY0XSjlZmxkZU7ANtghbfdRPpwVil5YgtsjxgfuLBCLqlb7qUXe5MyDp2f/s320/photo_2023-12-14_14-56-33.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Rječnik hrvatosrpskoga književnog jezika</i>, diccionari de la llengua literària croatosèrbia. En la foto, el primer volum (A-F).</span></td></tr></tbody></table><p>El contingut de les dos versions era el mateix, només canviaven l’escriptura, l’ordenació (l’orde alfabètic és diferent en ciríl·lic i en llatí) i les formes preferents: en la versió ciríl·lica les definicions estaven escrites en <i>ekavski</i> (pronúncia majoritaria a Sèrbia), en la llatina en <i>ijekavski</i> (pronúncia majoritària a Croàcia).</p><p>D’eixa manera enfocat, el projecte tenia molt bona pinta. La realitat és que la intel·lectualitat croata no estava per la labor de col·laborar-hi. I després de la publicació dels dos primers volums, l’allau de crítiques d’escriptors croats va fer que <i>Matica hrvatska</i> abandonara la publicació, tot i que va seguir treballant amb la institució sèrbia.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Iu75f9tiJ5OI3Q3XuipsXgfnO5HWZ2PHCQao9pY7rA-CPpHzHJ-ayzCLsSsmnX-PKgncZZ6ur9nRqpDW1wBfSied1pOfz1_EK6hGvstiZhVPxLk03rJ3jPabiIjTrJk2QVkdsHJgT5UrmahGrq5jR_XQx8_QNWtTALjAYINkQ8aMkrd6xCjGh7B8Xwa6/s800/photo_2023-12-14_14-56-47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Iu75f9tiJ5OI3Q3XuipsXgfnO5HWZ2PHCQao9pY7rA-CPpHzHJ-ayzCLsSsmnX-PKgncZZ6ur9nRqpDW1wBfSied1pOfz1_EK6hGvstiZhVPxLk03rJ3jPabiIjTrJk2QVkdsHJgT5UrmahGrq5jR_XQx8_QNWtTALjAYINkQ8aMkrd6xCjGh7B8Xwa6/s320/photo_2023-12-14_14-56-47.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>Rečnik srpskohrvatskoga književnog jezika</i>, diccionari de la llengua literària serbocroata. Se’n van publicar els sis volums.</span></td></tr></tbody></table><p>Per sort, el diccionari en ciríl·lic es va acabar de publicar i per això tenim l’obra completa: sis volums amb 150.000 paraules. Hauria sigut una verdadera llàstima que per culpa d’un grupet d’exaltats ens haguérem perdut del tot eixe estupend treball.</p></div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-82574922632463715062023-10-05T15:37:00.007+02:002023-10-09T16:59:05.495+02:00D'on eres?<p style="text-align: justify;">És una pregunta molt senzilla, o almenys per a molta gent.</p><p style="text-align: justify;"><b><i>D'on eres?</i></b></p><p style="text-align: justify;">Per a altres persones no ho és tant.</p><p style="text-align: justify;">Jo m'incloc en este últim grup. No vull parlar per boca de tots els emigrants, encara que em consta que molts d'ells estan en la mateixa situació que jo. Parlaré només per mi i la meua experiència.</p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">No tinc problemes a considerar-me emigrant (o immigrant). Ho soc d'ençà que aquella vesprada d'estiu de 2008 agarrí la meua maleta i el meu cotxe i me n'aní a Sevilla a treballar. Estava a hora i mitja de casa (o de la que havia sigut ma casa fins aleshores), però era un lloc nou, amb diferències en els usos, costums, l'accent...</span></p><p style="text-align: justify;"><span>Al començament ni m'ho pensava. D'on eres?</span><span> </span><b style="font-style: italic;">De Cadis</b><span>, o</span><b><i> de San Fernando</i></b><b><i> (Cadis)</i></b><span>, depén del nivell de detall que volguera donar. No hi havia més voltes.</span></p><p style="text-align: justify;">Amb el temps, tanmateix, la situació canvia. Desenvolupes la teua vida en una ciutat, establixes vincles amb la gent i amb els llocs que visites. I no només em referisc a ta casa i al treball, sinó a les avingudes, els carrers, el riu, els passeigs, les botigues, els restaurants.</p><div><div style="text-align: justify;">El 2011 va ser la primera volta que vaig començar a deixar de tindre clara la resposta. Estava passant unes setmanes per treball a Tolosa, i sorgí la idea de fer una xicoteta excursió d'un dia a Rocamadour amb una companya i el seu xic. Estant allà ens creuàrem amb una gent que parlava castellà i ens preguntàrem d'on érem. La meua companya no s'ho va pensar i respongué pels tres: <i><b>de Sevilla</b></i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo sí que em vaig quedar pensant. Perquè fins aleshores sempre havia sigut de Cadis sense plantejar-m'ho. La meua companya no havia dubtat que els tres fórem de Sevilla. La meua vida estava a Sevilla, ma casa, el meu treball, la meua parella. Ahí vaig començar a abraçar la idea que jo també era de Sevilla. Encara tenia molt per aprendre de la ciutat i la seua cultura, però ni jo era un estrany a la ciutat ni la ciutat ho era per a mi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><i>Fremde Erde ist nur Fremd, wenn der Fremde sie nicht kennt</i></div><div style="text-align: right;">(la terra estranya només és estranya quan l'estrany no la coneix)</div></blockquote><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sí, és un vers de la traducció alemanya de <i>Colors al vent</i>, la cançó de Pocahontas. Però eixe vers em pareix increïblement certer (més que l'original en anglés).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">(Incís: també el 2011, quan estiguí col·laborant amb el Partit Andalusista local, en alguna conversa diguí de manera natural que era immigrant, i els companys em corregiren com si m'haguera insultat a mi mateix. Ahí és on u veu els prejuís dels altres. Però jo continuava sent immigrant.)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">2012 significà per a mi el començament de la meua relació de quatre anys amb Fede. Fede no només era de València, sinó també valencianiste (políticament, no del club de futbol) i valencianoparlant. Encara que mai no vaig arribar a viure a València, les experiències amb Fede, amb el seu entorn i les seues amistats em resultaren tan acollidores i hospitalàries que em vaig interessar molt per la seua llengua i cultura. Jo ja sabia parlar valencià, però el meu nivell era poc més que acceptable i el meu accent era de Barcelona. En esta època vaig abraçar la cultura valenciana, vaig perfeccionar la llengua i vaig adquirir l'accent de València. La relació s'acabà el 2016, però les relacions que habia establit amb gent valenciana no s'acabaren i duren fins a hui. No he viscut a València, però he passat allà més de 200 dies, m'he relacionat amb la societat valenciana (no he estat de vacances en un resort) i, per tant, considere que tinc part de valencià. Anomeneu-ho apropiació cultural, <i>novelería</i> o com vullgueu. Tanmateix, no anava per ahí dient que era de València. La resposta a la pregunta <i>"d'on eres?"</i> continuava sent la mateixa. De Cadis, de Sevilla, segons la situació responia una o altra, o <i>soc de Cadis però visc a Sevilla</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En 2021 vaig trobar faena a Granollers (Barcelona) i em vaig mudar mig a la pressa. En una setmana vaig haver d'empaquetar tot, buidar un pis i recórrer quasi 1000 km. El primer dia de treball em vaig estavellar amb la mateixa pregunta, i més voltes eixe dia que en tota la meua vida.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><i>D'on eres?</i></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ahí se m'havia trencat l'esquema que tenia tan assumit. La meua primera resposta anava a ser la que havia sigut fins aleshores: de Sevilla. Però sentia que si responia això estaria mentint. Per què? Continuava sent sevillà. De fet, continue sent sevillà. Continue sentint que Sevilla és ma casa. Conec millor Sevilla que bastants sevillans. Però ma casa ja no està allà. Si vaig a Sevilla no tinc on estar-me, tret que pague una habitació. (Sí, hi tinc amics i em poden acollir, però això no invalida el meu argument).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Soc nascut a Cadis i criat a San Fernando, hi visquí fins als 23 anys. Als meus documents d'identitat soc gadità i ho seré per a sempre. Havia viscut 13 anys a Sevilla, però ja no hi tenia un domicili. Respondre que era de Sevilla hauria sigut molt més complicat per les subsegüents preguntes (<i>ah, eres de Sevilla? De la capital, o d'un poble? He estat a Lantejuela / Pruna / La Algaba, ho coneixes? Hi has estat? T'agrada?</i>), aixina que vaig tornar a la resposta original... <b><i>de Cádiz</i></b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I reconec que ací, a Barcelona, més d'una volta he recorregut a dir que <i><b>soc de València</b></i> o que <i>he viscut a València</i>, encara que no haja sigut del tot cert, però és una explicació curta i senzilla que funciona en situacions necessàries (com quan algú ha preguntat si entenia el català o volia que canviara al castellà, per exemple - este és un meló que no obriré ací).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Prompte faré dos anys ací i, tot i que no em sent de Barcelona com sí que em sentia de Sevilla (supose que encara és enjorn), tampoc no em resulta estranya. Legalment ja soc català (hi estic empadronat, vote ací, tinc la meua targeta sanitària...). El temps dirà si acabe responent que soc d'ací.</div></div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-91555822972477070662023-04-20T13:37:00.003+02:002023-04-20T13:37:31.542+02:00Una breu mirada al passat<div style="text-align: justify;">Un dels meus pitjors costums és que alce moltes, moltíssimes captures de pantalla. Cada volta que vullc mostrar als meus amics alguna cosa que he vist online, faig captures de pantalla; fins ací és normal perquè tots ho fem. Però també faig captures de pantalla quan veig coses que em fan il·lusió, i les faig per a tindre-les jo i trobar-me-les més avant. I també he fet captures de pantalla menys agradables.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Els que em coneixeu ja sabeu que l'any 2018 vaig passar per una relació molt desagradable amb una persona que no em va tractar de la millor manera. La dinàmica que hi havia entre els dos feia que prou sovint haguera de fer captures de pantalla de les nostres converses o de comentaris en xarxes socials perquè sovint esborrava missatges, negava haver-los escrits o fins i tot assegurava haver-hi dit el contrari del que hi deia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com que Google m'està dient que se m'està esgotant l'espai d'emmagatzematge, he entrat en Google Fotos i he trobat, arxivades, un munt de captures de pantalla del 2018. Me les he anat trobant per orde cronològic, del començament a la fi, i he viscut a càmera ràpida l'espiral d'emocions que fou aquella relació: de la il·lusió i la incertesa, primer a la seguretat, després a la manipulació i finalment a la seua ira quan deixí de permitir-li manipular-me, la qual no va acabar amb la relació, sinó que es perllongà uns mesos més.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al començament mirava les captures per damunt, amb una miqueta d'incomoditat fins i tot amb les més "agradables", les primeres. Però com anava avançant i el to s'anava posant pitjor, he deixat de llegir. Només veia el seu nom damunt de tot i polsava esborrar. I m'alegre d'haver-les esborrades i no poder llegir-les més, perquè tot i haver superat el maltracte, no puc superar haver-me permés passar per això, haver-me ficat on em fiquí i haver deixat que em tractara com em tractà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Hi han coses que és millor que no estiguen en ta vida. Ni en captures, ni tan sols en records. 2018 és un any de ma vida que desitge que no haguera existit. Si bé hi ha qui diu que de totes les experiències se n'aprén i de totes en podem traure coses bones, sincerament jo desitjaria no haver passat per això, no crec que m'haja aportat (quasi) res i no crec que haja aprés res que compense com de malament ho vaig passar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I d'esta persona només espere que haja deixat de fer mal als altres.</div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-50944837704690067742023-03-01T18:30:00.014+01:002023-10-05T15:41:02.161+02:00Primera classe de serbi<p style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">El dilluns vaig tindre la meua primera classe de serbi, per videoconferència a través d'una app especialitzada en això. No en faré publicitat, que no em faran cap descompte; si algú vol conéixer quina és, que em pregunte. Vaig tardar molt a decidir-me a contractar-la i a triar un tutor, i al final em vaig decidir el mateix dilluns, que de matí vaig tindre un flash de dir “no ho deixaré passar més”. I tot i això, tinguí reserves, perquè no m'hi veia preparat, perquè em preocupava no entendre'm amb el professor (literal i figuradament), perquè em feia vergonya la imatge que donaria.</span></p><p style="text-align: justify;">Doncs al final la classe fou una miqueta agredolça. Més o menys entenguí quasi tot el que em digué el professor prou bé, aixina que per eixa banda estic content. Però estic molt disgustat amb la dificultat que tenia per a respondre i per a parlar, en general. Sé el que vull dir i sé com es diu, però em falten els reflexos per a mantindre una conversa. Sent com que he de rebuscar massa en la meua ment per a trobar com es diuen les paraules que vull dir. I això, sumat a que el meu primer reflex és respondre en alemany, feu que estiguera mitja classe responent “ja” en comptes de “da”.</p><p style="text-align: justify;">Pau m'ha dit que estic sent massa exigent. Que comencí a aprendre serbi fa cinc mesos i que ja és prou que n'entenga tant i fins i tot puga escriure, i que conec els set casos i -més o menys- els gaste, que ja és més del que es demanaria en un primer curs de serbi a l'EOI. No conec gens de didàctica de llengües eslaves i ell ha estudiat rus i polonés, aixina que prendré la seua paraula per certa. És de veres que quan vaig estudiar alemany no vaig veure tots els casos en primer, sinó només el nominatiu, l'acusatiu i el datiu; però en alemany el genitiu es gasta molt poc, i no m'imagine acabar un any d'una llengua com el serbi i no conéixer algun dels casos, perquè em semblen tots fonamentals per a comunicar-se.</p><p style="text-align: justify;">Ara el que he de buscar és la manera de començar a exercitar parlar i respondre, però vull practicar un poc abans de contractar una altra classe, per a no sentir que perc el temps.</p>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-1223735271645651592023-02-25T16:06:00.002+01:002023-03-02T17:34:49.785+01:00La pluja cau sobre la ciutat<p style="text-align: justify;">Quan era xicotet, m'agradava fullejar els llibres de text de mes germanes majors, de l'institut. No de totes les assignatures, però sí d'algunes. En recorde un d'Història d'Espanya i dels Països Hispànics (es deia aixina) que m'agradava perquè tenia mapes, encara que no m'interessava res dels esdeveniments que descrivien eixos mapes. També en recorde un de Llengua Castellana que m'agradava especialment i del qual vaig llegir bastants textos, anys abans d'haver d'estudiar-ne el contingut a l'institut.</p><p style="text-align: justify;">Doncs recorde concretament un article (que he cercat en internet però no he trobat), d'una escriptora, que deia que de jove havia aprés les paraules d'<i>A hard day’s night</i> dels Beatles com un papagall, i que amb el temps aprengué anglés i les paraules s'ordenaren i adquiriren màgicament un significat.</p><p style="text-align: justify;">Això m'està ocorrent a mi ara, que estic aprenent serbocroat. Des de xicotet he estat sentint cançons d'Eurovisió i aprenent-ne les que més m'agradaven. I el moment en què comences a encaixar i desencriptar frases dona una sensació de plaer poc comparable amb cap altra.</p><p style="text-align: justify;">Eixe moment en què aprens que <i>kiša</i> és la pluja, i que quan plou diuen <i>pada kiša</i> (cau la pluja). I aleshores et ve a la ment la lletra de <i>Sveta ljubav</i> (Croàcia 1996), i la línia que diu <i>idoxladnakishabadanagrá</i> comença a encaixar com “i dok zlatna kiša pada na grad”, que es traduïx per «y mentre la daurada pluja cau sobre la ciutat»...</p><p style="text-align: justify;">...<i>tko zna gdje si ti sad?</i><br />(qui sap on eres ara?).</p><p style="text-align: justify;">Aprendre serbi(*) m'está reportant un grapat de microplaers com eixe. Eixe és important, el de començar a comprendre cançons que m'agraden; d'altra banda, també ocorre que comencen a agradar-me d'altres que no em deien res (com ara <i>Moj svijet</i> de Sergej Ćetković, Montenegro 2014).</p><p style="text-align: justify;"></p><blockquote><i>Moj svijet čuvam za te,
u moj svijet ja tražim da te vrate...</i></blockquote><p></p><p style="text-align: justify;">Un altre n'és aprendre les diferents maneres que hi ha per a referir-se a alguna cosa, expressions, frases fetes, modismes, com que per a dir que tenen moltes coses a fer diuen que tenen les mans plenes (<i>imam pune ruke</i>).</p><p style="text-align: justify;">D'altra banda, per ser una llengua eslava, és molt més gratificant perquè obri la porta a conéixer i entendre (a un nivell basiquíssim) les altres llengües eslaves, atés que tenen moltes similaritats entre si, més que les romàniques o les germàniques. Sé poc de serbi, però ja m'ha ajudat a entendre frases comptades en macedoni o en búlgar, i en algun cas més aïllat, també en txec, polonés o rus.</p><p style="text-align: justify;">La llengua també t'acosta a la cultura, i això pot ser bo o pot ser roín, segons com encaixes en la cultura a la qual t'estigues acostant. De fet, l'hermetisme endogàmic dels lituans fou el que em dissuadí de continuar aprenent lituà (a part de la falta de material i de recursos), per allà pel 2010, encara que la llengua em continua pareixent preciosa (reconec que açò en mi no té cap valor, perquè m'agraden quasi tots els idiomes, però el lituà n'és un dels meus favorits). En el cas de la llengua sèrbia (croata, bòsnia i montenegrina), és un arma de doble fil. M'acosta a la cultura de quatre països balcànics, la qual trobe molt interessant. Però també a la part menys agradable, i és que parlem de quatre països que fins a fa vint-i-cinc anys s'han estat pegant tirs per uns motius que, fora dels Balcans, costa molt d'entendre i d'explicar.</p><p style="text-align: justify;">Açò es reflectix en l'idioma i en l'actitud dels parlants cap a ell. Per exemple, en què a Bòsnia la llengua oficial siga el bosni i es reconeguen el croat i el serbi com a idiomes minoritaris protegits (són tots el mateix!!). O que en la preselecció croat per a Eurovisió diguen que no entenen les cançons sèrbies... quan la llengua estàndard dels quatre països està basada en el mateix dialecte (concretament, un del sud de Bòsnia). O que a Montenegro hagen oficialitzat dos lletres noves per a diferenciar el montenegrí però ningú no les gaste.</p><p style="text-align: justify;">En fi, tornant a l'idioma, ja u té una certa edat i no s'emociona com abans; més d'una volta m'he plantejat per a què estic aprenent un idioma nou si a penes el gastaré ni el posaré en pràctica. Però estos xicotets avanços aprenent-lo em donen la vida. I hi ha temporades en què es necessita eixa xicoteta il·lusió ;)<br /></p>____<br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">(*) Nota: moltes voltes dic <i>serbi</i> en comptes de serbocroat per diverses raons: una, perquè és més curt; dos, perquè és una llengua policèntrica, amb quatre estàndards, i el que aprenc n'és el de Sèrbia; i tres, perquè pareix que és una paraula més «amigable» que serbocroat, si jutge per les reaccions de la gent: sembla que serbocroat els sona a una cosa més extravagant però serbi els sona «més normal». No sé què els passa pel cap. Però en cap moment no pose en dubte la unitat del serbocroat.</span><br /></p>
<p> </p>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-22523584562462828112023-01-23T18:30:00.059+01:002023-02-27T12:37:34.831+01:00Els jocs de la fam<div style="text-align: justify;">Com ja tots sabeu, <i>Els jocs de la fam</i> és la meua saga preferida. Este cap de setmana he tingut l’oportunitat de tornar a vore les pel·lícules (tinc pendent tornar a llegir els llibres, ja seria la quarta volta) i, malgrat la por que tenia de perdre el gust per la saga, al contrari, m’ha paregut igual de brillant que al començament, amb l’afegit d’adonar-me de coses que no hi havia vist anteriorment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vull començar amb una reflexió que llegí a Twitter, i és que és una saga que han categoritzat com a literatura juvenil perquè la protagonista és una xica adolescent. És l’únic motiu. Però tant el tema com la profunditat dels personatges no tenen res a envejar a molta de la literatura adulta.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En general, l’obra em captiva perquè pense que té moltes lectures. Té una lectura romàntica, molt bàsica, té una lectura emocional/psicològica i una lectura política, i les tres s’entrellacen entre si.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">D’una banda, la lectura romàntica és molt bàsica, molt simple... i encara l’han simplificada més en les pel·lícules, en relació a com ixen en els llibres. En les pel·lícules, xica adolescent amb dos interessos amorosos que no sap per qui decidir-se. En els llibres, com de costum, esta història té molts més matisos: és una xica adolescent, sí, amb dos xics que li fan gràcia, però també lligada per les circumstàncies en les quals viu: l’obligació de mantindre la seua família (mare i germana) i la ferma convicció que no tindrà fills perquè no vol vore’ls morir en un espectacle televisat. Estes dos circumstàncies l’allunyen de qualsevol possibilitat d’involucrar-se amb cap xic, la qual cosa, a més, no està ni en la seua llista de prioritats.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La lectura psicològica és una miqueta més fosca. El llibre ens fa acompanyar els protagonistes per un munt de situacions límit, duríssimes, de les quals ixen com poden. Vore’s separats de les seues famílies, enviats a morir o matar a uns jocs televisats en nom de la pau i l’estabilitat política, adonar-te que la resta de la teua vida estarà hipotecada per estos jocs, i ser utilitzats tant pel govern com per l’oposició en el conflicte polític i la guerra que es desencadena. Tant Katniss i Peeta com la resta de tributs mostren maneres diferents d’enfrontar-se a estes situacions.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vaig llegir a Twitter que realment Els jocs de la fam és un tractat sobre la síndrome d’estrés postraumàtic i pense que té molta raó. Sé poc de psicologia i menys encara d’estrés postraumàtic (més enllà del que he viscut), però pense que la manera en que el llibre et transmet l’ansietat i la por està molt aconseguida. Ja no només la manera en què la viu Katniss, que -recordem- és qui narra la història, sinó pel que explica sobre la resta dels personatges.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En tercer lloc, la lectura política potser no em satisfà tant com la psicològica, però també és prou sucosa. Estat totalitari que se sosté en l’explotació d’una gran part de la població per a mantindre els estàndards de vida d’una minoria. Eixa majoria es rebel·la i se subleva, però el lideratge de la rebel·lió només la utilitza per als seus interessos. El missatge final del llibre, desvelat en la conversa de Katniss a Snow i l’enfrontament final amb Gale, no sé si el veig més anarca o primitivista: tant el govern com el moviment que intenta enderrocar-lo estan igual de podrits i tenen el mateix poc respecte per la vida.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un amic va comentar a Goodreads que el final li semblava depriment. (Per sort, és l’únic spoiler que em vaig menjar, aixina que fins que no acabí el llibre no sabia a què es referia, només sabia que hi havia alguna cosa depriment, hahaha). No hi puc estar d’acord, o potser perquè no contemple que hi puga haver cap altre final, almenys quant a desenvolupament del personatge. Està clar que els esdeveniments són dramàtics. El fil que espenta Katniss durant tota la novel·la, que és el benestar de sa germana Prim, se’n va en orris quasi al final. Podria no haver passat? Clar, però aixina ho va decidir l’autora. I tenint en compte això, és normal que ella acabe boja i feta tot un destrellat. Que acabe en una relació amb Peeta, que ja s’havia tornat boig abans per culpa del Capitoli, era una conseqüència lògica; sens dubte, el que no podia passar era que acabara amb Gale, que -probablement- era en part responsable de la mort de Prim. I que estiguera a soles hauria sigut molt més depriment: no crec que haguera durat viva molt més temps.</div>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb tot, vore les quatre pel·lícules m’ha deixat amb ganes de tornar a llegir els tres llibres, que tenen molts més detalls i la història és molt més profunda que en les pel·lícules. Ara he de triar en quina llengua els vullc llegir (ja els he trobats en serbocroat, però encara no tinc nivell per a llegir-los-hi!).</div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-59463823688868677282021-03-12T22:52:00.004+01:002021-03-12T22:52:43.577+01:00Aprén anglés, que és més útil<p>Havia escrit açò per a un fil de Twitter però no tinc clar si el publicaré. Aixina que, mentrestant, ho deixe per ací:</p><p> </p><p>Cada volta que ve algú dient que el més important és aprendre anglés i no altres llengües perquè t'hi pots comunicar amb quintilions de persones, com si fora un factor determinant, no sé si em fa riure, llàstima o vergonya.<br /><br />Parle anglés de manera fluïda i, per descomptat, m'ha resultat útil. Però no m'ha servit per a parlar amb TANTA GENT. M'ha servit per a parlar amb algunes persones, i la majoria, no per gust sinó per necessitat. Sobretot al treball.<br /><br />Sabeu quina m'ha sigut útil per a parlar amb persones? El valencià. Una gran part dels meus millors amics els he coneguts en valencià, i gràcies a saber parlar i entendre esta llengua.<br /><br />Que els meus amics també parlaven el castellà? Doncs la majoria sí. Però no arribes igual a algú quan se pot expressar en la seua llengua que quan ha de canviar a una altra per a parlar amb tu. O és que vosaltres vos sentiu igual de còmodes parlant en anglés? Perquè jo no.<br /><br />Aixina que me n'he de riure, quan me venen eixa merda de la quantitat de gent amb què pots parlar en anglés, francés o suahili. Que òbviament això està molt bé i té la seua utilitat. Però la utilitat en abstracte no existix, només existix relacionada amb un objectiu.<br /><br />Si viatge freqüentment als Països Baixos, l'anglés em resultarà molt menys útil que el neerlandés. I això que allà tot lo món hi sap parlar anglés. Però mai no entendràs el lloc i la seua cultura de la mateixa manera en una llengua estranya que en la pròpia.<br /><br />El mandarí el parlen moltes més persones que l'anglés. Però si em vullc relacionar amb gent d'Anglaterra no em servirà de molt el mandarí. De què em servix un idioma que em permet parlar amb 1.500 milions de persones si la gent amb qui parlaré no el coneix?<br /><br />En definitiva, que quan jutgeu la utilitat d'un idioma que parla una altra persona, esteu fent el ridícul, aixina que deixeu de fer-ho. Tots els idiomes són útils i enriquixen. </p>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-21423622395569105082020-09-13T18:32:00.004+02:002020-09-13T18:32:49.074+02:00De sorpreses, te'n dona la vida<p style="text-align: justify;">Està tot lo món parlant de «quan tot açò passe», de «quan tornem a la normalitat», «quan ja es puga anar sense mascareta»...</p><p style="text-align: justify;">L'altre dia li deia a ma germana que odie que parlen de <i>nova normalitat</i>. S'ha posat de moda parlar de la nova normalitat, i no només no m'agrada, sinó que em pareix enganyós.</p><p style="text-align: justify;">Quan ens entestem a parlar de <i>nova normalitat</i> pareix que no deixem de posar un ull al passat, a la <i>vella normalitat</i>. No deixem de recordar eixe temps en què podíem eixir sense mascareta i respirar a la gent a la nuca a l'autobús massificat, a la Setmana Santa o en Falles.</p><p style="text-align: justify;">Però eixe temps s'ha acabat, ha passat i no tornarà. I si torna alguna cosa pareguda, algun temps en què no se necessite la mascareta per a eixir i en què es puguen tornar a produir aglomeracions, no serà com el temps que passà, perquè haurem passat per circumstàncies com l'actual. Hi hauran diferències. No serà la mateixa vella normalitat.</p><p style="text-align: justify;">És igual, el mateix cas, que quan s'adoptà l'euro i s'abandonà la pesseta. Quant de temps es va passar la gent «traduint» els preus a pessetes? «És que aixina m'assabente del que valen les coses», eixa frase que a començaments del 2002 encara tenia algun sentit però que la gent seguia gastant cinc anys després, ignorant que la inflació existix.</p><p style="text-align: justify;">(Encara hui, els més cunyats seguixen enviant mems amb preus actuals comparats a les pessetes i afirmant que l'euro ha sigut un frau perquè ens ha apujat els preus de tot. Per favor, un curset ràpid de macroeconomia per a ells).</p><p style="text-align: justify;">La
qüestió és que no només eixe passat no tornarà, sinó que ningú podia haver previst que l'any 2020 ens anava a arribar una pandèmia que ens canviaria la vida «per complet» (o això diuen, perquè el que ha canviat són xicotets detalls). I pensem molt en este fet, però és que això fa tota la vida que ens passa.</p><p style="text-align: justify;">Ningú va preveure la pandèmia de Covid-19, igual que ningú va preveure que coneixeríem aquella persona, que tindríem aquell accident o que ens tirarien de la faena.</p><p style="text-align: justify;">La vida és el que fem per a sobrevindre totes estes coses que ens passen, i al final u acaba vivint amb el que es troba. La certesa absoluta no existix, per a bé o per a mal, però sempre hem d'acabar adaptant-nos-hi.</p><p style="text-align: justify;">Per açò em carrega moltíssim que la gent seguisca intentant ancorar-se a un passat que ja no tornarà, seguisca parlant-ne o esperant que torne. No tornarà la pesseta; si ens n'anem de l'euro, vindrà una altra moneda que no serà la pesseta. De la mateixa manera, no tornarà la normalitat que coneixíem. Perquè no res torna a ser com abans.</p>I no ens fa gens de bé seguir pensant que sí.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-32188592908008768932020-04-26T13:34:00.002+02:002020-04-26T13:47:28.907+02:00Represa de contacte<div>Bé, el meu benvolgut <a href="http://masteritzat.blogspot.com/">Aitor</a> m'ha recordat que fa temps que no escric en el blog i li he de donar la raó. I de fet, fa tant de temps, que he entrat a Blogger i fins i tot n'havien canviat la interfície. Ara sí que pareix un altre servici de Google.</div><div><br /></div><div>També m'ha dit que no he de limitar-me a bolcar frustracions perquè acabe molt viciat. Però en este moment és l'únic que em ve a la ment.</div><div><br /></div><div>Fa quant? Quaranta dies? Que estic tancat a casa i els efectes no estan sent devastadors, però els sent com a passes arrere.</div><div><br /></div><div>Per fer una vertadera represa de contacte vos he d'actualitzar. Per a cap d'any vaig tornar d'Hamburg i ho vaig fer decidit a deixar enrere els hàbits destructius que havia adquirit en l'últim any. Vaig decidir visitar una terapeuta amb qui vaig fer alguns progressos. Entre d'altres, em va ajudar a passar pàgina del que va passar amb Juanjo, identificant el que havia estat malament en eixa relació, i em va dir que a la meua vida em mancaven greument les recompenses, i per això les acabava buscant on no tocava.</div><div><br /></div><div>Estava començant a eixir més, a quedar més amb gent amb qui normalment no m'atrevia, quan ens va sobrevindre la pandèmia esta, i ara estic tancat a casa sense fer res excepte anar a fer la compra. Exactament com era la meua vida l'any 2005, un any per a oblidar. Quaranta dies després el que sent és que no em veig capaç de fer res, de tirar cap avant. D'una banda, vull que les coses siguen com abans; tanmateix, de l'altra, no vull vore'm en la situació d'haver d'enfrontar-me a la vida.</div><div><br /></div><div>Tinc un treball on no vull tornar perquè l'ambient s'ha posat impossible, i en algun moment l'ERTO s'acabarà.<br /></div><div>Tinc una carrera que estic deixant abandonada perquè no soc capaç de posar-me a estudiar i el temps se me'n va: estem acabant abril, han passat tres mesos de quadrimestre i no he estudiat gens. M'he fet un calendari d'estudi que ni tan sols estic complint. Voràs quin riure el mes de juny.</div><div>La vida afectiva no existix, però ara mateix tinc excusa perquè no existisca. Quan lleven el confinament no en tindré i no em podré queixar de que ningú m'estima perquè no hi estaré posant cap remei. Parlar per Whatsapp o per Twitter és molt còmode, però quan calga quedar <i>in person</i> tornaran les inseguretats. Per Internet som tots fantàstics, i si algú no ho pensa, ens té igual perquè podem passar-ne.</div><div><br /></div><div>Ja m'he viciat una altra vegada! Però promet que el proper text no serà tan frustrant.<br /></div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-35620523982544069882019-12-05T13:48:00.001+01:002019-12-05T13:48:27.605+01:00Sempre teua<p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">Fa poc vaig rebre este regalet de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana:</span></p><p class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJAWaNuGl2SnlR9WGNaXWaZmmZpxzSHArWNkAvUxR_m6_ZgMQHTVn6yEpCr4mqfGRB9Ah9N7DZpUFDzQSUCFCEBD5fFLV3fXT6EElMN9qzG0Dl8eSm1HnEFdbzP8ZvJSEvgwFG2kB0ILW/s1600/1575550100855326-0.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJAWaNuGl2SnlR9WGNaXWaZmmZpxzSHArWNkAvUxR_m6_ZgMQHTVn6yEpCr4mqfGRB9Ah9N7DZpUFDzQSUCFCEBD5fFLV3fXT6EElMN9qzG0Dl8eSm1HnEFdbzP8ZvJSEvgwFG2kB0ILW/s1600/1575550100855326-0.png" width="400">
</a>
</div><br></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Construiré mil ponts mil vegades, sols per estar amb tu.</span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">M’agrada esta campanya, m’agrada la samarreta, m’agrada que me l’hagen regalada debades i m’agrada el poema que comença amb eixe vers i que continua aixina:</span></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Sé que visc en els teus pensaments quan rius, quan mires, quan abraces...<u></u><u></u></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Hi ha moments en que em parles poc, o em calles.<u></u><u></u></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">En ocasions les paraules són escasses, o penses que no em necessites.</span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">No sé qui l’ha escrit, no n’he trobat l’autor, però m’agrada molt com descriu una llengua. Sabeu que soc amant dels idiomes i em pareix que este poema descriu a la perfecció el que una llengua pot ser per a tu. El que una llengua sentiria si poguera sentir alguna cosa.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">Quan aprens una llengua, quan et familiaritzes amb una llengua i la fas servir per a comunicar-te amb altres persones, per a apropar-te a altres persones, eixa llengua acaba sent part de tu, de la teua experiència, de la teua vida. Siga la llengua que siga.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">Això és el valencià per a mi. És una llengua en la qual vaig viure grans experiències, en la qual vaig expressar emocions fortes i profundes. Era la llengua materna de gent molt important per a mi i que mai no oblidaré. I és la llengua que utilitze cada dia per a parlar amb alguns dels meus millors amics i per a relacionar-me amb gent que estime un munt.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">Vaig començar a tindre contacte amb el valencià quan vaig entrar en internet, amb 15 anys. Però el vaig començar a aprendre amb 17, quan tinguí un intent de relació amb un xic de Terrassa que era parlant nadiu. Des d’aleshores la llengua m’ha acompanyat. I des del 2012, quan coneguí Fede, qui em va introduir a la cultura valenciana, s’ha tornat una part molt important de la meua vida.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">El valencià ha construït mil ponts mil vegades: mil ponts que m’han portat a conéixer gent meravellosa.</span></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Encara que no m’escoltes, o que fins i tot arribes a oblidar-me, no m’importa.<u></u><u></u></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Perquè el que realment importa, el més poderós es que,<u></u><u></u></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Des de la primera paraula fins a l’última,<u></u><u></u></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Sempre estaré al teu costat.</span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="ca-ES-Valencia">Sempre teua. La teua llengua.</span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="ca-ES-Valencia">No soc parlant nadiu del valencià. Però això no importa. El valencià també és la meua llengua, perquè la llengua és de qui la fa seua. I ho serà per sempre.</span></p>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-79614225519629431602017-05-21T08:15:00.000+02:002019-12-25T08:17:11.123+01:00El millor moment del cap de setmana<div dir="ltr">
- És que berenar pot ser qualsevol menjar no? A dinar també li podeu dir berenar? <br />
- Basta! </div>
<div dir="ltr">
(Silenci)</div>
<div dir="ltr">
- I si faig una merienda-cena?</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-40485318041954159442017-02-07T01:04:00.001+01:002017-02-15T02:35:00.808+01:00La festa fallera... no és per a mi<div style="text-align: justify;">
(Este article va ser escrit el març del 2015. S'havia quedat en esborrany i he decidit publicar-lo hui.)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de passar les meues terceres falles com a faller, he pres la decisió de retirar-me de la festa i de l’ambient faller. No descarte tornar a formar part de la festa, però el que he vist fins ara no té un balanç positiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a aspectes positius de la festa, el que més em ve al cap és la seua pròpia condició de festa. És a dir, la gent hi va amb ganes de passar-ho bé. I si hi acudixes amb eixe esperit, és segur que ho passaràs bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D’altra banda, entre els monuments fallers, n’hi han de molt interessants. Més clàssics, més moderns, hi han falles experimentals. Crítiques millors i pitjors, alguns que ni tan sols fan crítica. Però hi ha molt d’art en els monuments fallers i molt de treball darrere, moltes hores d’esforç.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, els aspectes negatius guanyen i de molt. Sé que molts d’ells es deuen al fet que sóc una persona amb una pell massa fina i tot em molesta. Però per això deixe clar que açò que escric són només opinions meues i no intente que ningú hi estiga d’acord.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sóc fan dels petards de cap tipus, em fan por, i sé que això no em passaria (o almenys no en el mateix grau) si m’haguera criat a València. Puc arribar a entendre que se’n tiren al carrer, com es fa, en un recinte acordonat i senyalitzat, i amb compte de no fer mal a ningú. El que no puc entendre és que siguen les dos, les tres, les quatre de la matinada i hages d’estar sentint petards dels grossos. I ja que parlem d’altes hores de la matinada, parlem també de la música i les actuacions. És necessari tindre orquestres sense cap limitació de so fins a les quatre (o més) de la matinada, just davall de la teua finestra, la vespra d’un dia laborable?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això em recorda, a qui li agraden les despertaes? Només a qui les tira, no?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins ací les queixes degudes al meu <i>figaflorisme</i>. Però hi ha més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En la festa fallera hi han certs dogmes que no es poden qüestionar. Són així, i seran així per sempre, i plantejar-hi qualsevol canvi és ser un extremista (com m’han dit estos dies). I em referisc al fet que existisca el càrrec de Fallera Major, el paper de la qual és només lluir bonica (hola, masclisme!). Pregunte per què no existix un Faller Major i sempre em responen que per això ja està el President. Personalment no veig la relació entre el càrrec de Fallera Major (atorgat per designació i amb durada d’un any) i el de President (triat per votació i amb durada més llarga). A més, hi pot haver una Presidenta. Ho sent, però això és incoherent – a part de masclista com, ja he indicat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I si parlem de l’ultraconservadurisme, podem passar a parlar de l’organització de les seccions durant l’Ofrena floral. Per a desfilar, les comissions s’organitzen en diverses parts, o almenys la de la falla a què jo pertanyia ho feia així: xiquetes, xiquets, hòmens o dones amb carro, parelles, dones i per últim hòmens. Doncs vaig tindre la genial idea de preguntar si no podíem desfilar el meu xic i jo en la secció de parelles en comptes de fer-ho en la d’hòmens. Resposta de la falla: <i>ni se vos ocórrega</i>. Pel que es veu, la falla no volia defendre eixe tipus d’actuació per por que la Junta Central Fallera la sancionara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que molts direu que si és una festa religiosa (que no hauria de ser-ho, abans del franquisme no ho era), que és normal que no hi admeten parelles del mateix gènere. I entenc l’argument, però mentre seguisquen acceptant que hi desfilen divorciats...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins ací una mostra d’homofòbia institucional, però d’homofòbia n’anem ben servits. El primer any ja em vaig indignar quan, en els minuts abans d’entrar al carrer de la Pau, la banda musical (La Lira d’Alfarp) va començar a tocar la famosa cançó de «<i>Maricón el que no bote</i>» per a delícia de la comissió masculina, que s’hi va entregar a cantar en cos i ànima. Una ocasió genial per a sentir-se fora de lloc, que es repetix sempre que La Lira d'Alfarp toca, com ara a les cercaviles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(No vull ni entrar en la qüestió lingüística. Els casals estan plens de «guardians de la valenciania», obsessionats que el valencià no és català, però que ni parlen la llengua ni la coneixen. I a més has de suportar que facen el llibret de falla amb normes del Puig, desobeint el reglament de JCF -pareix que en açò no els preocupa desobeir-.)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per totes estes coses, no, no m’agrada com estan muntades les falles, no m’agrada com es fan, no m’agrada que els fallers (no tots, però sí una majoria, i sens dubte tots els que hi manen) siguen tan retrògrads, conservadors i homòfobs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llàstima perquè hi han coses precioses en esta festa, coses que paguen molt la pena. Però amb mi, que no hi compten més.</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-60589025845459669212016-10-27T10:58:00.000+02:002016-10-27T11:17:44.880+02:00Saben el que implicaria mantindre l'horari d'estiu?<div style="text-align: justify;">
Em desdejune hui amb la notícia que <a href="http://www.laveupv.com/noticia/22855/el-parlament-del-pais-valencia-partidari-de-no-canviar-lhora" target="_blank">les Corts Valencianes preparen una declaració institucional amb l'objectiu que no es torne a l'horari d'hivern</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta declaració va en línia amb la que <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/balears-contra-canvi-hora-octubre-5584037" target="_blank">ha aprovat el parlament balear esta setmana</a>, amb una argumentació que faria plorar qualsevol amb una mica d'enteniment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Asseguren que «la societat moderna necessita que les hores de sol s'adapten al seu temps d'oci» i es queden tan amples. Però és que, a més, hi afigen que «suposa un estalvi energètic, afavorix la desestacionalització turística i dinamitza l'activitat comercial, així com facilita la conciliació de la vida laboral i familiar».</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Pero qué me estás contando.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Primer, analitzem el que significa este canvi. Deixem l'horari d'estiu per a tot l'hivern, és a dir, el País Valencià i Balears (i les que s'hi vullguen afegir, total, segur que alguna més ho fa) es queden amb l'horari UTC +2. Què vol dir UTC +2? Que va dos hores per davant del temps universal, el de Greenwich (Londres). Si tenim en compte que el meridià de Greenwich passa per ciutats com Castelló de la Plana, Dénia i Altea, podem concloure que el País Valencià acabaria tenint un desfase sobre l'hora solar de dos hores en hivern (com ja el té en estiu). El migdia serà, llavors, vora les 14:00, a les dos de la vesprada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això, que no és massa problemàtic en estiu, en hivern ho pot ser una miqueta més. Perquè no hem de perdre de vista que en hivern els dies són prou més curts, així que totes les hores de llum que tingues de vesprada no les tindràs de matí, i al revés.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Molts defensors de mantindre l'horari d'estiu asseguren que és millor tindre les hores de llum per la vesprada, per poder eixir al carrer i fer-se una cerveseta a la fresca. Obliden un xicotet detall, que sembla estúpid i evident però no ho és tant: <b>mantindre l'horari d'estiu no vol dir mantindre l'oratge d'estiu</b>. I amb la pluja i el fred no veig jo que et vinguen moltes ganes d'estar 'a la fresca'.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com he comentat, les hores de llum que tingues de vesprada no les tindràs de matí. Mantindre l'UTC+2 vol dir que <b>a finals de desembre, a les nou del matí s'estarà fent de dia</b> (l'eixida del sol serà a les 9:22 el dia del solstici). Això implica que la majoria de gent que treballa en oficines haurà d'anar a treballar de nit. La manca de llum provoca accidents de trànsit. D'altra banda, començar l'horari d'oficina quan encara és de nit comporta una major despesa energètica. Paga la pena tindre més llum de vesprada a canvi d'açò?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Afirmen a la declaració del parlament balear que l'horari d'hivern i tindre llum de matí obeïx a decisions polítiques de caràcter industrial. És cert que d'indústria no n'hi ha massa a les Balears, perquè si n'hi haguera, sabrien que els treballadors industrials (en sóc un) <u>treballem a torns i cobrim tot el dia</u>. Tindre llum de matí és convenient per la quantitat de gent que treballa al sector servicis, que llevat d'excepcions com l'hostaleria, treballen la majoria en horari d'oficina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen que s'ha d'adaptar la llum al temps d'oci i que això potencia el turisme. Veig una lleugera contradicció entre els dos arguments. Deixem de banda la destrucció ambiental que suposa el turisme que s'està fomentant al País Valencià (a les Balears és encara pitjor), i pensem que volem potenciar el turisme; mantenim l'horari d'estiu. Això farà que més gent s'ocupe al sector del turisme, i per tant... que més gent treballe atenent el turisme, és a dir, de vesprada. Com se suposa que este nou horari s'adapta a l'oci? O és que volen dir a l'oci dels turistes, que ja tenen tot el dia lliure?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, per últim, parlen de conciliar la vida familiar i laboral. Es pot conciliar la vida familiar i laboral, si els treballadors del turisme acabaran de treballar una hora més tard gràcies a esta hora més de llum que se'ls afig de vesprada? Estem tenint en compte altres circumstàncies com que, si es manté l'horari d'estiu, el <i>prime time</i> televisiu acabarà a l'1:30 de la matinada? Qui portarà els xiquets a escola a les huit del matí? Sabent que els xiquets ixen d'escola a les dos o les tres de la vesprada, que és quan molts treballadors del turisme comencen torn, com poden conciliar "la vida familiar i laboral" si no veuen els seus fills quasi mai?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva: estan tornant a pensar per nosaltres i, el pitjor, és que fins i tot els partits d'esquerres s'ho han empassat per complet. Com poden Compromís o Més per Menorca donar suport a açò? <b>Esta mesura perjudica greument la classe treballadora</b>, per quant en precaritza les condicions laborals. Beneficia els turistes? Doncs si fa bon oratge (que ja és suposar massa) sí, però com tot, fer turisme no és gratis, així que ja sabem qui són els que més fan turisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ens convé mantindre l'horari d'estiu? Rotundament <b>no</b>. El que hauríem de fer és tornar a l'horari que ens correspon segons el sol: el de Greenwich. No se suposa que el migdia ha de ser a les 12?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No vull acabar sense destacar una cosa: a les declaracions institucionals balear i valenciana, hi parlen de l'errada de Franco de alinear l'Estat amb l'horari de Berlín, en comptes de fer-ho amb el de Londres. El que proposen per a arreglar-ho, <b>és establir l'hora d'Atenes</b>. Vos felicite, fills.</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-58571035435802091072016-10-12T15:59:00.000+02:002016-10-12T16:00:34.210+02:00La batalla dels diacrítics. Una bona idea mal executada<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Fa un parell de setmanes isqué la notícia que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) havia enllestit la nova <i>Gramàtica de la llengua catalana</i><span style="font-style: normal;">, </span><span style="font-style: normal;">que venia a omplir un buit normatiu, atés que les gramàtiques </span><span style="font-style: normal;">oficioses</span><span style="font-style: normal;"> que l’IEC reconeixia eren les dos publicades per Pompeu Fabra: la del 1933 i la pòstuma del 1956.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Una fita important, tenint en compte que l’any 1995 es va presentar el <i>Diccionari de la llengua catalana</i> i s’anuncià que en tres anys la gramàtica ja estaria publicada. Es veu que van errar per la insignificant xifra de díhuit anys. No deixa de ser curiosa esta dada, tenint en compte que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va publicar la seua <i>Gramàtica normativa valenciana</i> l’any 2006, i deu anys abans no existia.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
La qüestió de què hui vos vull parlar és la dels diacrítics. Alhora que anunciaven la publicació de la Gramàtica, es feia pública també una reforma en l’ortografia de la llengua catalana. Esta reforma consistia en diversos aspectes, l’ús del guionet, la reduplicació d’algunes consonants... i els accents diacrítics. Concretament, consistix a reduir el nombre de paraules amb accent diacrític a catorze, eliminant-ne tota la resta.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Les paraules que es distingiran per mitjà de l’accent diacrític són les següents: <i>bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us</i> i <i>vós/vos</i>.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Fa temps <a href="http://deslocalitzat.blogspot.com/2014/11/labsurditat-dels-accents-diacritics.html" target="_blank">vaig parlar dels accents diacrítics</a> i del caos normatiu que hi havia al voltant. Dos regles que presentaven tantes excepcions, que de no existir no es notaria la diferència. Els casos d’accent diacrític en la llengua catalana estaven mal pensats i mal triats, es veja per on es veja. Per això, vos podeu imaginar que en sóc favorable a una reforma.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
He de dir que m’ha semblat fora de lloc l’airada resposta dels conservadors. A veure, s’entén que tots els canvis trastornen. De primeres ens costa canviar, i ens passa a tots. Hem estat tota la vida escrivint d’una determinada manera i saber que, si no canviem, constituirà un error... fa mal a l’orgull, almenys. Ja s’ha vist amb les últimes reformes en castellà de la RAE, que tot i ser justes i lògiques, han hagut de declarar-les «opcionals» per evitar l’allau d’atacs de <i>conservadors de la llengu</i><i>a</i><span style="font-style: normal;"> que més aïna el que volen no és conservar la llengua sinó no estar errats.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Que els canvis no agraden és comprensible, però les reaccions d’alguns sí que freguen l’absurd. Twitter s’ha omplit de frases completament inusuals i rebuscades per a demostrar l’absoluta importància dels diacrítics que ara s’han llevat.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="de">
<div dir="ltr" lang="und">
Llegiu aquest poema sense diacrítics i digueu després q treure'ls ens facilita la vida.<br />
Estimat <a href="https://twitter.com/iec">@iec</a>, si us plau, seny<br />
<a href="https://twitter.com/hashtag/rectificar%C3%A9sdesavis?src=hash">#rectificarésdesavis</a> <a href="https://t.co/ZwWMdFILqY">pic.twitter.com/ZwWMdFILqY</a></div>
— núria cadenes (@ncadenes) <a href="https://twitter.com/ncadenes/status/782617681417629696">2. Oktober 2016</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Moltes de les queixes se centren a indicar que no calia fer res als diacrítics perquè ja estaven bé com estaven. No sé si riure o plorar, perquè precisament els diacrítics eren (bé, encara són) un absolut desgavell.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
D’altres diuen que s’empobrix la llengua. Com si la riquea de la llengua es basara a posar un signe gràfic ací i allà. Per sort, el català és molt més que això.</div>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
L’IEC ha respost a estes queixes amb un comunicat molt encertat, a parer meu. <a href="http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1769" target="_blank">Vos l’enllace</a>, però per fer-ne un resum, és qüestió de no oblidar que la llengua és un mitjà eminentment oral, que l’escriptura no reflectirà mai totes les peculiaritats de la llengua oral (i tampoc no ha de pretendre fer-ho, per a això ja existix la transcripció fonètica). I, d’altra banda, hi exposa que la tria dels accents diacrítics no era del tot encertada, i que es distingien capritxosament algunes paraules quan altres en la mateixa situació no portaven accent diacrític.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
En fi, fins ací he exposat la bona idea. La reforma dels diacrítics no era imprescindible, podíem viure amb este caos, però sí que era necessària per a facilitar l’aprenentatge de l’ortografia (no de la llengua, com bé indiquen els de l’IEC). Però, com dic al títol, em sembla una bona idea mal executada. I adés explicaré per què.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
En primer lloc, i amb menys importància, pense que la tria dels casos on es manté el diacrític podria haver sigut més exhaustiva. Concretament, trobe a faltar accent en paraules com <i>son</i> (acte de dormir): ja que existix la diferència <i>són</i> (ser) i <i>son</i> (possessiu), per ser-ne una àtona i l’altra tònica, no entenc que no es desfaça l’ambigüitat <i>son</i> (possessiu) i <i>son</i> (acte de dormir), que jo escriuria <i>sòn</i>. El mateix pense del fet que la lletra <i>be</i> s’escriga sense accent (igual que l’animal, tot i no pronunciar-se igual) o el <i>te</i> (beguda) s’escriga sense accent malgrat ser tònica.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
Però l’assumpte que més em preocupa té a veure amb la manera de treballar de l’IEC, tot immers en la seua bombolla i ignorant que al País Valencià hi fa vora dos dècades que existix l’AVL i que té competències legals en la normativa de la llengua en este territori. Doncs per a l’IEC, l’AVL no existix, i per tant, no hi ha cap consens a trobar amb esta acadèmia. Això significa que estes reformes no tindran validesa al País Valencià, i com a conseqüència, que <b>l’IEC ha decidit trencar unilateralment la unitat de l’ortografia</b>.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
(Recordem que les diferències d’accentuació entre Catalunya i València en paraules com <i>café</i>, <i>anglés</i> o <i>conéixer</i> no són unilaterals, sinó que estan sancionades per l’IEC, i que l’AVL no ha volgut acceptar accents aguts en <i>qué</i> o <i>Valéncia</i> per no trencar la unitat ortogràfica, malgrat la pronunciació real d’estes paraules).</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
En la meua opinió, poc favor li fa l’IEC a la normalització de la llengua catalana amb esta actitud d'auto-aïllament. L’AVL sorgí per a acostar a la realitat valenciana una normativa que pecava de massa centralista i que alienava el parlant. Sense ella, en estos vint anys, m’imagine que la situació de la llengua a València estaria molt, molt pitjor del que està ara (que no està per a alegrar-se’n). Sembla que a l’IEC li importa més mantindre’s al seu pedestal independentment del que passe fora, i del que s’esdevinga més enllà d’Alcanar.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;">
La proposta de reforma tot just s’ha anunciat, i s’ha parlat que hi haurà un termini de cinc anys per a adaptar-se a la nova normativa. Confie que no és massa tard per a encetar un diàleg amb l’AVL (i amb la Universitat de les Illes Balears, per cert) al voltant d’esta qüestió: seria molt positiu per a tots.</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-69912352398754722982016-09-29T21:46:00.000+02:002016-09-29T21:46:19.486+02:00De l'estàtua de Colom i la CUPRecentment ha eixit als periòdics estatals com a notícia una exigència
per part de la CUP, demanant que no se celebre a Catalunya el festiu del
12 d’octubre i que es retire l’estàtua de Colom del centre de
Barcelona.<br />
<br />M’ha resultat curiosa la manera de reaccionar de molts.
Els que coneixem la línia ideològica de la CUP ens esperàvem esta classe
d’exigències (sobretot els que hi simpatitzem). Ara bé, la gran majoria
dels opinadors professionals del regne (cunyats de barra de bar), la
idea dels quals sobre Catalunya és una nebulosa de gent tancada,
antipàtica i avara que viu entre masies i edificis de Gaudí, han
expressat una barreja d’indignació i menyspreu cap a la idea expressada
per la CUP. Molts n’han arribat a afirmar que la CUP “s’ha tornat una
paròdia”.<br />
<br />Paròdia? A veure, siguem realistes. La CUP és un partit
independentista, sí, però d’esquerres, anticapitalista i
antiimperialista. Qui va ser Colom? Va ser un genovés que es va apropar a
la reina de Castella perquè li finançara un viatge que el faria ric, a força d’espoliar
terres alienes i esclavitzar-hi gent (el que efectivament va passar).
De veres algú espera que la CUP estiga conforme amb una estàtua que ret
homenatge a un personatge com eixe?<br />
<br />I no em vingueu ara amb allò que
“la història no es pot canviar”. Llevar una estàtua a un mercenari
genocida no és canviar la història. És qüestió de reconéixer el que va
passar i actuar conseqüentment. Ningú no pretén esborrar els fets, que
no es conega el que ocorregué a Amèrica. Per descomptat que cal
conéixer-ho. Però això no vol dir que tal personatge es meresca una
estàtua al mateix centre de Barcelona.<br />
<br />I venim ara amb l’altra part
de l’exigència: que no se celebre el 12 d’octubre a Catalunya.
Transportem-nos al marc ideològic de la CUP. La CUP (com ho fem molts
altres) no concep Catalunya (bé, els Països Catalans) com a part de cap
altra entitat exterior o superior. Els Països Catalans formen part de
l’Estat Espanyol com a resultat d’un desenvolupament polític que ara es
vol arreglar. Què se celebra el 12 d’octubre? L’arribada de Colom a
Amèrica, i la posterior expansió de la cultura castellana per Amèrica, a
la força, per mitjà del genocidi, l’explotació i l’esclavitud de la
població autòctona. La CUP és un partit antiimperialista, així que no
dóna suport a estos fets, i a més reconeix Catalunya com a aliena a eixe
fet cultural. De veres ens sorprén que la CUP rebutge el 12 d’octubre?<br />
<br />Paròdia, diuen. <span class="hiddenGrammarError">Paròdia diuen</span> els que no volen canviar res perquè tot els pareix bé com està. <span class="hiddenGrammarError">Paròdia diuen</span> els que tenen massa <span class="hiddenSpellError">perea</span> per a canviar res. <span class="hiddenGrammarError">Paròdia diuen</span>, també, els covards que tot i no estar bé, els fa por moure’s.<br />
<br />Paròdia
és, al cap i a la fi, la paraula que fan servir perquè no conceben
tindre respecte per opcions polítiques diferents de la seua. Siga per
espanyolisme, per imperialisme o per ideologia burgesa, o simplement per
manca de nivell intel·lectual, però no són capaços de respectar allò
amb què no combreguen.<br />
<br />Pels arguments adés exposats, entenc que les
exigències de la CUP són coherents amb la seua ideologia i no veig cap
indici de paròdia, d’exageració, ni res que s’hi parega. Tant de bo la
proposta reïsca i es faça una mica de justícia històrica.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-91874090862205265312014-11-23T21:20:00.000+01:002014-11-23T21:20:08.436+01:00L'absurditat dels accents diacrítics<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Sovint es diu que el valencià és difícil. Ho diu fins i tot molta gent valencianoparlant. I es referixen a la llengua escrita, formal. Deixant a banda que totes les llengües escrites compten amb complicacions més o menys necessàries, perquè codificar una llengua té problemes, hui em vull centrar en una complicació innecessària en la codificació del valencià. Em referisc als accents diacrítics.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Els accents diacrítics tenen una funció clara i útil. Distingixen paraules -normalment monosíl·labes, però no sempre- que en un text escrit poden portar a confusió, i n’aclarixen la pronunciació per a una millor lectura. Les llengües romàniques veïnes tenen algun tipus d’accent diacrític; el portugués (pelo/pêlo), el castellà (mas/más), l’italià (si/sì). Deixe a banda el francés perquè el seu sistema d’accentuació té poc a veure amb la tonicitat, i l’occità perquè la seua codificació es va basar parcialment en la catalana.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El sistema d’accentuació en català comença d’una manera simple. Agudes s’accentuen en uns casos, planes en els contraris, esdrúixoles sempre. Fins ací tot està bé. Ara, la qüestió dels accents diacrítics sembla resolta a corre-cuita i sense molta coherència.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Les regles diuen que si en els doblets hi ha una paraula àtona i una altra tònica, esta darrera portarà accent diacrític. I exemples en són nos/nós, vos/vós, es/és, mon/món. Perfecte. Este criteri requerix una mica d</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">’</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"></span>anàlisi sobre el que estem dient, però quan t’hi acostumes és perfecte.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Passem a un altre criteri. Si en el doblet la diferència és el timbre de la vocal tònica, se n’accentuarà la tancada. Exemples en són soc/sóc, os/ós, fora/fóra. Perfecte també.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El que passa és que estos dos criteris fonamentals són, bàsicament, falsos. O podríem dir que la quantitat de casos aplicables i d’excepcions és més o menys la mateixa. Vegem.</span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">El segon criteri té excepcions clares en casos com els de <b>molt</b> (adverbi)/<b>mòlt</b> (participi de <i>moldre</i>). En este cas la tancada no s’accentua, l’oberta sí. Entenc que <i><span style="font-weight: normal;">molt</span></i> és una paraula de molt més ús que <i>mòlt</i>, i supose que per això es va decidir accentuar la menys usada. El mateix cas trobem en <b>tòs</b><span style="font-weight: normal;"> (occípit)/</span><b>tos</b><span style="font-weight: normal;"> (acció del cos). Entenc que també per freqüència. Trenca completament el segon criteri, però en fi, suposem que ha sigut per una bona causa.</span></span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">El primer criteri, que em sembla més clar i universal (atés que el timbre de la vocal pot variar entre dialectes, parlars i fins i tot idiolectes, però la tonicitat quasi no canvia mai), es trenca en casos com </span><b>véns</b><span style="font-weight: normal;"> (verb </span><i><span style="font-weight: normal;">vindre</span></i><span style="font-weight: normal;">)/</span><b>vens</b><span style="font-weight: normal;"> (verb </span><i><span style="font-weight: normal;">vendre</span></i><span style="font-weight: normal;">). Paraules completament homòfones, però una se n’accentua i l’altra no. La mateixa situació ocorre en </span><b>bóta</b><span style="font-weight: normal;"> (recipient per al vi)/</span><b>bota</b><span style="font-weight: normal;"> (tipus de calçat).</span></span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Entenc que es vullga ser extremadament precís en l’escriptura i evitar ambigüitats, però hem de tindre en compte dos qüestions. Una, que els casos en què estes paraules poden ser mal interpretades són molt, molt escassos. De fet, si foren molt freqüents, ja la llengua parlada n’hauria desfet l’ambigüitat d’alguna manera; això no ha passat. I dos, que haver de recórrer al significat per a diferenciar l’escriptura d’una de les dos paraules del doblet implica, d’una banda arbitrarietat (no hi ha cap raó per posar accent a una paraula i no a l’altra), i d’altra banda la necessitat de l’ús de la memòria per a recordar quina de les dos paraules ha de portar l’accent. Quan es llig molt, es pot reduir la freqüència en què eixe problema apareix, però hi ha paraules molt poc usades que poden presentar problemes precisament per la raresa. Pensem en la paraula </span><b>deu</b><span style="font-weight: normal;"> amb significat ‘font’. Haurem d’escriure </span><i><span style="font-weight: normal;">la deu del saber</span></i><span style="font-weight: normal;"> o </span><i><span style="font-weight: normal;">la déu del saber</span></i><span style="font-weight: normal;">?</span></span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Això em porta a la pitjor de les excepcions: quan els dos criteris se’n van en orris. </span><span style="font-weight: normal;">Quan paraules homòfones s’escriuen de manera diferent, però paraules amb diferent pronunciació s’escriuen igual. Vegem-ne dos exemples. El primer, el doblet </span><b>mes</b><span style="font-weight: normal;">/</span><b>més</b><span style="font-weight: normal;">. </span><b>Més</b><span style="font-weight: normal;"> amb accent sempre significa l’adverbi de quantitat, tònic i amb vocal tancada. Tanmateix, </span><b>mes</b><span style="font-weight: normal;"> pot significar ‘part de l’any’ (tònic, vocal tancada) o pot funcionar com a conjunció, amb vocal àtona (</span><i><span style="font-weight: normal;">em va dir que sí, mes pot haver-me mentit</span></i><span style="font-weight: normal;">). Ja hem fet esclatar el primer criteri. Farem el mateix amb el segon: tornant a la paraula esmentada abans, </span><b>déu</b><span style="font-weight: normal;"> (vocal tancada) vol dir divinitat, però </span><b>deu</b><span style="font-weight: normal;"> pot significar ‘font’ (vocal tancada), una forma del verb </span><i><span style="font-weight: normal;">deure</span></i><span style="font-weight: normal;"> (vocal tancada), o... un numeral (vocal oberta). Coherència? No en tenim massa, no en demaneu.</span></span></span><br />
</div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Amb el nivell d’estandardització arribat amb els mitjans de comunicació, fer qualsevol reforma ortogràfica per posar-hi una mica d’orde sembla bastant complicat. No obstant això, el que jo proposaria (en la meua opinió com a llec en la matèria) és una simplificació i quedar-nos només amb els dos criteris esmentats, sense fer-hi cap excepció. Aleshores escriuríem de la següent manera:</span></span></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Atés que </span><b>be</b><span style="font-weight: normal;"> (oberta) vol dir corder, escriurem </span><b>bé</b><span style="font-weight: normal;"> tant per a l’adverbi i substantiu (</span><i><span style="font-weight: normal;">ho has fet molt bé</span></i><span style="font-weight: normal;">) com per a la lletra (</span><i><span style="font-weight: normal;">això s’escriu amb bé</span></i><span style="font-weight: normal;">).</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>Deu</b><span style="font-weight: normal;"> sense accent implicaria vocal oberta segons el segon criteri, així que només vol dir el número 10. Per això, </span><b>déu</b><span style="font-weight: normal;"> amb vocal tancada marcada en l’escriptura serviria per a tota la resta de significats. </span><i><span style="font-weight: normal;">No déu arribar massa tard</span></i><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Seguint el primer criteri, </span><b>més</b><span style="font-weight: normal;"> implica vocal tònica, així que la part de l’any s’escriuria amb accent: </span><i><span style="font-weight: normal;">octubre és el més del meu aniversari</span></i><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">Atenent a l’existència de la conjunció condicional àtona </span><b>si</b><span style="font-weight: normal;">, haurem d’escriure amb accent tots els significats tònics: </span><i><span style="font-weight: normal;">sempre parla de sí mateix. Aquella ciutat es trobava al sí del país. Esta obra està en sí major</span></i><span style="font-weight: normal;">. (Noteu que esta darrera incoherència, la de la nota musical, és present també en castellà).</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>Te</b><span style="font-weight: normal;"> sense accent és un pronom personal feble: </span><i><span style="font-weight: normal;">no te la vaig donar perquè l’havia perduda</span></i><span style="font-weight: normal;">. Aleshores, les tòniques hauran d’anar amb accent: </span><i><span style="font-weight: normal;">vols beure una mica de té? Això s’escriu amb té</span></i><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">La pitjor barreja de les normes actuals ocorre en la paraula </span><b>son</b><span style="font-weight: normal;">. Deixarem </span><b>son</b><span style="font-weight: normal;"> sense accent per a la paraula àtona (</span><i><span style="font-weight: normal;">son pare no té nas</span></i><span style="font-weight: normal;">). Amb accent marcarem les paraules tòniques, que, a més, es diferencien en el timbre: </span><i><span style="font-weight: normal;">estos llibres no </span></i><b><i>són</i></b><i><span style="font-weight: normal;"> gens xicotets. Hui m’he alçat enjorn i tinc molta </span></i><b><i>sòn</i></b><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-weight: normal;">I, per descomptat, les paraules completament homòfones i sense homògrafes, seguiran les regles corrents d’accentuació. Això llevaria l’accent de paraules com </span><i><span style="font-weight: normal;">bóta, féu, móra, nét, rés, sòl,</span></i><span style="font-weight: normal;"> </span><i><span style="font-weight: normal;">véns</span></i><span style="font-weight: normal;"> i </span><i><span style="font-weight: normal;">vés</span></i><span style="font-weight: normal;">, per exemple.</span></span></span></div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">La força del costum és molta, així que està clar que ara que la llengua està per tot arreu, molt poca gent veuria els avantatges d’aquests canvis. I pot ser que no siguen tan importants o necessaris com per a tirar-los endavant. Però pense que així s’hauria d’haver fet des d’un començament. O potser d’una manera diferent, qui sap? Però sempre mantenint i seguint un únic sistema, i no la barreja que tenim hui.</span></span></div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-34351170004058373202014-11-18T15:34:00.002+01:002014-11-18T15:34:50.716+01:00«Això no és valencià» i la JQCV<div style="text-align: justify;">
No vos n’he dit res, però he estat preparant-me per a l’examen de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. I, és clar, en la preparació, he buscat molta informació per Internet i he trobat diversos tipus d’informació i d’opinions. Menys informació de la que necessitava, i més opinions del que esperava trobar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He trobat molts fils de fòrums on hi havia gent que demanava consell per a preparar-se per a este examen. La majoria de les respostes que he llegit han sigut constructives, gens polititzades, només parlant de la dificultat de l'examen. De tant en tant he trobat el típic blaver responent que ‘això no és valencià’. Però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la gent que, sense ficar-se en política ni ser blavera, argumentava que no entenia que hi haguera gent valencianoparlant que no poguera aprovar l’examen de Grau Superior sense estudiar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Supose que deu ser per les polítiques desfavorables al valencià d'estos tres segles, que han provocat que el valencià haja estat exclòs de tots els fenòmens de normalització en qüestions culturals. Molta gent no ha tingut cap tipus d'accés a la cultura en valencià. Ni el cinema ni la literatura en valencià han arribat a molta gent. Amb l'ensenyament en valencià això es pot capgirar, però sembla que hui el tòpic seguix viu i amb força.<br />
<br />
El cas és que per a molts valencians, tristament, el valencià és <i>la llengua que parla l'avi del poble</i>. Que sí, el valencià també és això, però estem deixant a banda la riquesa de registres de la llengua. Curiosament, esta gent no fa la mateixa analogia per al castellà. Per què en classe de llengua castellana ens fan aprendre unes paraules que molts avis de pobles de Castella no coneixen? La conclusió és clara: ser nadiu d'un idioma no et fa automàticament competent en tots els seus aspectes. Igual que ser castellanoparlant no és garantia d'aprovar l'assignatura de llengua castellana, ser valencianoparlant no és garantia d'aprovar els exàmens de la JQCV.<br />
<br />
En el meu cas, sent andalús, he viscut tota la vida en una situació pitjor. Des de xicotet els professors s'esforcen a ensenyar-nos que el que parlem no és formal ni acceptable, i que devem aprendre un model de llengua que no té res a veure amb el que parla la gent que ens envolta. En això envege el valencià, perquè la llengua formal s'acosta molt més al que parla la gent del carrer, tot i les queixes de molts salvapàtries.<br />
<br />
Tot i això, quan comences a estudiar per al grau superior, t'adones que és normal que fins i tot un nadiu no el puga aprovar sense estudiar. El nivell que s'hi exigix és molt alt. I no me'n queixe, al revés, atés que és el nivell més alt d'examen de la llengua, crec que el domini que se'n té ha de ser total. En un dels exàmens d'anys anteriors, preguntaven què eren <i>cabirols i daines</i>. Sí, ens en podem queixar, són paraules difícils i no molt conegudes, però això no vol dir que no siguen valencianes. ¿O és que hi ha molta gent castellanoparlant que sàpia què són <i>corzos y gamos</i>?<br />
<br />
Per això he de dir que, encara que moltes vegades es deixe de banda, és fonamental llegir molt en català. Podria assegurar que almenys tres preguntes de l'examen d'enguany les he respost correctament perquè les paraules per les quals es preguntava les havia apreses en llibres de lectura.<br />
<br />
En fi, sembla que, si no he fet malament el càlcul amb la plantilla de respostes, he superat la primera fase i caldrà estudiar ja per a la segona, dictat, expressió oral i expressió escrita. Espere que l'accent estranger no em pese massa i que els nervis no m'impedisquen expressar-me com cal.</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-4761266134686495272014-11-11T21:15:00.000+01:002014-11-11T21:15:31.301+01:00Reflexions sobre la consulta catalana<div style="text-align: justify;">
En fi, després de quasi un any planejant-la, la consulta catalana s’ha dut a terme. En unes circumstàncies millorables, sí, però amb una gran faena feta per milers de voluntaris.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dic això de les circumstàncies millorables perquè supose que tots hauríem volgut que la consulta fóra un verdader referèndum, vinculant i amb totes les garanties d’una elecció organitzada des de l’oficialitat. Però què hi farem, el govern estatal s’hi ha negat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per descomptat, pense que el paper que està fent el govern estatal és d’allò més inadequat. Entenc que hi havia dos estratègies bàsiques: la primera, prendre nota de tot el que està passant i seure a negociar amb el govern català, i la segona, negar-se a tot i fer-se el sord com si res no passara. Atés que el govern estatal és del PP, la primera estratègia els faria perdre un munt de vots d’espanyolistes acèrrims de dretes, mentre que la segona guanyaria el vistiplau dels esmentats espanyolistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El govern, òbviament, ha triat la segona estratègia. Tanmateix, sembla no haver-se adonat de l’evident conseqüència: eixa segona estratègia, molt segurament, acabarà amb la declaració unilateral d’independència, de la qual cada dia es parla més i sembla més possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara són a temps de fer alguna cosa constructiva i, si realment volen ‘salvar’ Espanya, seure a negociar amb el govern català, a parlar del que es pot fer i del que poden cedir els dos. Però em fa la impressió que no és eixa la intenció del govern i que seguiran ignorant la qüestió catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dels resultats de la consulta popular, se n’està parlant molt estos dies, i com és natural, tot el món agrana cap a casa, tinguen motius o no en tinguen. El govern estatal es congratula perquè “només” hi han 1,8 milions d’independentistes. És a dir, donen per fet que els prop de cinc milions que podien votar i no ho han fet, votarien no. Òbviament, això ho fan de cara a la galeria, però saben perfectament que eixa anàlisi és absurda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els independentistes catalans, tanmateix, troben una victòria eixe nombre de vots. I hi estic d’acord. Que la participació haja sigut de 2,2 milions de persones amb tots els entrebancs que s’han posat a la celebració de la consulta, la publicitat de la possible il·legalitat i tots els mitjans repetint que la consulta no serviria per a res... l’escassetat de centres de votació, la impossibilitat de comptar amb un cens oficial i la necessitat de guiar-se per les dades del carnet d’identitat... trobe que 2,2 milions de votants és una quantitat bastant bona per a estes condicions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No puc estar-me d’esmentar l’emoció que transmetien totes les fotos de la jornada electoral; la gent va anar a votar amb il·lusió i amb convicció, amb la seguretat d’estar fent el que consideraven correcte, amb la seguretat moral que ningú els podia prendre el dret d’expressar-se democràticament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I en l’altre costat es va situar la caverna, expressada pels mitjans de comunicació tradicional, però amb una gran massa darrere, mancada de coneixement polític i de ganes d’entendre els sentiments aliens, enrocada en la postura immobilista del mantra <i>España es de todos los españoles</i>. Tal deu ser eixa ignorància que els arguments que més es repetien a Twitter eren els de sempre. Els més primitius, repetint que “açò és Espanya i si no vos agrada, vos en podeu anar”, com si tingueren algun dret de fer fora la gent de sa casa. Els més progres, recorrent a eixa frase tan romàntica com inaplicable de “jo és que no crec en les fronteres, no sé per què voleu crear-ne una, si el que hauríem de fer és llevar-ne”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè ara resulta que crear un nou estat implica establir duanes i controls fronterers. Per això vaig dir a Twitter que la gent que recorre a este argument no deu haver eixit del seu poble mai, perquè les vegades que he anat a França, Portugal o Alemanya no vaig passar ni tan sols un control fronterer. Imagineu, aleshores, la ridiculesa dels qui arguïen que els catalans ‘volen construir un mur’.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Senyors i senyores, no és tan difícil entendre que la independència no tracta d’això. Que no es volen establir fronteres ni construir murs per separar res. El que es vol és decidir el destí, les lleis, les polítiques, sense que haja de vindre ningú a desautoritzar el govern propi, a desautoritzar els representants del poble. Que no haja de vindre un govern de fora a dir que el model educatiu que la societat catalana s’ha atorgat és il·legal i a voler imposar un altre en el seu lloc, per posar un exemple. Més encara quan el govern estatal que pretén desautoritzar les decisions catalanes és dirigit per un partit completament marginal a Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, la independència pot ser tan amigable o tan hostil com les dos parts la vullguen fer. Ni a Catalunya ni a Espanya els convé fer-la hostil. Els catalans ho saben... però el govern espanyol sembla que no se’n vullga adonar. I les conseqüències d’encabotar-se d’eixa manera poden ser desastroses, començant per la possibilitat que Catalunya es vullga desentendre de la seua part del deute sobirà. Mariano, de veres vols ser el responsable de deixar la teua benvolguda Espanya sense els ingressos catalans i amb un deute que superaria de molt el PIB?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribats a este punt, i també per la part que em toca (atés que la societat del meu país encara no s’ha adonat que a Espanya no fem res), espere que el govern estatal rectifique i faça les coses bé. No hi tinc moltes esperances, però. Pel que fa als catalans, sé que faran el millor per al seu país. I tota la brutícia que es queden (que en serà molta, perquè de polítics embrutats, també en tenen un bon grapat) l’hauran de netejar ells, però ja quan ho facen no hauran de dependre de cap autoritat aliena que entorpisca la neteja.</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-22894783710300755552014-08-16T22:25:00.003+02:002014-08-17T20:20:52.119+02:00Es diu català, i només català, perquè ho dic jo.(Avise: és un post llarg i recarregat).<br />
<br />
Hi ha dies que ni em passe per Twitter, i d’altres que m’hi estic tot el dia. Últimament m’he ficat en més d’una discussió que realment no tenia res a veure amb mi, però què hi farem. Ja n’he parlat al meu bloc en castellà, ací parlaré d’una altra polèmica, en la qual no he sigut protagonista però sí que hi he intervingut i m’ha semblat poc menys que lamentable.<br />
<br />
Fa temps que seguisc un compte que es diu @Valencianistasc, supose que abreviació de “Valencianistes en castellà”. Només fan piulades en castellà, però totes o gairebé totes de contingut valencianista, del que hui se sol dir valencianisme de construcció. I és clar, fa servir un llenguatge al qual molta gent no està acostumada. Per exemple, sempre defén la llengua valenciana enfront dels atacs del govern del PP, però defenent alhora la unitat de la llengua compartida. Si això sobta a molts, més polèmic encara és el fet que quan es referix a la llengua, li diu “valencianocatalán”.<br />
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca">Vaya 1 universidad que hace inmersión en valencianocatalán es la mejor universidad española. Ya saben lo que deben hacer las demás <a href="https://twitter.com/abc_es">@abc_es</a><br />
— Valencianistas caste (@Valencianistasc) <a href="https://twitter.com/Valencianistasc/statuses/500289588108464128">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
Bé, esta vegada els comentaris no s’han fet esperar. Però no per part d’espanyolistes, no. Per part, d’una banda, de valencians pancatalanistes, que han volgut interpretar en esta piulada algun tipus de secessionisme lingüístic, i d’altra banda, de catalans, que no accepten que la seua llengua tinga cap altre nom fora de Catalunya. Vegem algunes de les joies que amollaren ahir.<br />
<br />
Per un lloc, tenim els que aprofiten qualsevol ocasió per a imposar el seu dogmatisme.<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca"><a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> <a href="https://twitter.com/abc_es">@abc_es</a> A la Universitat de Barcelona no es parla ni "valencià" ni "lapao", només CATALÀ.<br />
— Rosa T379 SÍSÍ (@RosaClotet) <a href="https://twitter.com/RosaClotet/statuses/500293211584495618">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca"><a href="https://twitter.com/s0msirem">@s0msirem</a> <a href="https://twitter.com/Joan_Llacuna">@Joan_Llacuna</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> Jo n'estic molt tipa de temes "nominalistes" per trocejar el CATALÀ. És atac.<br />
— Rosa T379 SÍSÍ (@RosaClotet) <a href="https://twitter.com/RosaClotet/statuses/500314251756859392">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
Per un altre lloc, tenim gent que desconeix la situació del català a València, i que realment creu que dir-li valencià és un invent del PP:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca"><a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> No vui pas ofendre. Però aixó de "valencià" va inventar-ho gent del <a href="https://twitter.com/PPopular">@PPopular</a> x dividir-nos, no? <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> <a href="https://twitter.com/RosaClotet">@RosaClotet</a><br />
— Joan Llacuna (@Joan_Llacuna) <a href="https://twitter.com/Joan_Llacuna/statuses/500315898222489600">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"><a href="https://twitter.com/Ribera4Ever">@Ribera4Ever</a> <a href="https://twitter.com/ibanbdn">@ibanbdn</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> <a href="https://twitter.com/Joan_Llacuna">@Joan_Llacuna</a> <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> Si, ho és des que la rita barberà mana a la vostra terra!<br />
— Rosa T379 SÍSÍ (@RosaClotet) <a href="https://twitter.com/RosaClotet/statuses/500354106012491777">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script> <style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <br />
<br />
(Dada: el nom de la llengua més usat al País Valencià ha sigut «llengua valenciana» des de 1395. Només hi ha testimonis d'anomenar-la «català» en l'Edat Mitjana entre 1341 i 1479, i després de la Renaixença des de 1877. Per tant, la majoria de la gent del País Valencià té costum de dir-li «valencià», i des de molt abans que hi existira el Partit Popular).<br />
<br />
Gent que necessita argumentar la unitat de la llengua, tot i que ningú l’havia negada (d’una manera una mica pobra, tot siga dit, perquè recorda al <i>¿qué pone en tu DNI?</i>):<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"><a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> Valencià: «Al País Valencià, llengua catalana». Aquí queda clar <a href="http://t.co/t1z8dam71g">http://t.co/t1z8dam71g</a> <a href="https://twitter.com/ibanbdn">@ibanbdn</a> <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> <a href="https://twitter.com/RosaClotet">@RosaClotet</a><br />
— Joan Llacuna (@Joan_Llacuna) <a href="https://twitter.com/Joan_Llacuna/statuses/500342777478402048">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
(Entenc que esta piulada pretenia afirmar la unitat de la llengua, que no estava en qüestió. D'altra banda, en este tuit es reflectix que l'IEC mateix reconeix el fet que la llengua al País Valencià rep el nom de valencià. Ni tan sols cal anar al diccionari de l'AVL, que deixa encara més clar que és un nom que designa la llengua en la seua totalitat).<br />
<br />
Gent que critica el compte del qual parlava, tant fa que defenga la unitat de la llengua, només perquè s’expressa en castellà:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca"><a href="https://twitter.com/xabierpayet">@xabierpayet</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> <a href="https://twitter.com/ibanbdn">@ibanbdn</a> aixo pareix, vol dir.li valencianocatalan. Jo preferix catala. Damunt parla castella el tio..<br />
— Argilaga ll*ll (@Argilagues) <a href="https://twitter.com/Argilagues/statuses/500390778385219586">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
(Entenc que es vullga fomentar el valencià, però el compte concret, el de @Valencianistasc, està fet en castellà amb una finalitat divulgativa clara. I si defén l'ús de la llengua i els punts de vista científics sobre la seua filiació lingüística, no entenc este atac, la veritat).<br />
<br />
No falten les contínues referències al LAPAO:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"><a href="https://twitter.com/loqu_84">@loqu_84</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> d'aqui a arribar a dir-li lapao, són 4 dies, li fan el joc als que volen carregar-se la llengua<br />
— xabier payet (@xabierpayet) <a href="https://twitter.com/xabierpayet/statuses/500597037852028928">August 16, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
(Em remet al que he contat abans: el català ha rebut el nom de valencià des de fa més de sis-cents anys, des de molt abans que existira el nacionalisme com a ideologia, i des de molt abans que es poguera fer servir amb finalitat secessionista. No és comparable amb el terme LAPAO, que abans de 2013 no existia, i que va sorgir amb la llei de llengües d'Aragó amb la qual el PP vol afeblir el català).<br />
<br />
Ni la gent que aprofita per a criticar com la llengua es parla a València, fent servir generalitzacions i tòpics:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"><p><a href="https://twitter.com/loqu_84">@loqu_84</a> <a href="https://twitter.com/QuimMonzo">@QuimMonzo</a> <a href="https://twitter.com/llopebre">@llopebre</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> si clar, dir "endespues" o "consexal" això es diferencia dialectal clarissimament</p>— Miss Lolas !!*!! (@InesikaDarko) <a href="https://twitter.com/InesikaDarko/statuses/500659734270451712">August 16, 2014</a></blockquote><script async src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><br />
(Explique: açò va ser una resposta a una piulada seua on deia que a València el que es parla és «catalanyol» (sic). Clarament esta xica no ha sigut mai a Barcelona capital o rodalia, on l'ús de castellanismes també és escandalós; tampoc no sembla que haja conegut massa valencianoparlants a València mateix, atés que no tot el món fa servir eixos barbarismes.)<br />
<br />
Gent que, afortunadament, intenta posar-hi una mica de trellat:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-conversation="none" lang="ca"><a href="https://twitter.com/Fran6Qnet">@Fran6Qnet</a> Bé, al País Valencià ja el deien valencià des de fa varis segles. Això sí, entès com el català que s'hi parlava, no com una<br />
— TJPCATALUNYA (@TJPCATALUNYA) <a href="https://twitter.com/TJPCATALUNYA/statuses/500397532691042304">August 15, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
<blockquote class="twitter-tweet" lang="ca"><a href="https://twitter.com/RosaClotet">@RosaClotet</a> <a href="https://twitter.com/s0msirem">@s0msirem</a> <a href="https://twitter.com/Joan_Llacuna">@Joan_Llacuna</a> <a href="https://twitter.com/Valencianistasc">@Valencianistasc</a> <a href="https://twitter.com/JaumeClapes">@JaumeClapes</a> imposant un nom perjudiques més al ja perjudicat valencia<br />
— METEO sabadell (@meteosabadell) <a href="https://twitter.com/meteosabadell/statuses/500678816810160128">August 16, 2014</a></blockquote><script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script><br />
<br />
En fi, en general ha sigut tot una mica vergonyós. Si voleu veure el fil complet, seguiu <a href="https://twitter.com/Valencianistasc/status/500289588108464128">este enllaç</a>.<br />
<br />
La qüestió és que des de Catalunya, la situació a València es veu molt fàcil, i se simplifica massa, quan els matisos de tot el que envolta la llengua són més complexos al País Valencià del que són enlloc. No deu ser tan difícil entendre que, si el que vols és que la llengua es recupere, el que no pots fer és posar-hi entrebancs, no? Si la gent fa segles que li diu el mateix nom a la llengua, i se sent còmoda dient-li'l, no és més fàcil acceptar una multiplicitat onomàstica, que imposar un nom nou a una llengua que té problemes seriosos de substitució?<br />
<br />
El nacionalisme del segle XIX, el dels estats-nació, el de “una llengua, un poble”, va fer molt de mal al segle XX (recordem quines conseqüències tingué?) i encara en fa. Nacionalisme sí, però amb trellat. Tampoc no costa entendre que una llengua tinga més d’un nom, no? Ja passa amb el flamenc i l’holandés; els flamencs parlen flamenc, i no per això deixen de reconéixer la unitat de la llengua neerlandesa.<br />
<br />
No deu ser tan difícil aconseguir que s’entenga el mateix a Catalunya.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-55211422320662233962014-07-05T14:39:00.001+02:002014-07-24T20:03:12.744+02:00La deriva particularista... de Catalunya<div class="WordSection1" style="text-align: justify;">
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Quan comences a aprendre la llengua valenciana-catalana i a llegir el que diuen els del nord, els del sud, filòlegs, lingüistes, llibres de referència... el dibuix que se’t forma, perquè és el que s’ha fomentat per part de molts, és el d’una llengua estàndard a Catalunya i unes particularitats valencianes que es desvien del que es parla més al nord. Esta ha sigut la imatge que durant molt de temps s’ha donat, no només des de Catalunya, sinó també per part de molts valencians, sobretot de molts professors de valencià. Tanmateix, en el meu afany per aprendre com més millor sobre esta meravellosa llengua, he gratat un poquet i he anat qüestionant molts aspectes d’eixe dibuix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Ja coneixem la desafortunada batalla de València, en què una gent que ni tan sols parlava el valencià, va aconseguir fer creure a masses de gent indocumentada que el valencià i el català eren llengües diferents, amb molta mala bava i grans dosis de política amagada darrere del debat suposadament lingüístic. Tot, per descomptat, suportat per entitats antigament valencianistes que s’havien inscrit al secessionisme lingüístic de caire polític espanyolista. Per sort les seues bogeries pseudocientífiques mai no van ser tingudes en compte pel govern més enllà de l’atorgament de subvencions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan creat pel govern autonòmic amb la suposada intenció de “desactivar el conflicte lingüístic”, ha anat fent una faena de conciliació que tenia en compte d’una banda <i>el valencià que ara es parla</i> (parafrasejant els modernistes) i d’altra el valencià clàssic, amb interés de convergir amb les altres varietats de la llengua, però sempre amb visió horitzontal i no vertical. Un treball que trobe molt lloable, atesa la greu situació de consideració social en què es troba la llengua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">No obstant això, una crítica que molts fan a l’AVL (sobretot els que han estudiat la llengua als anys 60 i 70 o seguixen eixa escola) és el suposat particularisme exagerat dels criteris amb què elabora la normativa. Segons diuen, a més de prioritzar les formes valencianes genuïnes, bandeja totes les formes que no es fan servir a València. Bé, açò últim és discutible, però que fa una preferència per les formes valencianes és veritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Que això siga bo o roín, ho podem debatre. Ara, el que molts obliden és que l’IEC va fer la seua pròpia faena particularista el segle XX. Moltes de les formes generals que propugnen són d’ús exclusiu al Principat de Catalunya. Han fet un treball dialectalitzador quasi des del primer moment i, ara que la llengua està mig normalitzada al Principat, desfer-lo no és possible. M’explique.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Es critica el Diccionari Normatiu Valencià per ‘dialectal’, segons diuen. Fixem-nos en un verb que es posa sempre d’exemple entre els diferents parlars: el verb <b>eixir</b>. Del moviment d’anar de dins cap a fora, a València se’n diu eixir i a Catalunya sortir. A Mallorca es diu sortir, però al Rosselló es diu eixir. Bé, l’argument del caràcter dialectal del DNV el defenen amb el fet que si busques sortir al DNV, et remet a eixir. Tanmateix, si consultes eixir al diccionari de l’IEC, et remet a sortir. Això no és dialectalitzant? Per què l’acció contrària sí que ho és? Una dada més: el verb per a esta acció en els textos clàssics és eixir, no sortir. No ens trobem que l’elaboració del DIEC és clarament dialectalitzant? (Opine que, si realment es volguera haver fet un diccionari per al conjunt de la llengua, la definició ‘anar de dins a fora’ apareixeria en les dos entrades, eixir i sortir, cosa que no ocorre.)</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA" style="font-size: x-small;"><o:p>Podeu trobar més informació sobre l</o:p></span><span lang="CA" style="font-size: x-small;"><o:p><span lang="CA">’</span>arbitrarietat del DIEC, no només la dialectal, en l</o:p></span><span lang="CA" style="font-size: x-small;">’article (molt exhaustiu) de F. Esteve, J. Ferrer, L. Marquet i J. Moll “El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica</span><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">”, trobat <a href="http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/111256" target="_blank">online a Raco.cat</a>.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Una altra crítica és la referida a les formes dels verbs incoatius en present, perquè l’AVL preferix les formes sense -e-, <i>servix, unix, agraïx</i>, en comptes de <i>serveix, uneix, agraeix</i>, que són les formes clàssiques i usuals a Catalunya i a les Balears. Es diu que esta elecció fragmenta la llengua. Ara, sense eixir-nos del tema, si ens fixem en el present del subjuntiu, veiem que l’IEC des del primer moment va normalitzar com a preferents les formes <i>serveixi, uneixi, agraeixi</i>, que eren les usuals a Barcelona al començament del segle XX, però que diferien significativament de les clàssiques <i>servesca, unesca, agraesca</i>, que encara eren d’ús comú a Catalunya (tot i que en retrocés) el 1814, <a href="http://books.google.es/books?id=m0eQAVqZ_DkC&dq=gram%C3%A0tica%20i%20apologia%20de%20la%20llengua%20catalana&hl=ca&pg=PA51#v=onepage&q&f=false" target="_blank">com veiem al text de Josep Pau Ballot</a>. L’elecció d’unes formes innovadores d’abast reduït, encara que foren les usuals a Barcelona, no fragmentava la llengua?<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">El mateix passa amb els verbs que es conjuguen com els incoatius, que els clàssics conjugaven <i>nasc, nasca, meresc, meresca</i>, i l’IEC va normalitzar amb el model barceloní <i>neixo, neixi, mereixo, mereixi</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Expose un últim cas, el dels demostratius. Es critica l’AVL per preferir l’ús dels demostratius simples <i>este, eixe, (aquell)</i>, que ja eren presents en els clàssics en tot el domini lingüístic -sense <i>-e</i> final, això sí-, compartint espai amb els reforçats <i>aquest, aqueix, (aquell)</i>. Els simples van caure en desuetud al Principat i a Balears, mentre que els reforçats van deixar de ser utilitzats a València. Què hi va fer l’IEC? Normalitzar els reforçats com a preferents (deixant els simples com a formes alternatives “vives en alguns parlars”). Açò no és dialectalitzant?<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">En fi, són un parell d’exemples, però que expressen el que vull dir. Entenc que no és positiu ser massa particularista en la normativa, però l’AVL s’ha dedicat a omplir un buit, el de la norma culta valenciana. L’IEC ha ignorat el País Valencià (i les Illes Balears, ja ni parlem del Rosselló i l’Alguer) durant massa temps, i tot i que en els últims temps ha fet algunes concessions a estos parlars, seguix fent la impressió que els considera ‘variants’ d’una forma preferida, que és sovint la del centre del Principat. L’Institut d’Estudis Catalans va fixar la vista entre la Jonquera i Alcanar i va acceptar tot el que n’eixia, elaborant una norma culta que alienava el parlant de fora. I així no es fa unitat de la llengua.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Hui el procés de normalització de la llengua es troba en un punt que, tot i estar massa lluny d’aplegar a l’objectiu, és massa avançat per a intentar ara elaborar un estàndard unitari on es vegen representats tots per igual. Si es volia fer un estàndard unitari, calia haver-se mantingut fidel al model clàssic i fer concessions equilibrades en els punts en què cada dialecte se n’apartara. Hui açò és impossible, i pense que seria més perjudicial que beneficiós per a la llengua, en tant que l’estàndard establit que més divergix del clàssic és el del territori on més normalitzada i assumida està la llengua pròpia: el Principat de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA">Així que cal posar els peus en terra i ser constructius a partir del que hi ha. I ara el que podem fer és acostumar-nos al fet que a cada territori l’estàndard és lleugerament diferent, que això no té per què ser roín, i traure’ns l’horrible costum importat de més al nord (i copiat més a ponent) de pensar que <i>si no ho dius com ho dic jo, parles malament</i>. I, tant com siga possible, exigir a les administracions -i a les empreses privades- que fomenten la distribució de mitjans dels altres territoris de la llengua catalana i deixar de tractar-nos els uns als altres com compartiments estancs i independents. Així sí que farem unitat. El respecte a la diversitat és el camí.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 9.9pt;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Agraïsc des d</span></span><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">’</span>ací a Taula de Filologia Valenciana el seu treball, i recomane la lectura de les seues <a href="http://taulafilologiavalenciana.files.wordpress.com/2014/02/bases-de-taula-de-filologia-valenciana.pdf" target="_blank">bases</a>, d</span></span><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">’</span>on he extret molta informació amb la qual he arribat a estes conclusions. </span></span></div>
</div>
Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-45834338759699904802014-06-18T21:40:00.002+02:002014-09-06T02:16:54.341+02:00Orgull (LGTB)Bé, ho sent pels que em seguiu perquè sempre parle de llengües, vos promet que en tornaré a parlar. Però hui vull parlar d’un altre tema.<br />
<br />
Els que em coneixeu per Twitter o Facebook sabeu que no només sóc gai sinó també molt activista en eixe tema. I ara que s’apropa el dia de l’orgull, el 28 de juny, faré un parell de reflexions sobre esta qüestió.<br />
<br />
El dia de l’orgull, amb la seua manifestació i festa corresponent, és font de polèmiques dins del coŀlectiu LGTB. Tot i que inicialment se suposa que és una festa que ens unix a tots, la realitat és ben diferent, i ens acaba separant en diverses sensibilitats. Anem per parts.<br />
<br />
Cal advertir que el nom d’<i>orgull LGTB</i> és, potser, massa fàcil de malinterpretar. Cadascú pensarà el que vullga, però com jo ho veig, l’orgull no és de ser LGTB, sinó de lluitar per una causa; és orgull de ser una persona íntegra, de ser conseqüent amb qui eres.<br />
<br />
Hi ha qui diu que «si no som diferents i no volem un tracte diferent, no té sentit un dia de l’orgull gai/LGTB, perquè no hi ha un dia de l’orgull heterosexual». Una reflexió molt bonica en la teoria, però absurda en la pràctica. No hi ha un dia de l’orgull heterosexual perquè els heterosexuals mai no n’han tingut necessitat. Són la porció majoritària de la societat. No han de viure estigmes, ni discriminació, per ser heterosexuals. No tenen res a reivindicar pel simple fet de ser heterosexuals. Nosaltres, malauradament, sí que en tenim, perquè encara patim discriminació cada dia. I no cal anar-se’n molt lluny per trobar-la, n’hi ha ací mateix, a la nostra terra. Quan deixen de vendre’s llibres que curen l’homosexualitat, quan deixen d’existir les pallisses al carrer per ser homosexual, quan ens deixen de mirar malament per anar agarrats de la mà al carrer, potser serà moment de plantejar-se deixar de celebrar el dia de l’orgull. Ara per ara, no estem en eixe cas.<br />
<br />
Hi ha qui diu que l’orgull està malament perquè s’ha mercantilitzat. Hi estic d’acord. Hem d’evitar caure en el problema de veure l’orgull només com una festa. És una festa, sí, però reivindicativa. Llevar-hi el matís reivindicatiu és el pitjor que ens podria passar a tots, perquè aconseguiríem precisament el contrari del que pretenem.<br />
<br />
Ara, el que més em molesta són aquells que diuen que l’orgull LGTB és perjudicial perquè «dóna una imatge errònia dels homosexuals». Dissortadament, açò ho diuen molts gais, que fins i tot s’ho creuen. Analitzem per què ho diuen.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh__LNOBExLGArIlRo0RRF0XSJTbaE15VLajaIBJGJe19S5gKjZUNBk62YgjGLuxLJ-OjyrQym_VeLkKbwPl4fBStiIGV5Qg6zqX7L5ZMqeMWX5Ogeapw1_9Wa7WXAemPNwO3zvU9aPBVxd/s1600/orgullo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh__LNOBExLGArIlRo0RRF0XSJTbaE15VLajaIBJGJe19S5gKjZUNBk62YgjGLuxLJ-OjyrQym_VeLkKbwPl4fBStiIGV5Qg6zqX7L5ZMqeMWX5Ogeapw1_9Wa7WXAemPNwO3zvU9aPBVxd/s1600/orgullo.jpg" height="320" width="287" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Piulada de @GaysdeDerechas</td></tr>
</tbody></table>(Val a dir que tot ve per esta piulada que enllace, que me l'he trobada hui al Twitter, tot i que va ser publicada el desembre passat.) <br />
<br />
Quan ens parlen de l’orgull LGTB, què ens ve a la ment? Gent disfressada de manera extravagant, gent vestida amb milers de colors, gent amb comportament descarat, potser fins i tot gent semi-despullada. Hi he assistit tots els anys des de 2008, i confirme que eixa gent hi va. Hem de ser sincers: són una minoria de la gent que hi assistix, però són el més cridaner de la marxa/cavalcada.<br />
<br />
Els homosexuals que rebutgen les marxes de l’orgull perquè dóna una imatge errònia, no volen que se’ls identifique amb gent d'eixe tipus. Usualment diuen que ells volen «ser normals» i «no cridar l’atenció». ¿Què és ser normal, doncs? ¿Hem de fer el que s’espera de nosaltres per tal de no cridar l’atenció? ¿Fins a quin punt hem d’evitar cridar l’atenció?<br />
<br />
És un exercici d’auto-odi, d’intolerància pròpia. I venint d’un homosexual, això té un nom: homofòbia. Qui diu que un homosexual no pot ser homòfob, s’equivoca estrepitosament.<br />
<br />
Esta gent que es disfressa, i que ix al carrer com li rota almenys per un dia, està fent algun tipus de mal? Perjudica algú? Quin és el problema, que no es comporta com <i>tu vols</i> que es comporte? La tolerància no és admetre algú només si fa el que vull que faça. La tolerància és admetre l’altre com és ell, i fent el que vol, sempre que no faça cap mal a ningú. La igualtat que reclame no és ser igual que els altres; la igualtat que reclame és que se’m respecte sent qui jo sóc, no qui altres volen que siga.<br />
<br />
I no cal que diga que este rebuig a la gent que «crida l’atenció» és de ser molt, molt desagraït. Si hui tenim el que tenim, ha sigut gràcies a eixa gent que sempre ha cridat l’atenció. A eixa gent que no ha volgut fingir, fer veure que és qui no és només per encaixar. Eixa gent que ha preferit no viure amagada, fins i tot quan estar fora de l’armari significava ser apallissat o empresonat. Gràcies al fet que ells no s’amagaren, que van lluitar per aconseguir un lloc digne en la nostra societat, hui molts ni tan sols ens plantegem amagar-nos i tampoc no ho necessitem. Perquè alguns han lluitat perquè hui ens en beneficiem tots; els que s’amaguen i els que no ho fem.<br />
<br />
Per tot això, pense que l’orgull és més necessari que mai, ens dóna visibilitat, ens dóna tot tipus de visibilitat. Perquè a l’orgull, hi hem de ser tots, els que ens comportem d’una manera i d’una altra. Els que es disfressen i els que no ho fem, els que pugen a les carrosses i els que les veiem des de davall. Només la visibilitat que aconseguim ara ens permetrà viure amb més normalitat en el present i en el futur.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-85943154634573080792014-06-03T18:24:00.000+02:002014-09-06T02:17:16.844+02:00Volem un procés constituent, siga d'on siga <div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Ahir ens alçàvem (sí, com que no treballava, em vaig alçar tard) amb la notícia que el rei d’Espanya havia decidit abdicar.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">(Per a ser precisos, quan m’alcí encara era un rumor, tot i que El Periòdic de Catalunya ja n’afirmava la veracitat).</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">L’abdicació del rei era una cosa amb què molta gent especulava, però no crec que m’equivoque si dic que la gran majoria dels ciutadans no hi comptàvem realment. Esta sorprenent abdicació obri molts interrogants, i molts republicans han vist la situació perfecta per a reclamar la proclamació de la república espanyola.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Moltes veus a Twitter ja s’han pronunciat dient que no els interessa una república espanyola, perquè no volen formar part d’Espanya i el que hi passe no és assumpte seu; que només lluitaran per una república de la seua nació (andalusa, valenciana, catalana...). Em sembla una postura totalment raonable, però el que no em sembla tan bé és que es critique els altres per denominar-se nacionalistes o separatistes i, alhora, defendre un canvi de model d’estat a Espanya.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Vull explicar-me. Sóc andalús i andalusista, i el que realment vull és que el meu país siga independent, no forme part d’Espanya. Si jo poguera decidir el món on vull viure, si de mi depenguera, tindríem una república andalusa, i com vaig dir a Twitter, d’El Viso a Tarifa i d’El Granado a Pulpí. Ja l’estructura interna d’eixa república andalusa i el seu model econòmic els podríem debatre (tot i que, personalment, pense que a Andalusia calen mesures urgents i dràstiques com la reforma agrària i diverses coŀlectivitzacions, si volem eradicar la pobresa del país).</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Però què passa? Que cal posar els peus a terra. Jo puc ser el més sobiranista del món, però ara mateix Andalusia no és sobiranista. Vulga o no vulga, he de seguir pertanyent i pagant impostos a Espanya. Així que, tot i que respecte la gent que trie ignorar la qüestió del canvi de model d’estat a Espanya, pense que fer força per a aconseguir una república a Espanya val la pena. Si en els pròxims anys he de continuar pagant i sent jutjat per este estat, almenys faré el que puga per viure sota un model més just.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Continuaré sense sentir-me identificat per cap bandera tricolor roja, groga i morada, atés que la del meu país és blanca i verda (no em ficaré en el tema de les banderes valencianes que és molt més complicat). I hauré de seguir fent país i reivindicant-me com a andalusista -i defenent la nació valenciana al País Valencià-. Al capdavall, la consciència nacional l’hem de conrear i això no s’aconseguix de hui per demà.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: s%; margin-bottom: 0.35cm; orphans: 2; widows: 2;">Però <i>a Déu pregant i amb el mall donant</i>, que una cosa no ens lleva la possibilitat de fer l’altra.</div>Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-39064011898287744822014-04-24T14:30:00.001+02:002014-04-24T14:31:09.841+02:00Iniciativa del Poble Valencià i el seu atac a la Setmana SantaDes de fa temps, seguisc a Twitter el compte oficial del partit polític Iniciativa del Poble Valencià, el partit on militen Mònica Oltra i Mireia Mollà (bàsicament elles són el seu actiu més important), i que forma part de la Coalició Compromís (on també està el Bloc Nacionalista Valencià, amb el qual simpatitze).<br />
<br />
Quina sorpresa em portí quan, la nit del Divendres Sant, van fer la següent repiulada, que vaig capturar i compartisc amb vosaltres:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTtoRlehsPbYMNpLe0VXzjNIdJULxMW0Duoz56zstY6O9RPobSf3DGHsJziZA-ELaaLr9lEvxIpgmK7sMk-X7Aq08iwMBhHA9vnWQTz5WF-9q4NrZu0RaC0Fnlug5OHOI5oDiqtYACsNm/s1600/2014-04-18+21.50.29.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijTtoRlehsPbYMNpLe0VXzjNIdJULxMW0Duoz56zstY6O9RPobSf3DGHsJziZA-ELaaLr9lEvxIpgmK7sMk-X7Aq08iwMBhHA9vnWQTz5WF-9q4NrZu0RaC0Fnlug5OHOI5oDiqtYACsNm/s1600/2014-04-18+21.50.29.png" height="320" width="192" /></a></div>
No retrac a este senyor Víctor Moreno que tinga eixa opinió. És una manera una mica desafortunada d'expressar-la, tenint en compte que per a eixa gent que les "adora", eixes "estàtues" tenen un significat una mica més profund que simples estàtues de fusta. Però en fi, és l'opinió d'una persona i, com a tal, ahí la deixarem.<br />
<br />
El que no em va agradar gens, i de fet em va indignar, va ser que Iniciativa del Poble Valencià, com a partit, repiulara esta opinió i, d'esta manera, la fera seua. Com que sempre preferisc ser prudent, els vaig fer notar que no m'agradava que es posicionaren en contra de la Setmana Santa. Vaig pensar que, potser, la persona que administrava el compte de Twitter del partit s'havia equivocat i havia fet eixa repiulada pensant que en eixe moment estava identificat amb el seu compte personal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLwk8fNTzdVa-WcISz5da4ml77iSsBX-HY9Yr7HoGaXGNJB_mA5rqWSedNtTQx-Omjy-xjT7ps-JVQeQ1mI-gRcWSFBsDaTB7epfHQkcVEkowApBuPyxLzrkBAFl4oYP1s-iLTD68m0j8/s1600/iniciativa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFLwk8fNTzdVa-WcISz5da4ml77iSsBX-HY9Yr7HoGaXGNJB_mA5rqWSedNtTQx-Omjy-xjT7ps-JVQeQ1mI-gRcWSFBsDaTB7epfHQkcVEkowApBuPyxLzrkBAFl4oYP1s-iLTD68m0j8/s1600/iniciativa.jpg" height="251" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Sincerament, potser no esperava una disculpa, però sí que s'adonaren de l'errada i desferen la piulada.<br />
<br />
En comptes d'això, tres dies després em trobe que m'han deixat de seguir (i no sé si, a més, m'han bloquejat; ja ho esbrinaré).<br />
<br />
Trobe que esta manera d'actuar no és gens encertada. No sé si les idees polítiques d'Iniciativa del Poble Valencià estan directament en contra de la Setmana Santa, però hi ha moltes més maneres d'expressar-ho, sense necessitat de ser ofensiu. I admet que aquell divendres em vaig sentir ofés com a andalús, però després he pensat que hi ha molts pobles al País Valencià on se celebren processons, on hi ha fraternitats de Setmana Santa, i segurament a la gent que hi participa no els faria gens de gràcia llegir piulades com eixes.<br />
<br />
Em sembla molt bé que vulguen fer polítiques d'esquerres; jo mateix sóc d'esquerra. Però pense que si l'esquerra s'entesta en actituds hostils amb els costums populars del poble, d'una banda estarà alienant-se d'aquells a qui intenta arribar, i d'altra estarà deixant el camí lliure a la dreta (què ha passat amb el món faller?). L'esquerra, sense el poble, no és res.<br />
<br />
Per tant, espere que Iniciativa del Poble Valencià abandone esta política mal entesa, s'adone d'açò si realment volen arribar a la gent i eixir de la marginalitat.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-43360490226515416252014-04-08T01:12:00.000+02:002014-04-11T12:03:02.250+02:00El perill de la condescendènciaPosem-nos en situació: estem en Nadal i tinc la intenció de comprar-me una funda per al meu telèfon mòbil nou. A diferència del que vaig fer quan em vaig comprar el mòbil anterior, pense que només vull una funda i un plàstic per a protegir-ne la pantalla, i no cap cable ni res addicional. Per això, decidisc anar a una botiga xinesa especialitzada en fundes de mòbils i que es troba a la vila de Mislata.<br />
<br />
M’hi dirigisc i compre les dos coses. En una situació com esta no cal parlar molt, pose el que vull sobre la taula, me’n diuen el preu, pague i me’n vaig. La qüestió ve quan arribe a casa i el plàstic per a la pantalla no encaixa. Aleshores torne a la botiga i parle amb el botiguer i la seua dona (que hi era present), i tenim una conversa bilingüe certament sorprenent.<br />
<br />
No la transcric sencera, sinó la part més sucosa.<br />
<br />
- ah, que l'havia de posar al revés, no me n'he adonat...<br />
+ ¿lo que hablas es valenciano?<br />
- sí, m'entenen, no?<br />
+ bueno... un poco... (amb cara de "més aïna, no")<br />
- bé, és l'idioma d'ací<br />
+ pero sabes hablar castellano?<br />
- sí<br />
+ ah, vale... es bonito el valenciano<br />
- ......<br />
<br />
Em vaig quedar tan sorprés per la situació, que en arribar a casa vaig informar per Facebook als meus amics del que havia ocorregut. I, curiosament, la gran majoria dels bilingües, els que parlen valencià/català i castellà, coincidien a dir-me que parlar en valencià als xinesos era mala llet, ganes de ficar el dit a la nafra o, si més no, demanar-los massa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4Qi2fipfj_NlqvdFVgfXuXaPaAOhfoTweZIIIHl-jkiebyiYqSA7O-3inu3_jIE-SKZ1oEnUslGurT7br2NKXCL1tYcD4uZPYt3yzzllVO8EQmBvXoVUbsRTHXIfzUPOM7seOjCvet9R/s1600/senyorescatalanes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk4Qi2fipfj_NlqvdFVgfXuXaPaAOhfoTweZIIIHl-jkiebyiYqSA7O-3inu3_jIE-SKZ1oEnUslGurT7br2NKXCL1tYcD4uZPYt3yzzllVO8EQmBvXoVUbsRTHXIfzUPOM7seOjCvet9R/s320/senyorescatalanes.jpg" /></a></div><br />
A quina situació hem arribat, que veiem normal que el xinés aprenga castellà, però parlar-li en valencià és demanar-li massa? Parlem d’una zona de predomini lingüístic valencià (almenys sobre el paper). I no estic demanant-li que parle en valencià (tot i que a un país normal seria d’esperar; no m’imagine un botiguer a Alemanya que no parlara l’alemany), només li demane que m’entenga en valencià. És un fet que al xinés el mateix li pot costar aprendre el castellà que el valencià, atés que les dos són llengües molt allunyades de la seua. Per què assumim que ha d’aprendre el castellà, però el valencià no cal?<br />
<br />
Este tipus de condescendència per part dels mateixos parlants és el que no enfortix la llengua i la porta una mica més cap a l’abisme de la desaparició. Si amb tots els nouvinguts fem el mateix, pràcticament estem acceptant que el valencià no és necessari, i el següent pas és assumir que no servix i prescindir-ne.<br />
<br />
I això ho diu un nouvingut com jo. Parle el valencià amb moltes errades, em manca fluïdesa d’una manera escandalosa, però el que tinc clar és que si no el parle ni el sent, no l’arribaré a dominar mai i estaré contribuint a la mort d’una llengua i d’una cultura.<br />
<br />
Per la meua part, jo em negue a canviar de llengua i seguiré parlant-los en la llengua de la terra. Si no m’entenen, potser és millor que em gaste els diners en algun altre lloc.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1642441536079896764.post-81311921291783610412014-03-07T23:04:00.000+01:002014-09-06T02:17:38.024+02:00Incompetència comunicativaSempre diem que l’ensenyament de les llengües a Andalusia (i, en general, a l’Estat espanyol) és molt roín. I ens referim, en general, al fet que l’anglés que s’hi aprén no hi ha per on agarrar-lo, que els xiquets n’ixen sense fluïdesa, que no entenen res del que escolten o lligen, o que tots els anys tornen a començar per aprendre el verb <i>to be</i>.<br />
<br />
Tanmateix, poca gent dóna importància al fet que l’ensenyament de la llengua pròpia és roín (perquè no n’hi ha consciència social). Està completament viciat, contaminat per la tradició filològica prescriptiva que sempre ha regnat en estes terres.<br />
<br />
Amb això em referisc al fet que, sovint, ensenyar llengua en primària es limita a dir als xiquets quines paraules i estructures han d’usar i quines no. I ensenyar-los que, en general, el que parlen ells i diuen a casa o al carrer està malament, és incorrecte i rebutjable, i han d’aprendre altres maneres de parlar i altres estructures que sí que siguen correctes.<br />
<br />
Com a resultat, els xiquets ixen pensant que parlen malament i que això de parlar bé és una cosa molt difícil, que només aconseguix la gent amb molta cultura i molts estudis. Açò es pot canalitzar en dos comportaments: primer, el de la resignació i la disculpa (és que jo parle molt malament) i, segon, el de l’enaltiment (doncs jo parle així perquè em rota).<br />
<br />
No és fins a la secundària que s’ensenya als alumnes que la llengua té diferents registres, i que la correcció o la incorrecció no existixen per si mateixes, sinó que una paraula, una estructura, una expressió, poden ser adequades o no adequades segons la circumstància en la qual es trobe l’interlocutor. Però ja aleshores, pocs alumnes entenen i interioritzen eixe concepte; la majoria l’aprén de memòria per a l’examen i després se n’oblida.<br />
<br />
Per això hi ha gent que, després, quan aprén paraules o expressions formals, les intenta aplicar en totes les situacions, i acaba generant situacions molt ridícules en les quals, d’una banda, ratlla la pedanteria, i de l’altra, els seus interlocutors no entenen res. En concret, recorde una persona que, en fòrums d’internet sobre temes informals, gastava paraules restringides a l’àmbit literari o recarregava en excés els seus textos, introduint-hi fins i tot llatinismes. Competència comunicativa, ¿per a què?<br />
<br />
Una professora de la universitat m’ensenyà una frase que ho resumix tot: no és culte qui parla sempre amb paraules cultes; és culte qui sap adequar el seu discurs a la situació. La persona culta no baixa al pati de veïns i diu <i>“disculpeu les vostres mercés, per a quin menester em requeriu?”</i>; això ho fa el pedant. La persona culta, d’altra banda, no tindrà problemes a dir <i>“¿què volies, xic?”</i> (adapteu l’expressió a la zona geogràfica), i deixarà l’altra frase per a situacions de formalitat extrema o per a creació literària.<br />
<br />
¿Per què dic ara tot açò? Perquè s’està escampant per Facebook i Twitter una foto d’un llibre de text de primària, on es descriu el llenguatge dels missatges de text, es parla que en eixe mitjà de comunicació se sacrifica l’ortografia, s’hi prescindix dels accents i s’hi abrevien les paraules. En fi, no ho descriuré amb més detalls, tots coneixem ja eixe tipus de llenguatge. A la foto, normalment, l’acompanyen queixes més o menys furibundes pel fet que un llibre de text descriga este mode de comunicació.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjtkMolxfudXCnglPjHWYHVn_854hs-yVQ8NG0CJWSiuAzWCFxcnt39IKftQgUXxwIBTjL-kqgMioCtNUm0jJnQGLgvP3tRf9jLQokBNKrSBM5gTDiD2INbCg3ppIbVD1GmtkSnFg7CdwZ/s1600/1898253_10202230705142593_256687356_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjtkMolxfudXCnglPjHWYHVn_854hs-yVQ8NG0CJWSiuAzWCFxcnt39IKftQgUXxwIBTjL-kqgMioCtNUm0jJnQGLgvP3tRf9jLQokBNKrSBM5gTDiD2INbCg3ppIbVD1GmtkSnFg7CdwZ/s1600/1898253_10202230705142593_256687356_n.jpg" height="320" width="240" /></a></div><br />
Senyors, al currículum acadèmic de l’assignatura de llengua castellana (i supose que valenciana, tot i que no l’he cursada mai), hi està inclòs l’estudi de la comunicació en tots els modes. Quan haguí d’estudiar-lo, recorde que s’ensenyava amb detall la diferència entre la llengua oral i l’escrita, esta caracteritzada per la reflexió i aquella per l’espontaneïtat. La qüestió és que la situació comunicativa dels missatges de text és nova: no encaixa en la llengua escrita tradicional ni en l’oral. I per això no podem tractar els missatges de text com si foren una carta, un e-mail o un llibre.<br />
<br />
Molts dels qui comentaven eixa foto posaven el crit al cel perquè creuen que eixe mode d’escriure ha de ser censurat. A mi eixa actitud em sembla greument errònia. Escriure amb abreviatures en missatges de text respon a unes exigències concretes, a una situació que requerix brevetat, i que fa que la gent prime la transmissió del missatge abans que la correcció lingüística. Una qüestió que, d’altra banda, és d’allò més lògic: la comunicació consistix a transmetre informació amb èxit, i en este cas, abreviar i sacrificar l’ortografia permet una transmissió molt més productiva de la informació (se’n transmet més en el mateix espai). L’estètica o la correcció són criteris secundaris que caldrà tindre en compte en altres mitjans de comunicació, però no en este.<br />
<br />
De la mateixa manera, els monjos que copiaven textos en l'Edat Mitjana utilitzaven un grapat d'abreviatures per a fer el treball més lleuger. I hui això no indigna ningú; ans al contrari, es considera un fet peculiar. <br />
<br />
Personalment, crec que els llibres de text fan bé a descriure eixe nou mètode, perquè és susceptible de ser estudiat com qualsevol altre. És un altre vessant de la llengua. I, en canvi, les classes al coŀlegi haurien de centrar-se a ensenyar que eixe mode d’escriure està molt bé per als missatges de text, i que per a altres mitjans és més adequat escriure d’altres maneres. Cada situació requerix una actuació diferent.<br />
<br />
Un altre dia parlem de l’excés d’academicisme que té la gent del carrer.Dani 🍋 Даниhttp://www.blogger.com/profile/16967748771849971653noreply@blogger.com0